Barcelona acull una nova trobada del projecte europeu SUP4SUD per avançar en la governança urbana sostenible

Governança i participació com a base de la sostenibilitat urbana 

El primer seminari ha posat el focus en la governança com a element central per fer efectiva la sostenibilitat urbana. Més enllà de ser un ideal normatiu, la governança s’entén com el conjunt d’actors, normes i mecanismes que estructuren la presa de decisions públiques. En aquest sentit, la participació ciutadana no es concep com una pràctica aïllada, sinó com una part integrada dins d’aquest sistema, que només és efectiva si influeix realment en les decisions i en la implementació de polítiques. 

Durant la sessió s’ha destacat que les dificultats dels diferents territoris a l’hora de fer front als grans reptes actuals no responen a la manca d’objectius clars, sinó a dèficits en la governança: fragmentació institucional, manca de coordinació o processos participatius desvinculats de l’acció real. El model europeu d’Integrated Sustainable Urban Development (ISUD) ha servit de referència, amb principis com la integració, l’orientació territorial, l’estratègia compartida i la participació. 

Un element clau del debat ha estat la necessitat d’incorporar els diversos actors des del disseny inicial de les polítiques, tenint en compte motivacions, recursos i expectatives. En aquest context, la planificació estratègica urbana emergeix com una eina fonamental per definir rols, coordinar accions i garantir la implicació sostinguda dels diferents agents implicats. 

Marcs europeus per orientar la sostenibilitat urbana: ODS i NEB 

El segon seminari s’ha centrat en com integrar de manera efectiva els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i els postulats de la New European Bauhaus (NEB) en les polítiques urbanes. La reflexió ha partit d’una idea clau: la sostenibilitat no depèn només del contingut de les polítiques, sinó de com es governen. 

Els participants han coincidit que, tot i l’alta alineació dels seus instruments amb marcs globals i europeus —com l’Agenda 2030 o el Green Deal—, sovint aquesta alineació no es tradueix en canvis reals en les prioritats o en la presa de decisions. Això converteix la sostenibilitat en un simple element del discurs si no s’integra operativament i amb efectivitat en els processos. 

En aquest sentit, els ODS s’han presentat com un marc estructurat que permet abordar la sostenibilitat de manera sistèmica i coherent, mentre que la NEB aporta una dimensió complementària centrada en la qualitat dels espais, la inclusió i l’experiència ciutadana. La clau, segons el debat, és utilitzar aquests marcs com a eines per millorar la governança, incidint en fases concretes com el disseny, la implementació i l’avaluació de polítiques. 

De l’estratègia a la implementació 

Marc estratègic per al desenvolupament urbà sostenible: Agenda Urbana Espanyola 
L’Agenda Urbana Espanyola s’ha presentat com un instrument estratègic clau per orientar el desenvolupament urbà cap a models més sostenibles, inclusius i eficients. Amb un enfocament no normatiu i flexible, l’Agenda és una eina flexible que ofereix metodologia, criteris i orientació a totes les administracions i actors implicats (administracions, sector privat i societat civil). Basada en un diagnòstic ampli del territori i articulada a través de deu objectius estratègics i un sistema d’indicadors i plans d’acció, promou la coordinació multinivell i la participació, alhora que facilita l’alineament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i els programes europeus de finançament. En aquest sentit, esdevé un element clau per donar coherència a les polítiques urbanes en un context institucional complex i altament descentralitzat. 

Models de governança metropolitana: Agenda Metropolitana de Granada i Bilbao Metropoli-30 
Els casos de Granada i Bilbao exemplifiquen dues fases diferents de governança metropolitana. Bilbao Metropoli-30 representa un model consolidat basat en una estructura estable, visió estratègica i capacitat per impulsar projectes transformadors a llarg termini. En canvi, de de la Diputació de Granada s’està impulsant l’Agenda Metropolitana de Granada en un context de governança encara fragmentada, amb múltiples municipis interdependents i mecanismes de coordinació encara en construcció, que avança a través d’acords i projectes puntuals. Tot i això, ambdues experiències comparteixen una clara orientació cap a la sostenibilitat, la innovació i la cohesió social, així com l’alineament amb els marcs estratègics europeus i estatals, i posen de manifest que clau de l’èxit no radica només en la definició de projectes, sinó en la capacitat d’articular estructures de governança sòlides que permetin sostenir-los en el temps. 

Aplicació local dels marcs estratègics de sostenibilitat 
Finalment, les experiències de Mataró, Viladecans i Granollers evidencien el paper creixent de les ciutats mitjanes en la implementació de les agendes urbanes. Aquestes ciutats comparteixen una aposta decidida per l’horitzó 2030, amb estratègies alineades amb els ODS i basades en enfocaments innovadors com les missions, orientades a afrontar reptes complexos com la transició climàtica o la transformació econòmica. Alhora, destaquen pel seu compromís amb la innovació, la generació de talent i el desenvolupament de nous models de governança que integren la participació ciutadana i la col·laboració entre actors. Situades dins l’entorn metropolità de Barcelona, reforcen també la seva funció com a nodes actius dins d’un sistema urbà més ampli, demostrant que la sostenibilitat urbana es construeix tant des de les grans metròpolis com des de les ciutats de mida mitjana. 

Els i les participants en aquesta segona trobada del projecte europeu SUP4SUD a Barcelona han tingut també l’oportunitat de visitar la seu de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, la Casa de l’Arquitectura, antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili i exemple representatiu de l’arquitectura catalana dels anys cinquanta d’orientació racionalista. Durant aquest any en el que Barcelona ha estat designada per la UNESCO-UIA com a Capital Mundial de l’Arquitectura, la ciutat esdevé un espai de referència internacional on l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge urbà dialoguen amb els reptes actuals de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, i és en aquest sentit que la visita s’ha considerat rellevant per als socis del projecte que han pogut conèixer de primera mà una experiència vinculada a la transformació urbana sostenible. 

Conclusions i aprenentatges clau 

La trobada a Barcelona ha posat de manifest que el principal repte de la sostenibilitat urbana no és tant la definició de marcs i objectius (àmpliament consolidats a escala europea) com la seva implementació efectiva a través d’una governança sòlida i coordinada. 

En aquest context, la capacitat d’articular actors, alinear interessos i connectar la participació ciutadana amb la presa de decisions esdevé un element central per generar impacte real. Igualment, la integració dels ODS i la New European Bauhaus només és efectiva quan s’incorpora de manera operativa en totes les fases de les polítiques públiques. 

El projecte SUP4SUD reforça la importància de la cooperació europea i l’intercanvi de coneixement per avançar cap a models urbans més sostenibles, inclusius i resilients. Al seu torn el PEMB consolida el seu paper com a actor clau per integrar la dimensió metropolitana i millorar l’articulació de les polítiques a diferents escales.