Tres veus expertes de l'assessorament científic debaten sobre els reptes d'acostar la ciència a les decisions polítiques
Ningú no pot discutir la importància que té la ciència sobre la política pública, el rol fonamental d'un bon assessorament científic i una informació de qualitat. Tanmateix, la relació entre ambdues disciplines no deixa de ser complexa. Per reflexionar sobre aquest vincle, el passat 18 de setembre el Canòdrom va acollir una taula de debat amb tres veus clau en l'àmbit de l'assessorament científic a Espanya: Josep Llobera, Izaskun Lacunza i Marta Cruells.
En la conferència, titulada 'Ciència per a la política pública. Una simbiosi de futur en temps complexos', Josep Lobera, director de l'Oficina Nacional d'Assessorament Científic per al Govern d'Espanya, va exposar com funciona el model d'assessorament científic a l'estat, comparant-lo amb el d'altres països i detallant les seves particularitats. També va assenyalar els principals obstacles i límits d'aquest model, així com les estratègies que podrien permetre superar-los.
Per la seva banda, Izaskun Lacunza, directora general de la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia, va explicar el treball que es desenvolupa des de l'oficina d'assessorament al Congrés dels Diputats que han creat. Subratlla, a més, que la ciència per a la política no es pot limitar a les institucions, sinó que ha d'arribar també a la ciutadania i als actors socials. En aquest sentit, va plantejar preguntes clau sobre la legitimitat de la ciència en un context de polarització pública i va reflexionar sobre com avançar cap a una ciència més socialment robusta.
"La ciència ha d'informar amb certeses i incerteses", va assenyalar Marta Cruells, qui va ser directora de Gabinet del Ministeri d'Universitats entre 2020-2023 i actualment impulsa la unitat d'investigació de Ciència per a les Polítiques Públiques al Barcelona Supercomputing Center (BSC). Cruells també va alertar que a Espanya "falta una cultura de l'avaluació després d'implementar una política pública i és difícil definir què fer després de la implementació d'un programa".
"La relació entre totes dues és molt complexa d'abordar ja que la ciència també està regida per la política pública, segons Cruells. Com a exemple, va esmentar les limitacions fins fa poc per investigar en polítiques de gènere, i va advertir sobre les modes en el coneixement, com succeeix actualment amb la intel·ligència artificial.
Models d'assessorament científic
Els ponents van coincidir que l'evidència no és l'únic component que ha de guiar l'assessorament científic. Segons Lobera no hi ha exemples fora d'Espanya que hagin funcionat a la perfecció. A més, dins de l'administració pública hi ha moltes dades i investigacions a la qual no té accés la comunitat científica.
També es va abordar la figura dels Knowledge Brokers (intermediaris que connecten productors de coneixement, com investigadors, amb els usuaris de coneixement, com responsables de polítiques públiques o líders empresarials), destacant que no es tracta d'actors neutrals, sinó que poden estar influïts per biaixos i interessos.
L'Oficina de Ciència i Tecnologia del Congrés és relativament recent i ha estat dissenyada per adaptar-se a la realitat espanyola, amb el repte de funcionar en un context local específic. La mesa del Congrés treballa amb diferents comunitats científiques i ha desenvolupat un mètode basat en itineràncies, entrevistes i l'elaboració d'un informe revisat per moltes més persones que un paper acadèmic. En aquests informes es recullen consensos i dissensos, i integren diferents llengües. Posteriorment, els resultats es presenten al Congrés en actes tant privats com públics, configurant un espai en el qual la comunitat científica proposa temes rellevants. Enguany, a més, s'obre la possibilitat que el Congrés formuli preguntes i dubtes, una cosa que només ha estat possible després d'anys de treball i de construcció de confiança mútua.
Transparència, confidencialitat i oportunitat política
Un dels punts més sensibles és la tensió entre transparència i confidencialitat en l'assessorament al govern. Tot i que l'ideal seria que tota la informació fos pública, al voltant del 90% de la feina no es publica perquè els ministres i responsables polítics necessiten un espai segur per plantejar dubtes, fins i tot preguntes que puguin semblar "tontes", sense temor a ser exposats.
La transparència, per si sola, no garanteix la qualitat de l'assessorament; es requereix temps i processos adequats per decidir què es pot publicar sense posar en risc la confiança ni la utilitat del treball, han coincidit els experts. "La clau perquè el model funcioni és que hi hagi actors polítics que realment necessitin aquest acompanyament, ja que un cop la informació es fa pública, pot tenir un impacte directe en la política", ha puntualitzat Lobera. Es tracta, per tant, d'un equilibri complex entre rigor científic, confidencialitat i oportunitat política.
Seria possible un Cybersyn avui?
La conferència també va connectar amb l'exposició 'Com dissenyar una revolució: la via xilena al disseny'. En aquest context, es va plantejar des del públic si avui seria possible un nou projecte Cybersyn, un sistema dissenyat durant el govern de Salvador Allende a Xile per gestionar les empreses estatals de manera flexible i descentralitzada, a la qual cosa Lobera va respondre: "La ciència navega per un mar d'incerteses amb un arxipèlag d'evidències. Seguim creient que la ciència no és perfecta, però dona indicis de certeses. Amb la raó no n'hi ha prou. Allende era fill de la il·lustració i creia en la raó cegament. Segurament, amb el que sabem avui, hagués replantejat els objectius del Cybersyn".
Aquest acte s'ha organitzat en el marc de l'exposició. El proper 14 d'octubre tindrà lloc una altra jornada, organitzada en aquest cas per la Fundació Catalunya Europa, sobre l'impacte de la tecnologia en la gestió pública al Museu de Disseny de Barcelona.