L’eina vCity del BSC mostra com els bessons digitals poden convertir-se en una caixa d’eines per a la planificació urbana
Visualitzar, analitzar i planificar la intervenció urbana. Aquest és l’objectiu de vCity, la plataforma de bessons digitals urbans desenvolupada pel Barcelona Supercomputing Center (BSC), que s’ha presentat aquest dimarts en la jornada “Bessons digitals metropolitans”, organitzada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’Ajuntament de Barcelona i el mateix BSC. L’acte, celebrat en el marc de l’exposició “Com dissenyar una revolució: La via xilena al disseny”, ha explorat com la tecnologia pot ajudar a pensar i millorar les polítiques públiques.
La jornada ha començat amb la intervenció d’Irene Navarro, coordinadora del gabinet tècnic del PEMB, que ha vinculat el debat actual amb el projecte Cybersyn, la fita de la cibernètica xilena dels anys setanta que ja plantejava com la tecnologia podia incidir i agilitzar la presa de decisions polítiques. Navarro ha subratllat que la reflexió sobre la sobirania de dades i la governança tecnològica continua sent essencial avui, en un moment en què la digitalització transforma les ciutats i la manera com s’hi prenen decisions.
Una eina per simular escenaris urbans
Els investigadors Fernando Cucchietti i Patricio Reyes, del Grup d’Analítica i Visualització de Dades del BSC, han presentat vCity com una eina que permet simular escenaris urbans a partir de diferents dades urbanes. “És una eina d’ajuda a la presa de decisions, no les pren per tu”, ha remarcat Cucchietti. A través d’exemples com la planificació de carrils bici, la distribució d’espais verds o la millora de la qualitat de l’aire, els investigadors han mostrat com amb vCity podem visualitzar quines zones necessiten certes polítiques públiques i quina àrea d'influència tindran.
Darrere l’eina hi ha diverses investigacions, des de l’anatomia de la ciutat (quines propietats/factors interactuen a la ciutat) a la fisiologia (com la ciutat realment funciona). La plataforma s’ha desenvolupat en col·laboració amb ciutats com Barcelona, Viladecans i Kobe (Japó), i integra la participació ciutadana en el seu disseny i ús, que fins ara s’ha articulat a través de la plataforma Decidim.
Reptes ètics, tecnològics i pràctics
En la segona part de la sessió s’ha obert el debat amb una dinàmica fishbowl per incentivar la participació. Representants d’institucions com MedCities, l’Institut Metròpoli, Barcelona Regional, Decidim i Metropolis.org i els diversos assistents han coincidit a destacar els reptes ètics i polítics que plantegen aquestes tecnologies: des de la transparència i la inclusió, fins a la necessitat de dades obertes, accessibles i comparables entre municipis. També s’ha posat sobre la taula fins a quin punt podem parlar de bessons digitals si aquestes eines encara no aconsegueixen una simetria fidedigna amb la realitat. Plantejar-se un bessó digital integral és realment possible?, s’han preguntat alguns dels participants.
Des del BSC, Reyes ha respost amb realisme: “Primer cal digitalització i disposar d’aquestes dades per incloure-les a la plataforma, i el problema és que moltes vegades no les tenim. El que s’està fent ara són visions parcials d’un bessó digital amb la millor informació disponible actualment”. Així ho mostren els casos d'estudi que han fet fins al moment, un sobre refugis climàtics i l'altre sobre economia circular.
També s’ha remarcat durant el debat que els bessons digitals no han de convertir-se en “caixes negres”, sinó en instruments públics auditables i replicables, que és el que busca aconseguir l’eina vCity, en tant que ha estat elaborada per un centre de recerca públic, sense ànim de lucre, com és el BSC. Malgrat que de moment l’eina no és oberta, perquè està encara en fase de prova amb persones expertes, la intenció és que estigui a l’abast de les persones que es dediquen a la planificació urbanística.
Un altre dels temes que ha sorgit ha estat la possibilitat d’utilitzar aquesta eina en temps real, per exemple, per fer front a emergències. Els investigadors han afirmat que “és complicat, perquè falten dades en temps reals”. D’una banda, depèn de la disponibilitat de dades d’aquest tipus, i de l’altra, de la disponibilitat del supercomputador per processar-les en el mateix moment d’una emergència.
Una de les conclusions de la sessió és que els bessons digitals s’obren pas com una eina de suport a la planificació urbana sempre que es formulin preguntes clares i ben definides. “Són com una caixa d’eines” en paraules dels investigadors. Els participants van coincidir a destacar la necessitat de continuar debatent sobre com integrar aquestes tecnologies en la gestió metropolitana i com garantir que les dades i els models resultants siguin útils per a la presa de decisions públiques i estiguin realment al servei de la ciutadania.
