Granollers acull la trobada de la Metròpoli Multinivell i debat sobre connectivitat del territori metropolità i estructuració del conjunt de l'RMB

El debat del #CicleMultinivell ha tingut lloc a Granollers, a la fàbrica Roca Umbert i perseguia establir les bases per aconseguir una metròpoli policèntrica

  • 08-11-2021
  • Compromís Metropolità 2030
  • 186 Lectures


El 3 de novembre s'ha celebrat a Granollers una nova jornada de debats del Cicle de la Metròpoli Multinivell, que s'engloba dins del procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”. A les dues taules de debat hi han assistit membres procedents de la quíntuple hèlix, administració pública, empresa privada, món acadèmic i recerca i altres entitats. La jornada ha recollit les diverses mirades sobre les necessitats de canvi en l'esquema de mobilitat de la regió i sobre l'estructuració del territori de la regió metropolitana de Barcelona per generar noves centralitats i diversificar els serveis que acumula la ciutat central de Barcelona.  

Josep Mayoral, alcalde de Granollers inaugurant la jornada de Granollers del #CicleMultinivell

L'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha inaugurat la trobada apuntant la importància que té el pla estratègic de la ciutat, Granollers 2030, en aquesta nova construcció territorial. Concretament, ha destacat el paper singular que té la regió metropolitana de Barcelona, la necessitat de connectar bé el Vallès Oriental i l'Occidental, el reforç necessari de la xarxa ferroviària amb la creació d'una zona tarifària única, la inversió en polítiques ambientals regionals i, sobretot, la imprescindible horitzontalitat en els debats. Jaume Collboni, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, ha agraït a totes les organitzacions i persones que fan possible la trobada i que busquen fer efectiva la metròpoli dels 45 minuts, culminació que reactivarà l'economia, i la prestació de serveis de l'RMB.  

Seguidament, Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB ha destacat que el lloc on s'ha celebrat la jornada, Roca Umbert. Fàbrica de les Arts, és l'exemple del que han d'aportar aquestes noves centralitats, ja que creen espais per deslocalitzar la creació, la cultura, i els serveis en general.  

Taula 1: Infraestructures de connectivitat no radials  

Ferran Polo, periodista d'EL 9 NOU al Vallès Oriental, ha moderat la primera taula amb la participació de Mireia Cammany, vicepresidenta de PIMEC i directora general adjunta d'EPI INDUSTRIES family of companies, Cristina Jiménez, cap d'Estudis de Mobilitat a Barcelona Regional, Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, Pere Montaña, director del Seminari Tècnic Local a la Federació de Municipis de Catalunya i anterior gerent de l'Ajuntament de Terrassa, i Miquel-Àngel Garcia López, professor d'Economia Urbana de la UAB i investigador de l'IE. El conjunt de ponents ha exposat com es pot reformular la xarxa viària, l'articulació d'un gran corredor orbital i la vertebració en xarxa de la gran RMB.  

Jiménez ha recordat que és obvi que el territori de l'àrea metropolitana es queda curt i “cal que ampliem el focus a l'RMB i que parlem del corredor mediterrani, que seria una palanca de canvi a l'hora d'afrontar les connexions de l'Arc Metropolità”. També ha indicat que “és necessari replantejar el paper de les infraestructures actuals per tal de millorar la mobilitat no radial i aconseguir dependre menys del vehicle privat motoritzat”. Jiménez també ha apuntat que cal repensar l'actual xarxa de transport públic, ja que “es va crear fa 50 anys amb uns paràmetres que ja no són vigents”. Per la seva banda, Montaña ha apuntat que cal canviar l'òrbita ferroviària, connectant port i aeroport, i ha destacat els punts que recull el Pla Territorial Metropolità de Barcelona. També ha recordat la urgència d'estructurar la xarxa en funció de la mobilitat laboral, sobretot l'accés del transport públic als polígons industrials. En aquesta mateixa línia, Garcia, ha apuntat que la radialitat aporta molts beneficis però també moltes despeses i que per això es tracta de “pensar com dotem de sentit les infraestructures que ja existeixen abans de construir-ne de noves, sobretot connectar-les entre elles evitant la connexió del territori de l'RMB via Barcelona”. Pel que fa a la relació entre medi ambient i mobilitat, Cammany des de PIMEC, i davant l'eliminació dels peatges, proposa que “qui contamina ha de pagar, perquè no pot ser que al 40% dels vehicles (turistes i mercaderies) els regalem les infraestructures”. També ha destacat que algunes de les millores del territori davant la nova tendència del teletreball són la instal·lació de la fibra òptica als polígons i al conjunt de pobles de Catalunya. “Per repoblar, per fer front a aquest canvi climàtic, rebaixant la contaminació de les ciutats —ha dit— cal dotar de fibra òptica”. Finalment, Daher, ha recordat que per millorar la xarxa de transport públic s'ha d'incidir amb més comunicació i informació. “Un dels reptes d'aquesta descongestió de Barcelona és disminuir la despesa de contaminació per persona, que actualment —ha recordat— està a 936€/M”.  

Taula 2: La generació de noves centralitats a l'RMB per una metròpoli dels 45 minuts  

La segona taula de la jornada #CicleMultinivell s'ha centrat en com avançar cap a la idea de la metròpoli dels 45 minuts. Ha estat moderada per Montse Eras, directora de SOM Granollers i les Franqueses, i ha comptat amb la participació de Mercè Chacón, directora General i Estratègica de la Generalitat de Catalunya, Carles Ribell, director Àrea Creativitat i Promoció econòmica de l'Ajuntament de Granollers, Jordi Obradors, gerent de la Fundació Comerç Ciutadà, Gregori Vizcaíno, consultor firal i CEO de Local Pro i Mònica Botta, directora mèdica de l'Hospital General de Granollers.  

Obradors ha encetat el debat recordant que la ciutat dels 15 minuts és un plantejament de París que fàcilment es pot adaptar a Barcelona. A escala de l'RMB, potser es podria re-calibrar en la ciutat dels 5-10 minuts, i dels 15 minuts en la seva conurbació més immediata. També ha afegit que “cal que ordenem els ‘darreres de Barcelona' i després pensar com aquest conjunt de conurbacions es poden relacionar amb la gran metròpoli”. Botta ha posat de manifest que alguna cosa s'està fent malament perquè un pacient que requereix d'un tractament de 10 minuts a l'Hospital Clínic de Barcelona faci més de quatre hores de viatge des d'Osona amb ambulància compartida per arribar-hi. “En aquestes despeses de temps és en el que s'ha de fixar el nou model que volem” ha incidit. Per la seva banda, Ribell ha apuntat que aquest nou model no serà eficient “si no posa el ciutadà al centre, en què els usos dels serveis siguin prioritaris per sobre de les infraestructures” i això passa per “apel·lar als mitjans i la legislació necessària per assolir els reptes en un futur”. Chacón ha apuntat que per retenir el talent es necessita un gran canvi conceptual. I potser un dels primers passos, ha dit, “és professionalitzar l'FP dual per dignificar el món laboral del futur, ja que, no hi ha riquesa sense capital humà”.  

La propera jornada del #CicleMultinivell se celebrarà dimecres 10 de novembre al Palau Macaya i tractarà sobre la governança i coordinació de les grans infraestructures metropolitanes com el Port de Barcelona, l'Aeroport Josep Tarradellas de Barcelona – El Prat i les diferents connexions ferroviàries per l'RMB. També es podrà seguir presencialment i en streaming

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies