La Jornada Territorial de la Metròpoli Intel·ligent posa les bases per definir les missions a la regió metropolitana en matèria d'accessibilitat a la cultura, innovació i dades

El debat territorial del #CicleIntelligent celebrat al Citilab de Cornellà de Llobregat, un laboratori d'innovació ciutadana, s'ha pogut seguir virtualment

  • 09-06-2021
  • Compromís Metropolità 2030
  • 195 Lectures


Aquest dimarts 8 de juny ha tingut lloc la segona jornada de debat del ‘Cicle de la Metròpoli Intel·ligent' dins del procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” al Citilab de Cornellà de Llobregat. Persones expertes del món de la ciència, la tecnologia i la cultura han participat en les tres taules de debat aportant una mirada territorial d'integració de la regió metropolitana de Barcelona (RMB). Alhora, les conclusions extretes ajuden establir les bases de les missions que es definiran amb l'objectiu de combatre les desigualtats actuals de la ciutadania. La jornada s'ha pogut seguir en línia a través de la plataforma del procés

El Citilab acull la Jornada Territorial de la Metròpoli Intel·ligent

La inauguració de la jornada ha anat a càrrec de Jordi Martí, president de la Comissió Executiva del PEMB i vicepresident de Planificació Estratègica de l'AMB, qui ha recordat que “a cada jornada que sumem al procés Barcelona Demà avancem cap a la definició de les missions del futur de la gran metròpoli de Barcelona”. “La ciutat —ha recalcat Martí— ens ha de procurar un model de progrés socialment just i responsable amb el medi ambient i accessible a tots els ciutadans oferint vides dignes”. A continuació, Carmela Fortuny, vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona, ha encoratjat tothom a participar i a aportar propostes de millora recordant que “ens cal una visió integradora de tots els ciutadans de la regió metropolitana de Barcelona per poder combatre realment les desigualtats que ens allunyen”. Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, ha ressaltat els actius en innovació i cultura que presenta el Baix Llobregat. També ha posat el focus en la ciència, fent èmfasi en el foment de la vocació científica del Baix Llobregat. Finalment, Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, ha destacat que la intel·ligència a la metròpoli representa “la capacitat d'activar en favor del progrés comú els diferents talents continguts en la diversitat de persones i institucions que en formen part”. 

 Anna May, vocal científica de l'Associació Catalana de Comunicació Científica, ha estat l'encarregada de moderar la primera taula dedicada a explorar maneres de difondre la innovació i la recerca aconseguint la màxima inclusió i “fent que es prenguin riscos que apostin per la innovació dels més joves”, en les seves paraules. Laia Sánchez, responsable del Col·laboratori del Citilab de Cornellà, ha recordat que cal contribuir amb polítiques que afavoreixin l'impuls de la recerca en el món local, sobretot enfocades als més joves. Satisfeta de la iniciativa del Citilab de Cornellà, Sánchez ha reclamat que, tot i que aquest model ja s'està replicant en el territori de l'RMB, “caldria obrir molts més laboratoris perquè permeten posar la intel·ligència col·lectiva al servei de la resolució de les problemàtiques i les necessitats de les persones”. Per això, ha recordat que cal donar suport a les noves maneres d'innovar des de la ciutadania. “Cal Impulsar no només la transferència de coneixement sinó també la cocreació”, ha insistit. Jorge Guillén, investigador sènior a l'Institut de Ciències del Mar, ha completat aquestes reflexions afegint que “és clau marcar-se objectius molt específics per obtenir serveis concrets”. Com a exemple, Guillén ha fet referència a la necessitat d'eliminar l'excessiva burocratització que hi ha en el món de la ciència per facilitar més les col·laboracions entre la recerca i el món privat, així com fomentar la innovació entre els joves científics. “Actualment l'edat mitjana del científic a Catalunya és de 52 anys”, ha posat sobre la taula Guillén. Anna Palli, coordinadora de Desenvolupament Estratègic de l'IRTA, ha introduït el concepte de la innovació alimentària i la necessitat de “fer més sostenible el sector agroalimentari”. Ha apuntat que “cal una nova manera de pensar els aliments, ja que és impossible aconseguir els ODS sense una transformació del sistema”. D'altra banda, ha recordat que per afrontar tot això cal finançament: “Hem de començar a entendre que la innovació no és un procés lineal i que cal construir processos de transferència de coneixement molt més col·laboratius i adaptats a les necessitats empresarials i socials”, ha conclòs. Finalment, Pere Regull, director general corporatiu de LEITAT, ha recordat que una de les grans barreres a la innovació és la manca de recursos que les empreses hi destinen. “Un dels reptes de l'RMB és aconseguir que les PIMES dediquin part del seu temps a la innovació” ha destacat i, coincidint amb la resta de ponents, ha assegurat que és clau que els joves s'hi sentin implicats i tinguin les eines per prendre la iniciativa. Regull ha acabat la primera taula recordant que:  

  • La recerca i la innovació que sorgeix als laboratoris ha d'arribar a les ciutats. 

  • Els joves han de ser part del procés innovador. 

  • Cal enfocar els projectes segons les necessitats identificades de la ciutadania. 

  • S'han d'articular xarxes col·laboratives metropolitanes per respondre als reptes que tenim com a societat.  

  • S'han de superar les barreres de l'empresa i de la burocratització per emprendre més accions d'innovació. 

 Mireia Navarro, directora de Ràdio Cornellà, ha moderat la segona taula dedicada al concepte “humanisme tecnològic”. L'han acompanyat Mireia Bertran, de Tandenn Penedès Garraf, Gemma Calvet, directora de l'Agència de Transparència de l'AMB, Andreu Francisco, director general del Consorci Localret, i Montse Guàrdia, co-instigadora de COVIDWarriors. El debat ha servit per parlar de l'accés a la connectivitat com a dret bàsic per a la ciutadania; la necessitat de simplificar la tecnologia perquè sigui accessible a tothom; la necessitat de combatre l'escletxa digital localitzada entre les persones amb més dificultats socioeconòmiques i de posar les persones al centre quan parlem d'humanisme digital, així com d'incrementar la cooperació entre les administracions. Bertan ha apuntat la necessitat de “simplificar la tecnologia a través de processos d'innovació per tal que aquesta sigui accessible a usuaris no experts, i que la gent que té accés a les xarxes sàpiguen fer-ne l'ús correcte”. Per la seva banda, Calvet ha subratllat la “greu situació actual” en què hi ha molta dificultat per assegurar que la ciutadania?tingui garantits els seus drets digitals. ”El punt vulnerable —ha indicat— està en la simplificació i la manca d'informació dels usuaris”. També ha recordat la necessitat urgent de polítiques públiques que vetllin per la “potencialitat de la comunicació tecnològica en situacions d'aïllament”, i articular així sistemes cooperatius de telecomunicacions en habitatges. Pel que fa a la dificultat d'accedir a la digitalització, Francisco ha apuntat que “les polítiques públiques han de vetllar per capacitar aquestes persones a través de serveis socials, als centres cívics o serveis de suport en línia”. La pandèmia, ha dit, “ha posat de manifest la necessitat de digitalització de la ciutadania per poder funcionar correctament”. “Ens trobem amb la paradoxa —ha insistit—  que el dret a la connexió?és fonamental, però les lleis de telecomunicacions no afavoreixen aquesta connexió, ja que per llei no es poden donar wifis d'alta capacitat”. Per acabar, Guàrdia ha incidit que la missió de COVIDWarriors és “ajudar als qui ajuden”, i que “l'humanisme digital ens ha de fer posar les persones al centre i reflexionar sobre les seves necessitats”.  

 La tercera i darrera taula ha estat moderada per Berta Galofré, periodista de Sant Vicenç dels Horts TV i investigadora. Ha obert un debat per enfocar com es poden catalitzar els ODS definits per Naciones Unides i com dotar d'esperit crític a la població. Sonia Gainza, directora d'Apropa Cultura, ha destacat la necessitat de polítiques que atreguin cap a la cultura persones i col·lectius més desafavorits. “El preu no és l'única barrera”, ha insistit. “El retorn”, ha remarcat, “d'apropar la cultura als públics que menys en consumeixen és exponencialment positiu”. Andrés Andrés, responsable tècnic del Consorci de la Colònia Güell, ha posat el focus en el fet que la cultura metropolitana és molt diversa, però també molt desigual, i que “la manca d'estructura fa que molts equipaments i patrimoni no es valorin”. Per això, “tenim el repte de generar hàbits culturals des de petits i fer molt més fort el lligam cultura-educació”. Toni Perna, director del Centre d'Art Tecla Sala, ha recordat que les desigualtats socials provoquen que moltes persones tinguin altres necessitats que passen per davant de la cultura, i que per això “la gratuïtat és una eina fonamental a l'hora de fer-la accessible”. En darrer lloc i clausurant la jornada, Joan Gallissà, coordinador de l'àrea de projecció, esports i cultura de l'Ajuntament de Rubí, ha ressaltat que “la gratuïtat dependrà del tipus de servei que s'ofereixi perquè hem de ser generosos a l'hora d'interpretar la cultura metropolitana, ja que la diversitat és el que la fa singular en comparació amb altres territoris'.  

Un cop finalitzi aquest #CicleIntelligent, amb la trobada virtual de tancament del 22 de juny, el 29 de juny comença el nou cicle de debats del Cicle de la Metròpoli Resilient amb la jornada inicial al CCCB, i el 6 de juliol traslladarem el col·loqui a l'RMB, en aquesta ocasió a Vilafranca del Penedès. Trobareu tota la informació a: www.barcelonadema-participa.cat

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies