Com dissenyar una revolució: La via xilena al disseny

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, el Disseny Hub i l’equip que en el seu dia va liderar la Capitalitat Europea de la Democràcia que Barcelona durant el 2023-2024 porta a Barcelona l’exposició “Com dissenyar una revolució: la via xilena al disseny”, que es podrà veure al DHub del 2 de juliol al 16 de novembre de 2025.

En el marc d’aquesta exposició també s’ha desenvolupat un programa públic d’activitats que busca dialogar amb la mostra amb una mirada de futur i celebrar el potencial transformador que té la planificació estratègica i la innovació com a eina d’equitat social i de foment de la participació democràtica. Amb una mirada oberta i col·lectiva, es proposen espais de debat, reflexió i experimentació per repensar els reptes actuals i imaginar nous horitzons compartits.

La mostra és una exposició integral sobre el disseny gràfic i industrial durant el govern de Salvador Allende a Xile (1970-1973). Es tracta d’un recorregut per un moment històric per al país sud-americà que remarca el paper fonamental que va tenir el disseny en aquest període. A la mostra, comissariada per Hugo Palmarola, Eden Medina i Pedro Ignacio Alonso i que es va poder veure a Santiago de Xile emmarcada en les activitats de commemoració dels 50 anys del cop d’Estat d’Augusto Pinochet, s’hi aplegaran prop de 250 peces, entre originals i reproduccions, que perseguien objectius com la democratització de la lectura i la música popular, la reducció de la dependència tecnològica i l'erradicació de la desnutrició infantil.

La mostra es divideix en set capítols que busquen explicar com es va projectar visualment i materialment el programa de la Unitat Popular de Salvador Allende, el principal repte de la qual era implementar una revolució democràtica, socialista i pacífica. Un enfocament que diferia completament dels pols oposats del context de la Guerra Freda: el capitalisme estatunidenc i el socialisme soviètic.

1. Com administrar una economia: el procés de nacionalització de les empreses va portar a crear un sistema per gestionar l’economia de manera flexible i descentralitzada a través del Cybersyn.
    
2. Com cridar a l’acció col·lectiva: la producció de cartells va jugar un paper fonamental en la creació d’un sistema informatiu que servís per comunicar i promoure els principis del procés revolucionari.
    
3. Com nodrir la infància: el programa nacional d’alimentació que incloïa el disseny d’una cullera dosificadora per a la distribució de llet en pols, com a part de l’esforç per combatre la desnutrició infantil.
    
4. Com promoure la música popular: la creació d’una discogràfica pública i la fabricació de tocadiscos populars van servir per democratitzar l’accés a la música local i llatinoamericana i, al mateix temps, enfortir la sobirania cultural.
    
5. Com reduir la dependència tecnològica: el disseny de productes com el televisor Antú i l’automòbil Yagan, van servir per reduir la dependència tecnològica i fomentar el benestar social.
    
6. Com construir una societat lectora: L’editorial estatal Quimantú va distribuir més d’11 mil milions de llibre, una iniciativa que va ajudar a reduir l’analfabetisme i fomentar el pensament crític i la inclusió educativa i política.
    
7. Com fomentar una coexistència pacífica: l’exposició mostra els pictogrames que es van crear per als Jocs Panamericans que s’havien de celebrar a Xile el 1975. Aquests van ser dissenyats perquè poguessin ser interpretats per les diferents cultures i idiomes que participarien en aquest esdeveniment esportiu, truncat pel cop militar. Els seus dissenys es presenten per primera vegada en aquesta exposició.
    

Cybersyn, una mena d’internet socialista

Una de les peces més destacades de l'exposició és la primera reconstrucció integral i funcional de la sala d'operacions Cybersyn (del anglés Cybernetic Synergy) o Synco (del castellà Sistema de Información y Control), un sistema dissenyat per gestionar les empreses estatals xilenes de manera flexible i descentralitzada. La reproducció, validada pels dissenyadors originals, és una sala hexagonal de 72 m2 que ofereix a qui la visita un exemple visual i vivencial d’una de les majors contribucions a la història de la informàtica que permetia conèixer ràpidament grans volums de dades i sistematitzar-les per prendre decisions polítiques i econòmiques.

El projecte Cybersyn anticipava debats que avui són centrals com la interacció entre la tecnologia, la gestió de dades i la democràcia. Amb la seva visió d’un sistema tecnològic descentralitzat i públic, pot servir per pensar el paper de la intel·ligència artificial en les societats modernes i en un context en què les dades són clau per a la presa de decisions. El projecte mostra com un ús tecnològic ètic, descentralitzat i transparent pot contribuir al benestar social i com les infraestructures públiques son claus per l'enfortiment democràtic.

La proposta del Cybersin de gestió en temps real i la seva sala d’operacions participativa són idees que poden inspirar nous mecanismes per enfortir la democràcia i garantir que la tecnologia serveixi per als interessos col·lectius. En aquest sentit, l’exposició vincula passat, present i futur, oferint eines per repensar els desafiaments contemporanis de manera crítica i creativa; un llegat que deixa la Capital Europea de la Democràcia.

Imagen