Habitatge, mobilitat i drets socials, els grans reptes dels municipis de la regió metropolitana de Barcelona

Alcaldes i alcaldesses de l'RMB demanen una governança descentralitzada i reclamen la implicació de la Generalitat per fer possible la metropolització

  • 20-10-2021
  • Compromís Metropolità 2030
  • 199 Lectures

La jornada de la Metròpoli Multinivell del 19 d'octubre al Palau Macaya s'ha centrat en la governança actual i futura a la regió metropolitana de Barcelona i ha tingut uns convidats i convidades d'excepció. Alcaldes i alcaldesses de Barcelona, Granollers, Sabadell i Vilafranca del Penedès, però també representants de les àrees metropolitanes de Florència, Nantes i Manchester que han explicat els processos de construcció metropolitana de les seves regions. A més, també hi ha hagut una taula de debat amb persones expertes en polítiques públiques, dret constitucional i governança. 

Taula rodona 'La governança de l'RMB: la visió dels ajuntaments'

La regió metropolitana de Barcelona és una realitat. Així ho han assegurat Laia Bonet, tercera tinenta d'Alcaldia d'Agenda 2030, Transició Digital, Esports, Coordinació Territorial i Metropolitana de l'Ajuntament de Barcelona; Josep Mayoral, alcalde de Granollers; Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell; i Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès. Tots quatre han coincidit en que l'RMB existeix “però el que cal és que sigui reconeguda com a tal. Els reptes, les problemàtiques són comunes, no vol dir que siguin idèntiques a tot el territori, però sí que cal abordar-les des de l'escala metropolitana”, explicava Bonet. Els quatre han apuntat que aquests grans reptes que preocupen els municipis són l'habitatge, la mobilitat i els drets socials. Ara bé, per fer-hi front de forma conjunta caldrà buscar fórmules de col·laboració entre els ajuntaments més equilibrades i inclusives, i amb molt de lideratge polític compartit. I llavors “també s'ha de saber que uns acabaran guanyant-hi i altres hi perdran”, ha emfasitzat Mayoral, que s'ha mostrat escèptic amb un debat que ve de lluny i ha insistit en la necessitat d'una “veritable voluntat política”. I és que, segons han manifestat, el centralisme de Barcelona és palès i això genera desigualtats en el territori. “Com es reparteix el pastís? Perquè més gros no serà. No hi ha igualtat en aquest repartiment del poder. També és important que no només parlin aquells (municipis) que fins ara han estat al centre del debat sinó, especialment, els que fins ara no hi hem estat”, així de contundent s'ha mostrat Farrés. També hi ha hagut consens en la necessitat que el govern de la Generalitat tingui un paper més actiu en aquesta governança i que aporti més recursos propis: “Més d'un 25% del que ens gastem els ajuntaments no correspon a les competències municipals que tenim. Això és una barbaritat!”, ha exclamat Regull.  

Tres regions, tres casos 

Com van aconseguir Florència, Nantes i Manchester esdevenir regions metropolitanes? Segons han explicat els seus representats, això va ser possible després d'una onada de reformes a Europa i a través de lleis estatals que afavorien la creació del procés de construcció metropolitana. Ara bé, aquesta transformació no està exempta d'entrebancs: “L'obstacle principal és la credibilitat. La gent vol saber per a què es crea una nova administració, si és útil. I és una pregunta que has de respondre cada dia”, ha confessat Giovanni Bettarini, cap de gabinet d'Alcaldia de la Città Metropolitana di Firenze. Per a Béatrice Mérand, directora general adjunta de Nantes Métropole, “la presa de decisions compartida amb la ciutadania és el principal repte”. Alan Harding, Chief Economic Adviser del Greater Manchester, ha exposat tres reptes permanents: l'extrema centralització del govern del Regne Unit, la manca de funcions, recursos i autonomia local dels governs locals (malgrat que tenen més força que abans) i la diversitat d'interessos dins les àrees metropolitanes. “Mantenir la família unida sempre serà un objectiu fonamental. Això vol dir negociació, diàleg i respectar les diferències. Hi ha un sentiment que algunes zones són deixades enrere”, ha explicat Harding.

Per tant, els reptes als quals es pot enfrontar la regió metropolitana de Barcelona segons ells són, per una banda, la necessitat d'implicar a la ciutadania en el procés de creació i d'identificació metropolitana; en segon lloc, la coordinació dels diferents nivells de govern; i per últim, trobar els mecanisme adequats per gestionar la descentralització. Tal i com apuntava Jordi Martí Grau, vicepresident de Planificació Estratègica de l'AMB i president de la Comissió Executiva del PEMB “cal una estructura institucional que respecti la polaritat i les identitats i el paper de cada municipi perquè pugui tenir una consolidació institucional en tots els temes que ens preocupen i als que cal fer-hi front”. 

Com satisfer tots els actors? 

“El 96% de la població vulnerable de l'RMB resideix en municipis que es troben per sota de la mitjana d'ingressos municipals. La solució passa per la institucionalització metropolitana”, ha assenyalat el professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Oriol Nel·lo, que ha exposat els reptes de la regió metropolitana de Barcelona des del punt de vist acadèmic: cohesió territorial i social, habitatge, canvi climàtic i sostenibilitat, mobilitat, ús del sòl i estratègia econòmica. 

La taula rodona dels experts i expertes en la matèria ha estat formada per Marc Martí, cap de l'Àrea de Governança i Polítiques Públiques de l'IERMB; Roser Fernández, directora general de la Unió Catalana d'Hospitals i presidenta de la Comissió d'Atenció a les Persones, Salut i Socials de Foment del Treball; i Joan Ridao, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern. Apunten a que és necessària una reforma de l'ordenació territorial i que la coordinació entre els municipis no és suficient. “En el marc del ‘Barcelona Demà' des de l'IERMB hem fet un estudi on hem detectat que tenim fins a 115 instruments de cooperació municipal però no donen resposta al desafiament de la metropolització. Amb la col·laboració municipal no en tenim prou per afrontar aquest repte”, ha assegurat Martí. Fernández ha afegit que “la governança metropolitana no és una finalitat en si mateixa, cal centrar-ho en el per què” i Ridao ha explicat que per avançar primer cal “superar determinades desconfiances entre la gran metròpoli i els municipis més petits. Després, vèncer els interessos localistes i potenciar l'AMB des d'una institucionalització pròpia”. 

Els propers debats de la Metròpoli Multinivell continuen des de Granollers el proper 3 de novembre amb la jornada “Connectar la metròpoli, generar noves centralitats. Com fem possible una metròpoli policèntrica el 2030?”. Tancarà el cicle la taula sobre el Port, l'Aeroport de Barcelona i el transport ferroviari “Grans infraestructures metropolitanes: competència o cooperació?” el 10 de novembre des del Palau Macaya. 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies