Gustavo Rodriguez de la Vega
- 18/09/2023 a les 06:27:09.
Mantenerme informado
Enviarme toda la nueva información al respecto
Representants de plans estratègics i agendes urbanes de diferents ciutats espanyoles debaten sobre l'horitzó 2030
El PEMB i el Cercle d'Economia organitzen la trobada 'Planificar les ciutats del 2030'
- 05-12-2022
- Compromís Metropolità 2030
- 290 Lectures
La dimensió metropolitana a l'hora de pensar estratègicament les ciutats és clau. Ho tenen clar i així ho van expressar representants de plans estratègics i agendes urbanes d'arreu de l'Estat com Saragossa, Màlaga, Sevilla, Bilbao, València i Pamplona. On? En el marc de la trobada organitzada el passat 1 de desembre pel Cercle d'Economia i el Pla Estratègic Metropolita de Barcelona (PEMB) sota el títol 'Planificar les ciutats del 2030' per intentar respondre a la pregunta: Com abordem els reptes urbans en l'horitzó 2030?
L'Auditori del Cercle d'Economia va ser l'escenari d'un debat amb la finalitat de posar de manifest l'estat de la qüestió dels respectius fets metropolitans i, a l'hora, mostrar diferents perspectives de transformació de les ciutats en vistes al 2030, que precisament ha estat pres com a referència per a la definició de les estratègies de la majoria de ciutats i territoris, que s'han volgut alinear així amb l'Agenda 2030 de Nacions Unides.
El debat va ser moderat pel coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, que va assegurar que la dimensió metropolitana segueix sent una assignatura pendent al nostre país i que “la falta d'un articulació metropolitana adequada al conjunt de l'Estat és també l'altra cara de l'Espanya buidada. Si no som capaços d'articular bé els entorns de les ciutats, aquestes es tornen forats negres que absorbeixen població i activitat”. Jaume Guardiola, president del Cercle d'Economia, que forma part de les institucions promotores del PEMB, va explicitar la necessitat de l'escala metropolitana des de fa 30 anys: “Mentre un sector ho veia com un contrapoder a la Generalitat i un altre ho veia com una necessitat per articular el territori i fer front als reptes econòmics, el Cercle es va posicionar activament en la promoció de l'escala metropolitana i va estar present des de la creació del primer pla estratègic de Barcelona”. El president de la Comissió Executiva del PEMB, Jordi Martí Grau, assegurà que “el factor metropolità està en completa mutació” i que cal un pla a escala metropolitana perquè “els principals reptes es tracten a escala regional, especialment el del canvi climàtic i la mobilitat” tot i que les ciutats siguin el motor.
La jornada també va comptar amb la presència de la subdirectora general de polítiques urbanes del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Ángela de la Cruz, per a qui planificar a escala metropolitana també és imprescindible: “Hasta el punto de que una de las primeras críticas que se hizo a la Agenda Urbana española fue la falta de visión metropolitana y estamos trabajando en una versión 2.0 para incorporarla. No tenemos ninguna duda que este nuevo plan (el Compromís Metropolità 2030) del Plan Estratégico Metropolitano de Barcelona será referencia en este sentido”.
Plans estratègics d'arreu del territori
La taula de debat va comptar amb Ana Sancho, responsable de Planificació Estratègica de Bilbao Metropoli-30; Mar Rodríguez, coordinadora tècnica de Ebrópolis (Saragossa); Fátima Salmón, directora de comunicació de la Fundación CIEDES (Màlaga); i Antonio Galán, coordinador general d'agenda urbana, pla estratègic i fons europeus de l'Ajuntament de Sevilla.
Sancho va explicar que l'eix fonamental de l'estratègia de Bilbao per al 2030 és la ria “por su gran potencial estratégico y vertebrador hacia dentro (identidad, valor histórico...) y hacia fuera (transporte terrestre y maritimo, redes, etc.)”. La de Saragossa posarà el focus en la sostenibilitat i interrelació camp-ciutat; infància, educació i gent gran; espai públic adequat a totes les capacitats; i interculturalitat. “Teniendo muy en cuenta el territorio hacia dentro (ciudad de los 15 minutos) y, a la vez, siendo propulsora de la corona metropolitana”, apuntà Rodríguez.
“Para Málaga, Barcelona siempre ha sido la hermana mayor” va afirmar Salmón, qui va afegir que des de la pandèmia s'han plantejat com revitalitzar la ciutat a través dels ODS; en col·laboració amb tots els grups de l'oposició i la ciutadania; i dissenyant un pla estratègic com a eix fonamental. “En Andalucía nos hemos definido como un país de ciudades, todas con mucho peso, que está más compartido que en otras comunidades autónomas”, assenyalà Galán, que va explicar que els principals eixos del pla de Sevilla són: capitalitat, fet metropolità, mobilitat sostenible, sostenibilitat, economia urbana i revitalització de la ciutat compacta.
Des de la fila zero, Salvador Rueda, director de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial i col·laborador del Ministeri en l'elaboració de la versió 2.0 de l'Agenda Urbana, va posar en qüestió el concepte de ciutat-regió, apostant per l'articulació d'una xarxa de ciutats. Per la seva part, José Costero, director de l'oficina d'estratègia de l'Ajuntament de Pamplona, va aportar la visió des de les ciutats mitjanes, com també va fer Gemma Roquet, de l'oficina del pla estratègic de Granollers. Finalment, Jordi Peris, coordinador general d'Estratègies Urbanes i Agenda Sostenible de l'Ajuntament de València, va posar l'accent en l'enfocament de les missions com a eina per a articular la resposta als reptes que es plantegen en l'horitzó 2030.
En suma, totes les persones expertes van coincidir i destacar la necessitat de planificar a nivell metropolità per al 2030 i poder estar alineades amb les agendes europees. Quin és el gran repte de les metròpolis espanyoles? La governança d'aquests territoris a aquesta escala que, en no disposar d'òrgans de govern propis, ha de basar-se en la creació d'espais voluntaris de col·laboració entre municipis i altres actors, així com en el desenvolupament de programes i projectes que estimulin la cooperació.