La Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona posarà al centre la reducció de desigualtats

El coordinador general del PEMB situa la Capitalitat de l'Alimentació Sostenible 2021 com a oportunitat per alinear actors i projectes i el disseny com a eina que hi pot contribuir molt valuosament, al FOODTURE Barcelona

  • 07-11-2019
  • Compromís Metropolità 2030
  • 199 Lectures

 “Us heu preguntat mai què significa alimentar a 5 milions de persones unes tres vegades al dia? Quins engranatges hi ha al darrere que ho permeten? I quines persones?” Amb aquestes preguntes el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha  volgut interpel·lar el públic assistent a la primera edició de FOODTURE, un esdeveniment coorganitzat per Barcelona Centre de Disseny i Plat Institute sobre les noves tendències en Food Design, Social Food i Food Tech i que gira al voltant dels vincles entre la gastronomia, el disseny, la innovació i la tecnologia i com es poden combinar per abordar reptes actuals. Precisament, per tal de contribuir a dotar de contingut el Social Food, el PEMB ha presentat la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM), que va començar a caminar el 2017 de la mà del PEMB després de veure com “un element bàsic i necessari per a la vida, l'alimentació, no estava garantit per a tothom en una regió metropolitana com la nostra”. “D'aquí surt la idea de la CARM i de dotar-nos d'una estratègia alimentària a llarg termini”, ha explicat Estela, sobretot per situar en el centre la reducció de desigualtats entorn a l'accés als aliments.

Oriol Estela Barnet presenta la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona al FOODTURE BCN

I és que, segons Estela, “gran part del problema és que hem perdut la connexió amb els aliments: amb qui els produeix, amb qui els distribueix, amb qui els comercialitza i, en definitiva, amb com ens alimentem”. Tal com es va fer en el Fixing the Future, Estela ha preguntat a l'auditori pel plat preferit de la infància. Macarrons, lassanya, pasta, hamburguesa, bacallà amb samfaina o mandonguilles han sorgit com algunes de les respostes més repetides. Però, seríem capaços ara de reproduir la recepta? Si abans les àvies i les mares eren qui proporcionava el menjar ara... qui ho fa? Quins són els hàbits? Fer-nos-ho nosaltres? Comprar menjar preparat? On compraríem els ingredients? “La connexió amb els plats d'infància va canviant substancialment conforme ens fem grans”, ha assegurat.  

Quins són els hàbits actuals, doncs? Sabem d'on ve la majoria del menjar? En la dieta setmanal predomina el producte fresc? Tothom té al seu abast adquirir productes de proximitat? “Si féssim una enquesta en el conjunt de la ciutadania veuríem que hem perdut vinculació amb els nostres aliments”. Per re-connectar-hi, cal una estratègia global per a tota la regió metropolitana, la Carta Alimentària, que té com a objectius: afavorir el consens i les transicions cap a un sistema alimentari més just, sostenible i saludable; definir un marc de treball comú per facilitar espais de participació, acció i estratègia per al desenvolupament de polítiques alimentàries en clau de regió metropolitana; i, elaborar i desenvolupar un pla d'acció per a la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible Barcelona 2021.

“La Capitalitat de l'Alimentació Sostenible serà una oportunitat per alinear actors i projectes i el disseny pot ser una eina molt potent que hi pot contribuir molt valuosament”, ha assegurat Estela. Precisament, entre els projectes de la CARM s'ha presentat el #FoodMapping, un projecte pilot de ciència ciutadana impulsat des del PEMB en col·laboració amb Ideas for Change i Creu Roja per al mapatge col·laboratiu d'entorns i hàbits alimentaris que va concloure que el lloc on viu una persona incideix de manera directa en el que menja, i, per tant, en la seva salut.

Altres objectius vinculats a la CARM i que Estela ha esmentat en el seu discurs han estat la promoció de producció local, el desenvolupament de circuits curts de comercialització, l'accés universal a aliments saludables, la reducció de l'impacte ambiental i la lluita contra el malbaratament alimentari.

Workshop per reconvertir els plàstics d'un sol us en un objecte durador

Paral·lelament, com que el PEMB té el repte i el compromís de reduir l'impacte de residus en els processos de producció, distribució i consum alimentaris, també ha patrocinat un dels tallers de la tarda, un workshop interactiu amb Plàstic Preciós la Safor en el qual, a banda de tractar la problemàtica del plàstic i veure les possibles solucions, els participants han pogut ajudar a fabricar posa-gots amb el dibuix del Panot típic de Barcelona amb plàstic 100% reciclat.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies