'Barcelona Demà' debat sobre models econòmics, prosperitat distribuïda i ocupació inclusiva i de qualitat en el #CiclePròspera
La jornada ha servit per posar les bases de les missions imprescindibles per garantir que l'RMB esdevingui un territori pròsper, amb benestar i ocupació inclusiva per a tota la ciutadania i un model econòmic que tingui cura de les persones i del planeta
- 20-09-2021
- Compromís Metropolità 2030
- 306 Lectures
El procés participatiu “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” ha celebrat la Jornada Inicial del seu quart cicle dedicat a la Metròpoli Pròspera. Persones expertes nacionals i internacionals de múltiples disciplines i del món públic i privat han estat part activa dels debats. Nombrosos assistents presencials, a la sala Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), i virtuals, a través de la plataforma, han participat també aportant els seus punts de vista.
Jordi Martí, president de la comissió executiva del PEMB i vicepresident de planificació estratègica de l'AMB, i Oriol Estela, coordinador general del PEMB, han sigut els encarregats d'encetar la jornada presentant les missions principals i recordant el funcionament global del Cicle Barcelona Demà. Martí ha destacat que el #CiclePròspera “hauria de servir per definir quin model econòmic hem d'adoptar per tenir cura de les persones i del planeta, ja que aquesta és la pregunta que configurarà el futur de les grans ciutats”. La Jornada Inicial celebrada el 16 de setembre al CCCB, reprèn la feina feta en els tres cicles celebrats abans de l'estiu.
Taula 1: Un nou model econòmic basat en la innovació i el coneixement pel 2030
El periodista de TV3 i especialitzat en economia, Albert Closas, ha estat l'encarregat de moderar la primera taula rodona de la jornada. La ponència principal a càrrec de Natalia Urtubey ha servit per apuntar quin paper han de tenir els centres de recerca i les universitats a l'hora de definir el model econòmic. Urtubey ha repassat la història d'Imagine Boston 2030, un full de ruta treballat durant sis mesos amb els residents de la ciutat. El 2017 en va sortir la versió final, que inclou tots els passos que la ciutadania vol que segueixi Boston. Es tracta d'una versió que mira acuradament totes les mètriques implicades i que es centra principalment en l'habitatge, la tecnologia, el transport i l'educació. Urtubey ha explicat que Boston creix molt ràpidament tot i que als anys 60 i 80 la població va disminuir. “Els bostonians guanyen de mitjana una mica més diners que la mitjana nacional, però el nostre habitatge és 2,5 vegades més car que a la resta del país, de manera que veiem una disparitat important”, ha subratllat Urtubey. El Pla recull un seguit d'accions que s'han de dur a terme com són: el foment de l'assequibilitat, l'augment d'accés a les oportunitats, l'impuls d'un creixement econòmic inclusiu, la promoció d'un entorn saludable i la preparació envers el canvi climàtic. Totes pensades perquè la ciutat segueixi sent un lloc atractiu per viure. El Pla s'està negociant actualment amb l'Ajuntament de la ciutat. Podeu recuperar la ponència sencera de Natalia Urtubey aquí.
A continuació, el debat ha començat amb Carme Poveda, directora d'Anàlisi Econòmic de la Cambra de Comerç de Barcelona, Marta Continente, Gerent d'Innovació i Transformació Digital a l'Ajuntament de Barcelona, Alejandro Sánchez, adjunt de direcció del Sincrotró d'Alba (Oficina Industrial i Innovació) i Helena Torras, managing partner de Paocapital.
L'ampliació de l'aeroport de Barcelona, de molta actualitat aquests dies, ha servit per iniciar el debat. Poveda ha posat sobre la taula, d'entrada, la posició favorable de la Cambra de Comerç a l'ampliació. “L'aposta —ha comentat Poveda— és créixer en qualitat i no en quantitat, substituint els passatgers dels viatges curts per llargs i que els primers optin per altres opcions com el tren. I ha afegit: “També tenim altres aeroports infravalorats que podrien absorbir una bona quantitat dels passatgers de l'aeroport de Barcelona”. Continente, per la seva banda, ha remarcat que la clau és créixer amb equitat. Més enllà de l'aeroport, ha recordat que “hem donat massa pes al turisme oblidant infraestructures culturals, centres d'innovació, etc.”. Com ja s'havia apuntat en altres taules, els ponents han tingut consens en el fet què Barcelona compta amb un gran potencial en recerca, però li manca la indústria per fer el salt qualitatiu i competitiu. En aquest sentit, Continente també ha posat de manifest la necessitat d'un hub tecnològic que ho promocioni. Segons Sánchez, la innovació i el creixement només són bons si milloren la vida. “No es tracta tan sols de créixer perquè sí” ha dit, i ha posat parlat de l'hidrògen com a possibilitat de creixement amb una energia no contaminant. Finalment, Torras ha indicat que les universitats i centres de recerca han de buscar la practicitat per fer que les idees es puguin convertir en negocis i en centres d'investigació.
Taula 2: La prosperitat distribuïda a les metròpolis del segle XXI
Sarah Longlands, CEO del Centre for Local Economic Strategies (CLES) ha estat l'encarregada de realitzar la ponència principal d'aquesta segona taula. CLES és un centre per les economies locals que té la missió de crear economies regeneratives. La prosperitat local, ha dit Longlands “és important perquè és una manera d'aconseguir millors condicions de vida”. A Manchester, on es troba la seu del CLES, tenen alts nivells de creixement econòmic però també una pobresa creixent. “Alguns indrets —ha apuntat Longlands— es recuperaran més ràpidament, però d'altres zones tindran pobresa alta i aniran empitjorant”. I ha apostat per construir la riquesa des de les comunitats, creant economia regeneradora i no extractiva. Longlands ha explicat també els pilars d'un model amb el qual construir aquesta riquesa:
- Propietat: No només entesa com a propietat de grans empreses, cal diversificar l'economia.
- La feina del poder financer és fer que funcionin els indrets locals.
- Ocupació i mercat de treball han de tenir una estratègia pública.
- Creació progressiva de béns i serveis.
- Un ús just i social de la terra i de les propietats: tothom se n'ha de beneficiar i tenir-hi accés. Això fomenta veïnats dignes on puguin créixer persones i els seus fills.
A continuació ha tingut lloc el debat moderat per Patrícia Álvarez, periodista de Betévé, on s'ha definit què implica disposar de prosperitat distribuïda. Hi han participat Vicente Guallart, fundador i director d'IAAC Valldaura Labs, Marta Angerri, presidenta de la Comissió Agenda 2030 de Foment del Treball, Marie Faye, presidenta de Diomcoop, i Lluís Torrens, director d'Innovació Social de l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI a l'Ajuntament de Barcelona.
Per Guallart, el món s'ha de pensar de forma distribuïda. “Els ciutadans han de ser protagonistes i produir coses localment, no espectadors de les grans corporacions o administracions públiques”. I ha matisat que aquesta distribució implica una xarxa de transport “molt ben connectada”, que permeti també que el treball estigui distribuït. Per la seva banda, Angerri ha apuntat que aquesta distribució dels centres de treball en el territori hauria d'anar acompanyada i impulsada, sobretot, per les administracions. Faye, més enllà d'evidenciar la necessària voluntat política, també ha afegit que el paper de les empreses és clau. “És necessari que l'ecosistema cooperativista de Catalunya treballi a favor de la distribució de l'activitat econòmica”, ha insistit, i ha recordat la necessària regulació de la gent que arriba a Catalunya, que per falta de regulació, no poden treballar legalment. Finalment, Torrens ha fet referència a les ciutats dormitori on, en les seves paraules: “Si la distribució de serveis i treball fos una realitat, es reactivarien aquests territoris i es generaria activitat econòmica”.
Taula 3: Ocupació inclusiva i de qualitat
Per últim, la darrera taula de debat ha estat moderada per Pilar Garcia, periodista de Catalunya Ràdio. En aquest cas la ponència principal ha anat a càrrec de Jovana Karanovic, fundadora i directora de Reshaping Work. Karanovic ha centrat la seva intervenció en les noves formes de treball que han creat les plataformes digitals (Uber, Deliveroo, Glovo…). “L'economia de la plataforma només té deu anys, però ha aportat molta eficiència en molts serveis”, ha destacat Karanovic, al temps que ha reconegut que també ha comportat “moltes controvèrsies” pel que fa a les condicions dels seus treballadors (per exemple els riders). Reshaping Work estudia com regularitzar les condicions de treball d'aquest conjunt de persones. En aquest sentit, Karanovic ha indicat que caldria que aquests treballadors estiguessin en un tercer règim laboral, diferent dels autònoms i dels contractats. També ha recordat que calen polítiques públiques per protegir-los i així convertir aquests llocs de treball en feines de qualitat i amb possibilitat de creixement.
El debat a continuació ha estat encapçalat pels ponents Gregori Cascante, soci fundador de Daleph i CEO d'Ingeus, Xavier Ros, vicepresident de Recursos Humans i Organització a SEAT, Toni Mora, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya - CTESC, i Neus Pons, directora-gerent de la Fundació BCN Formació Professional, i ha girat entorn de com aconseguir ocupació inclusiva i de qualitat, sobretot quan alguns dels sectors de feina estan en declivi.
La Formació Professional ha protagonitzat bona part del debat. Hi ha hagut un consens generalitzat que li cal un impuls i, sobretot, que sigui vista com una aposta clara de futur per tenir ocupació de qualitat. Ros d'entrada ha recordat que hi ha més ofertes actuals que demanen FP que estudis universitaris. “Cal dotar l'FP d'una bona campanya formativa i comunicativa perquè esdevingui atractiva”, ha explicat tot fent referència al sistema FP dual d'Alemanya que funciona molt bé gràcies a un ecosistema fort i amb empreses grans que són capaces d'absorbir tota la mà d'obra. Ros també ha dit que en el cas català “les nostres empreses estan més automatitzades i l'ingrés de treball en aquestes és diferent”. Per la seva banda, Mora ha apuntat que potser caldria que el professorat dels instituts elevés el relat de la importància i prestigi real dels treballs de l'FP. Pons ha afegit que “hi ha un desajust amb molts àmbits que sabem que són d'ocupació directa i que la gent jove no hi té interès” i ha posat com a exemple l'àmbit industrial electrònic o el sector logístic. “Costa molt que la gent tingui interès en aquest tipus d'oficis i cal fer un seguit d'intervencions per poder apropar aquests treballs a la població”, ha afegit Pons, destacant també la importància que als centres d'FP s'aprengui anglès. Finalment Cascante ha fet referència al salari mínim alertant que “cal una certa regionalització del salari i sobretot del salari mínim”. I ha apuntat que “és important que s'apugin els salaris de les franges més baixes”.
Diàlegs del futur: No city for young (wo)men. A càrrec de deba-t.org
En darrer lloc, la plataforma universitària deba-t.org, ha liderat el diàleg que ha clausurat la Jornada Inicial. Moderat per Laura Casserres, vocal de formació de deba-t.org, el diàleg ha comptat amb la participació d'Elena Álvarez, portaveu nacional d'Avalot (UGT), i Pau Vila, director de Programes a l'Institut Ostrom. El col·loquiha girat entorn de l'emancipació dels joves, la seva precarietat laboral deguda a les jornades parcials involuntàries i als contractes de curta durada fruit d'una regulació disfuncional.