Les ciutats de l'Arc Metropolità constaten que és necessari un salt a l'escala regional per afrontar reptes ambientals, de mobilitat o d'habitatge comuns
La presentació de l'estudi encarregat per l'Ajuntament de Mataró a l'IGOP serveix per reunir les grans ciutats de la segona corona en un acte amb el segell Barcelona Demà per fer front comú per reclamar més recursos i una millor cogovernança
- 10-06-2021
- Compromís Metropolità 2030
- 202 Lectures
No es podrà posar fi a la segregació urbana que es produeix en grans eixos metropolitans si no es produeix un repartiment més equitatiu dels recursos. Aquesta va ser una de les grans conclusions de la presentació de l'estudi encarregat per l'Ajuntament de Mataró a l'IGOP, “La metròpoli post-covid. La contribució i els recursos de les ciutats de l'arc metropolità”, que va servir com a pretext per reunir les grans ciutats de la segona corona en una mateixa taula de debat per situar les problemàtiques conjuntes que les afecten. Terrassa, Sabadell, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Granollers i Vilafranca del Penedès van constatar que és necessari un salt d'escala regional per afrontar reptes ambientals, de mobilitat o d'habitatge que comparteixen. El punt en comú de tots ells: acullen a més població amb necessitats però ho fan amb menys recursos que els seus municipis veïns, una mancança que, des del seu punt de vista, cal revertir.
El mes útil de l'estudi, va assegurar l'alcalde de Mataró, David Bote, “no és què fa diferent Mataró, sinó les dinàmiques conjuntes amb altres municipis de l'RMB. Tenim molt en comú i que ens condiciona el futur'. “Tenim menys capacitat de recaptar perquè la nostra gent té menys recursos”, va alertar Lluïsa Melgares, regidora a l'Ajuntament de Terrassa, que va situar com a urgència “posar fre a la segregació territorial”. I és que, una altra de les grans conclusions de l'estudi i que van situar Oriol Nel·lo, professor de la UAB i director de l'estudi, i Ismael Blanco, director de l'IGOP, va ser que no només les persones tenen tendència a ajuntar-se segons capacitat de renda, sinó que és una tendència que es percep en eixos metropolitans sencers.
“Els territoris acabem assumint part de complexitat però no tenim els recursos suficients per fer-hi front. No podem tenir diferents velocitats entre l'arc metropolità i la resta perquè sinó no ens en sortirem”, va denunciar l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, que va reclamar invertir més recursos tenint en compte estudis com el de l'IGOP i no només tenint en compte un criteri poblacional que “no acaba sent just”.
Per tot plegat, els i les representants del conjunt de municipis de la taula van assumir el seu paper de lobby constituïts en l'Associació Municipal Arc Metropolità, per fer força de manera conjunta per abordar problemàtiques comunes i per aspirar a aconseguir més recursos com els Next Generation, una demanda més enllà de “colors polítics”. “Cal que la Generalitat també ens reconegui. Hi ha dinàmiques que cal corregir des de la cooperació, amb polítiques de redistribució i equilibri amb la mateixa filosofia que la Llei de barris”, va afegir Bote. “Els Next Generation funcionaran si són repartits de manera equitativa, si fem guerra de colzes no ens en sortirem”, va assegurar l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau.
Per la seva banda, l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va posar al damunt de la taula la necessitat de reivindicar el pes local a l'hora de prendre determinades decisions com el pla territorial i, per això va assegurar que “cal múscul” i “exigir respecte”. Tot i així, Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès, va voler advertir que cal muscular-se per aconseguir reptes però “el més important és canviar estructures i dinàmiques” per evitar que qui té capacitat fiscal marxi d'uns municipis per situar-se en uns altres i que sempre siguin les mateixes ciutats les que reben persones amb més necessitats socials. “Cal una governança diferent perquè igual en la mateixa comarca hi ha ciutats amb diferents necessitats que s'han de cobrir”, va afegir.
Finalment, l'encarregat de tancar la sessió va ser el vicepresident de planificació estratègica de l'AMB i president de la comissió executiva del PEMB, Jordi Martí, qui va posar en valor “tenir un territori ben articulat que va en la bona direcció, amb una visió compartida de treballar plegats transversalment, independentment dels colors polítics” i va entomar el repte d'aconseguir amb el procés Barcelona Demà “definir una proposta de progrés, equitat social, donar resposta a l'emergència ambiental, la cultura i la innovació a escala d'RMB i aconseguir les propostes de millora de governança per aquest espai de regió'.
Tot i que no van participar en el debat, entre el públic també hi havia representació de la resta de ciutats que formen part de l'Associació Municipal Arc Metropolità, amb l'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, el 4t Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, Raúl Broto i representants de l'AMB i les associacions municipalistes (FMC i ACM).