Educació, valors i regulació: els grans reptes del futur digital a debat en el darrer IND+I Club
Joana Barbany, presidenta del Clúster Digital de Catalunya i directora a Page Group, Liliana Arroyo, doctora en sociologia i especialista en innovació social digital i David Rodríguez, economista, politòleg i secretari tècnic del PEMB, han estat les tres veus expertes convidades al darrer IND+I Club, impulsat per l’IND+I Viladecans i el PEMB, per abordar, a través de tres lectures d’assaig, els grans reptes que planteja la innovació tecnològica i el seu impacte en les persones, la societat, l’economia i la democràcia. Moderada per Oriol Estela, coordinador general del PEMB, la sessió ha posat en relleu la necessitat d’educació digital, regulació econòmica i compromís ciutadà per afrontar un futur marcat per la intel·ligència artificial, la concentració del poder tecnològic i les tensions geopolítiques globals.
Economia innovadora i inclusiva
Barbany ha estat l’encarregada d’obrir el torn de presentacions amb el seu llibre Rehumanitzant la tecnologia. Claus per sobreviure com a espècie en l’era digital, on defensa que la digitalització afecta tots els àmbits de la vida —des de com treballem fins a com participem en democràcia— i que no podem quedar-nos al marge. Per això ha alertat del risc de “convertir-nos en zombis digitals” i ha insistit en la necessitat de preservar el component humà davant la robotització creixent. Barbany també ha remarcat que la tecnologia només serà transformadora si les empreses tenen cura del talent i posen les persones al centre.
Al seu torn, Arroyo ha aportat una mirada sociològica a partir del llibre Co-intelligence. Living and working with AI d’Ethan Mollick, destacant que cal revisar els imaginaris que envolten la innovació i advertint del perill de crear “orfes digitals”, és a dir, joves que socialitzen en entorns digitals sense acompanyament ni context, amb la vulnerabilitat que això comporta davant algoritmes que potencien continguts extremistes o l’accés precoç al porno, entre d’altres. És per aquest motiu que la doctora en sociologia ha insistit en la idea que sense educació digital s’està deixant una generació desprotegida. Per altra banda, Arroyo ha posat sobre la taula la reflexió sobre el paper de la IA en entorns educatius i en l’acompanyament a les situacions de soledat remarcant que “cap decisió hauria de ser presa només per un algoritme”.
Per la seva banda, Rodríguez ha analitzat La paradoxa del benefici, de Jan Eeckhout, un assaig que mostra com la revolució digital i la globalització han generat empreses amb beneficis extraordinaris a costa de l’estancament salarial i la reducció de la competència. El secretari tècnic del PEMB ha assenyalat que les grans corporacions han construït un “fossar” gairebé infranquejable per a nous competidors, sovint adquirint empreses emergents per absorbir-les i evitar la competència. Rodríguez ha defensat la necessitat de reguladors independents, de fomentar la interoperabilitat administrativa i de compartir dades per estimular la innovació i frenar la concentració del mercat.
El debat amb el públic ha aprofundit en qüestions com la por social o el desinterès davant les conseqüències de la tecnologia, el paper del sector públic i privat en la regulació i la divulgació, i els riscos geopolítics que suposa la dependència tecnològica d’actors globals com la Xina i els Estats Units. S’ha subratllat que la regulació sovint arriba tard respecte als ritmes del sector privat, però que és imprescindible explorar vies com la portabilitat i la interoperabilitat, que ja han demostrat ser eines eficaces per limitar monopolis. Com a reflexió final, Barbany ha destacat que “no podem deixar que el control quedi en mans d’una minoria” i ha reclamat educació i eines per reduir la por. Arroyo ha remarcat que les famílies i les escoles tenen un paper fonamental a l’hora d’oferir context i acompanyament. I Rodríguez ha recordat que als Estats Units la taxa d’emprenedoria està en caiguda i que cal donar recorregut real als projectes innovadors perquè puguin superar les barreres de mercat.
Per últim, s’ha abordat la necessitat de defensar la democràcia com una de les millors “tecnologies” inventades per la humanitat, i de vincular innovació amb compromís i consciència col·lectiva reforçant la idea que les decisions en matèria digital no són només tècniques o econòmiques, sinó que responen també a valors, a opcions de futur i a la defensa activa de la democràcia, tal i com es mostra a l’exposició “Com dissenyar una revolució. La via xilena al disseny”, en la qual s’emmarca aquest acte, i que també posa l’accent en la relació entre innovació, política i sobirania tecnològica. La mostra pot visitar-se al Disseny Hub Barcelona fins el 16 de novembre i, tal com ha explicat Oriol Estela, encara hi ha per davant diverses activitats que poden consultar-se al programa públic.