La complementarietat, el futur de les infraestructures, principal conclusió del darrer debat del #CicleMultinivell

Responsables dels ens de gestió dels grans mitjans de transport trenquen la visió sectorial i parlen d'estratègies d'actuació conjunta al Palau Macaya

  • 12-11-2021
  • Compromís Metropolità 2030
  • 188 Lectures

La darrera jornada del cicle de la Metròpoli Multinivell, organitzada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i la Fundació Catalunya Europa, s'ha celebrat el 10 de novembre al Palau Macaya amb un debat centrat en la gestió estratègica de les grans infraestructures metropolitanes de transport a l'RMB i Catalunya. Representants del Port de Barcelona, de l'Aeroport Josep Tarradellas de Barcelona-El Prat i del Pla de Rodalies han explicat com es pot garantir la col·laboració per tal que la regió metropolitana tingui la màxima capacitat d'atracció i connexió de la manera més eficient i sostenible possible. 

Jornada de la #MetròpoliMultinivell 'Grans infraestructures metropolitanes: competència o cooperació?'

Actualment existeixen diversos debats sobre la necessitat d'ampliar o no les infraestructures existents però, seria possible generar a la regió metropolitana de Barcelona una gestió combinada de les grans infraestructures de transport del territori que n'augmentés la seva capacitat global i eficiència? És el que han intentat respondre les persones expertes a la jornada de debat “Grans infraestructures metropolitanes: competència o cooperació?”

Debat a tres bandes: terra, mar i aire

El comissari del procés Barcelona Demà i director general d'Mcrit, Andreu Ulied, ha moderat la taula que ha comptat amb la participació de Sonia Corrochano, directora de l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat, Jordi Torrent, cap d'estratègia del Port de Barcelona i Pere Macias, director del Pla de Rodalies. El conjunt de ponents han aportat els seus coneixements avalats per l'experiència directa en el sector. 

Corrochano ha començat el debat fent referència al funcionament de la governança aeroportuària, regida per AENA, empresa privada participada per l'Estat. Seguidament, ha explicat la limitació actual en l'ús de les pistes, derivada de la configuració urbanística del aeroport, per reduir l'impacte acústic, fet que provoca una restricció respecte a les 90 operacions per hora aprovades al Pla Director de l'any 1999 i a l'operativa de naus de determinades dimensions, fonamentalment les vinculades a vols intercontinentals. 

A continuació, Macias ha remarcat que és gràcies als acords estratègics que hi ha millores en les infraestructures, com els que van permetre en el seu moment portar a terme inversions clau com les de l'espai del delta del Llobregat, mentre que Torrent ha fet èmfasi en la millora de la governança i ha reivindicat la necessitat d'una major autonomia de gestió al Port, especialment en administració i taxes, per tal de poder reaccionar de manera més ràpida davant els ritmes del mercat.  

Corrochano ha apuntat que Barcelona té una vocació intercontinental però que l'aeroport té un límit que no es pot salvar amb millores tècniques en la gestió i per això es justifica la seva ampliació. Tot i així, ha assegurat que la complementarietat entre el ferrocarril i l'avió és el futur, però no creu que sigui possible substituir totalment els vols de curt radi pel tren, perquè “el 70% dels passatgers que fan connexió a Barcelona provenen de fora de la península ibèrica, el que vol dir que són passatgers que difícilment arribaran per tren”.

Respecte la complementarietat ferrocarril-aeroport, Macias ha explicat que l'aeroport de Barcelona té la millor xarxa de connexions aèries amb altres destinacions europees, però que és necessari enfortir el paper de la xarxa ferroviària de manera progressiva: “és una barbaritat anar de Barcelona a Alacant amb avió i que sigui molt més barat que viatjar en tren.” Per aquest motiu reforça la importància d'ampliar la freqüència de trens i reduir el cost del bitllet; així com la necessitat d'invertir en les connexions entre l'aeroport i la xarxa ferroviària

En aquest sentit, Torrent ha afegit que “Barcelona al 2019 ja era un hub internacional potent” i que  els vols intercontinentals són molt importants també per la logística: “per a les empreses, un dels factors més importants és la connectivitat aèria que tenim amb el país d'origen, tant per la facilitat de desplaçament dels directius com per la càrrega”. D'altra banda, també ha ressaltat la importància de la connexió ferroviària: “el port de Barcelona probablement arribarà per primer cop a les 10.000 circulacions ferroviàries en un any”, fet que es relaciona amb què la immensa majoria de mercaderies que fan distàncies majors de 100 quilòmetres són transportades amb trens de càrrega. 

Malgrat l'èxit de la connexió per via de tren a Espanya, Torrent ha explicat que “tenim tres assignatures pendents: la connexió internacional; el granel sòlid que cada dia és transportat en camió i per últim, els trajectes de curt radi, que s'han de traspassar de la carretera al tren”. Per contra, ha mencionat que el Port de Barcelona té previstes quatre mesures d'acció per gestionar l'impacte mediambiental, que es duran a terme en els pròxims cinc anys: electrificar els molls, incrementar el trànsit de carretera als trens, aprofitar la capacitat de generació d'energies renovables i trobar alternatives en matèria de combustible.

Pel que fa a l'emergència climàtica, Corrochano ha explicat que AENA ha aprovat  un pla d'acció climàtica de 500 milions d'euros per dur a terme diferents tipus d'actuacions, com ara la utilització de plaques solars a l'Aeroport del Prat. A més, ha assegurat que és important incidir en qui més contamina, que en aquest cas són els avions; qüestió per la qual s'està treballant per aconseguir que l'ús de l'hidrogen sigui una realitat.

Per últim, Macias ha puntualitzat que en qüestions mediambientals els ferrocarrils “tenen els deures força fets”, i ha recordat la importància d'entendre les limitacions de cada infraestructura per tal de poder prestar el màxim nombre de serveis de la manera més eficient possible.

El coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha tancat el debat destacant la importància d'arribar a acords estratègics amb tots els actors implicats per tal d'ajudar a ordenar les planificacions diverses existents. També ha recordat que “el canvi climàtic és una prioritat i cal tenir molt presents els trade-offs que representa actuar des d'aquesta perspectiva en les infraestructures i la mobilitat'. 

El debat segueix en línia a la plataforma del procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” i el proper 16 de novembre comença el cicle de la Metròpoli Oberta a Vic, amb la jornada “Més enllà de la metròpoli. Comarques centrals i desenvolupament territorial”.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies