El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona obre un nou procés de reflexió compartida per integrar totes les propostes que s'estan fent des de les entitats públiques i privades i la ciutadania per tal d'elaborar el pla estratègic de la Barcelona metropolitana del 2030.
 
Aquest pla ha de tenir com a eix central l'impuls del progrés social i econòmic, basat en la innovació i la sostenibilitat, com a mecanisme per a la reducció de les desigualtats i de la segregació espacial en el territori metropolità. Per desenvolupar aquest nou pla, proposem treballar sobre la base de tres grans pilars: la metròpoli resilient, la metròpoli pròspera i la metròpoli cohesionada.
 
El següent vídeo resumeix la tasca que volem dur a terme per als propers anys:
 

Reconèixer la diversitat com a marca de la metròpoli; una diplomàcia cultural, científica i de talent a escala metropolitana; i reforçar el lideratge en l'eix mediterrani, principals consensos per a la Metròpoli Oberta

El #CicleOberta tanca l'any i les jornades de debats del procés Barcelona Demà, que ara entra en la fase de preparació de les missions

El Cicle de la Metròpoli Oberta ha tingut diversos escenaris tant dins de la regió metropolitana de Barcelona com fora dels seus límits. El PEMB, juntament amb el CUIPMB-Centre Ernest Lluch i el CIDOB, ha organitzat un curs de dos dies sobre la transició i la diversitat demogràfica a l'RMB i els reptes de la projecció internacional de la metròpoli Barcelona sota el títol ‘Projectar la metròpoli diversa. N'hi ha prou amb la marca Barcelona?'. El Casino de Vic ha acollit la jornada ‘Més enllà de la metròpoli. Comarques centrals i desenvolupament territorial' on s'ha debatut sobre l'articulació de les infraestructures intermetropolitanes, els vincles i les interdependències urbà-rural?i la projecció de la?marca Barcelona com a actiu per al conjunt del territori. Per últim, la Universitat de Girona ha estat l'amfitriona del darrer col·loqui de l'any “L'RMB i les comarques de Girona: complementarietat, asimetria i articulació del territori”, que ha girat al voltant del territori de la Catalunya en xarxa i el capital social i econòmic, recursos i infraestructures en competència o complementarietat. 

El procés participatiu 'Barcelona Demà' celebra un curs, coorganitzat amb el CUIMPB - Centre Ernest Lluch i el CIDOB, per debatre sobre diversitat, talent i projecció internacional dins del #CicleOberta

'Projectar la metròpoli diversa. N'hi ha prou amb la marca Barcelona?' s'ha celebrat els dies 23 i 24 de novembre al CCCB amb un programa ple de ponències i debats que han pogut seguir-se de manera presencial i online

‘Projectar la metròpoli diversa. N'hi ha prou amb la marca Barcelona?' és el títol del curs coorganitzat pel PEMB, el CUIMPB - Centre Ernest Lluch i el CIDOB en el marc del cicle de la Metròpoli Oberta del procés participatiu Barcelona Demà. La formació, celebrada els passats 23 i 24 de novembre, ha reunit reconegudes veus de persones expertes que han participat en diverses ponències i taules rodones sobre les oportunitats de desenvolupament i projecció d'una metròpoli amb una diversitat demogràfica molt rellevant. Concretament, el debat s'ha centrat en com aquesta diversitat es veu representada o participa a l'esfera pública, com aprofitar el talent de tot aquest conjunt de persones, i com projectar internacionalment la marca Barcelona com a factor aglutinador de la metròpoli. La jornada ha pogut seguir-se de forma presencial al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i també virtual des de la plataforma de participació barcelonadema-participa.cat. La inauguració del curs ha anat a càrrec de Marga León, directora del CUIMPB - Centre Ernest Lluch, Oriol Estela, coordinador general del PEMB, i Mireia Belil, comissària de la Metròpoli Oberta del procés Barcelona Demà, que han recordat la intenció del curs d'elaborar propostes conjuntament per integrar la diversitat existent a l'interior de la regió metropolitana de Barcelona i atraure actius i passius cap al territori, tot i estudiant, a l'hora, els canvis que es preveuen a la regió els propers anys.

Cal dotar la regió metropolitana d'instruments que permetin dur a terme polítiques coordinades, però respectant les singularitats de cada territori, per donar resposta als reptes que afronten els seus municipis

Aquesta és la principal conclusió de la primera jornada del Cicle de la Metròpoli Multinivell coorganitzada per la Fundació Catalunya Europa i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona amb el suport del Club de Roma en el marc del procés Barcelona Demà

“El debat al voltant de la governança pretén aterrar el conjunt d'objectius detectats durant els diferents cicles del procés de Barcelona Demà. Com podem assolir-los? Com s'ha de governar? Quines eines o instruments necessitem?”, així ha obert Jordi Martí, vicepresident de Planificació Estratègica de l'AMB i president de la Comissió Executiva del PEMB, la primera sessió del Cicle de la Metròpoli Multinivell: “Les desigualtats socials, els recursos municipals i el finançament metropolità”, coorganitzada per la Fundació Catalunya Europa i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, amb el suport del Club de Roma. El Palau Macaya ha acollit aquest matí diverses persones expertes i alcaldes i alcaldesses de la regió metropolitana de Barcelona per tractar de respondre aquestes preguntes. La principal conclusió? Cal dotar l'RMB d'instruments que permetin dur a terme polítiques coordinades i globals, però que respectin les particularitats dels diferents municipis, per donar resposta als reptes que cal afrontar a escala metropolitana.

Fomentar la ciutat dels 15 minuts i el transport públic per tenir més salut, i més educació ambiental per lluitar contra el canvi climàtic, els grans consensos al #CicleResilient

La coordinació i planificació entre administracions apareix un cop més com a peça clau per tirar endavant polítiques que millorin la vida de la ciutadania

El Cicle de la Metròpoli Resilient organitzat des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha girat al voltant de l'emergència climàtica, l'emergència ambiental i els territoris saludables. La quarantena de participants als debats celebrats al CCCB, al Vinseum de Vilafranca del Penedès i a l'acte de cloenda han coincidit en la necessitat de potenciar el concepte de la ciutat dels 15 minuts, és a dir, una organització urbana que limiti l'impacte ambiental reduint significativament els desplaçaments, que permeti a les persones residents satisfer les seves necessitats essencials prop de casa i, d'aquesta manera, a través de la qualitat de vida, fomenti el seu benestar i afecció per l'àrea de residència.  També ha generat consens la necessitat d'apostar pel transport públic, en especial la bicicleta, com a principal motor de lluita contra l'emergència climàtica, la contaminació atmosfèrica i per tenir ciutats més saludables. Per altra banda, és necessària la conscienciació ciutadana i l'educació ambiental, segons apunten, per fer que les persones s'impliquin en la lluita contra les emergències. 

La necessitat de coordinar polítiques en matèria d'urbanisme, d'habitatge, d'aigua i energia a nivell RMB, principal conclusió del Cicle de la Metròpoli Cohesionada

Durant les 3 setmanes de debat han sortit propostes com la necessitat de crear un observatori metropolità de l'aigua i l'energia, un operador metropolità d'habitatge per a la regió, i unificar els criteris municipals per l'empadronament sense domicili fix

Com aconseguir una metròpoli on la qualitat de vida es fa palesa en la garantia dels drets bàsics per a tothom, en la reducció de la segregació urbana i en el reconeixement de les diferents realitats i experiències que hi conviuen? Com aconseguir habitatge digne, adequat i assequible per a tothom en un espai de qualitat que faciliti el reconeixement de la diversitat com a element enriquidor de la vida urbana? Aquestes i d'altres qüestions són les que s'han estat debatent al llarg de les 3 setmanes del Cicle de la Metròpoli Cohesionada i que han servit per establir les bases que serviran per definir les corresponents missions. La idea que s'ha anat repetint al llarg de la jornada inicial al CCCB, la jornada territorial a Terrassa, en el debat a la plataforma virtual i en l'acte de cloenda ha estat la necessitat de coordinar polítiques urbanístiques per reduir la segregació territorial, polítiques d'habitatge, d'aigua i energia a nivell del conjunt de la regió metropolitana de Barcelona i abordar conjuntament problemes comuns als diferents municipis que la integren.  

La Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona posarà al centre la reducció de desigualtats

El coordinador general del PEMB situa la Capitalitat de l'Alimentació Sostenible 2021 com a oportunitat per alinear actors i projectes i el disseny com a eina que hi pot contribuir molt valuosament, al FOODTURE Barcelona

 “Us heu preguntat mai què significa alimentar a 5 milions de persones unes tres vegades al dia? Quins engranatges hi ha al darrere que ho permeten? I quines persones?” Amb aquestes preguntes el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha  volgut interpel·lar el públic assistent a la primera edició de FOODTURE, un esdeveniment coorganitzat per Barcelona Centre de Disseny i Plat Institute sobre les noves tendències en Food Design, Social Food i Food Tech i que gira al voltant dels vincles entre la gastronomia, el disseny, la innovació i la tecnologia i com es poden combinar per abordar reptes actuals. Precisament, per tal de contribuir a dotar de contingut el Social Food, el PEMB ha presentat la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM), que va començar a caminar el 2017 de la mà del PEMB després de veure com “un element bàsic i necessari per a la vida, l'alimentació, no estava garantit per a tothom en una regió metropolitana com la nostra”. “D'aquí surt la idea de la CARM i de dotar-nos d'una estratègia alimentària a llarg termini”, ha explicat Estela, sobretot per situar en el centre la reducció de desigualtats entorn a l'accés als aliments.

Política de cookies