Testimonis
Presidència
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona (1982-1997) i president del Consell General del PEMB (1988-1997)
El meu avi va néixer al barri de la Ribera i en una generació va passar a fora muralla, al carrer de Trafalgar, a l'Eixample i a Sant Gervasi. Si els nostres avis van fer aquell salt gegantí, la nostra generació, n'estic convençut, farà el salt metropolità.
La realitat no es pot amagar i la regió metropolitana s'ha ampliat més enllà dels límits dels 27 municipis metropolitans estrictes cap a les comarques de l'entorn, i això obligarà que un nou model de govern del territori tingui novament en compte la tossuda realitat de la ciutat real.
Joan Clos
Alcalde de Barcelona i president del Consell General del PEMB (1997-2006)
El Pla Estratègic de Barcelona va ser un instrument de participació ciutadana i social per tal de desenvolupar idees i propostes per als anys posteriors als Jocs Olímpics. Volíem posar en marxa una iniciativa de reflexió col·lectiva per tal d'evitar el que havia succeït en altres ciutats olímpiques. És a dir, que després dels Jocs es produís un buit d'iniciatives i propostes que acabés amb una depressió col·lectiva. Igualment, moltes ciutats olímpiques havien travessat per fases de gran depressió econòmica així com dèficits crònics que Barcelona volia evitar. D'aquí que el Pla Estratègic es va iniciar tres anys abans de la data de celebració dels Jocs amb la mirada posada en la següent fase d'evolució de Barcelona. Així, el Port, la Fira, els sindicats, les universitats, el Consorci de la Zona Franca, les associacions de veïns i tothom van estar cridats a participar-hi de manera activa per tal de forçar totes les institucions rellevants a un pensament prospectiu. Ara, una vegada han passat 30 anys, molts dels conceptes del Pla Estratègic són cultura comuna. Però en aquell moment van representar una veritable innovació en la cultura de relació entre les institucions i, fins i tot, en el desenvolupament d'un nou llenguatge.
Sens dubte, un nou exercici de prospectiva econòmica, social i territorial seria de gran utilitat tenint en compte les noves realitats, des de tots els nivells, de la primera meitat del segle XXI.
Jordi Hereu
Alcalde de Barcelona i president del Consell General del PEMB (2006-2011)
El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha contribuït a diferents fets rellevants per al nostre desenvolupament: hem pensat junts el món en el qual ens trobem, ens “hem pensat junts” com a ciutat metropolitana i, tot pensant junts, hem generat la idea i la pràctica de la ciutat com a projecte col·lectiu, on tots i totes som protagonistes. Tot això en 30 anys, durant els quals el món ha canviat més acceleradament que mai, on el “nosaltres” va començar sent la Barcelona municipi i ara és la Barcelona metropolitana real, i on la necessitat de concebre i construir la ciutat com un projecte de governança és cada cop més evident a Barcelona i arreu.
Si fa 30 anys va ser necessari generar un full de ruta, en la Barcelona i el món actual encara ho és més. Si fa 30 anys es va intuir que el diàleg i el consens de tots els que construïm ciutat era necessari per avançar, ara ens és imprescindible. Els propers anys seguirem en un món de canvi vertiginós, i només pensant i transformant de manera col·lectiva convertirem Barcelona en un subjecte protagonista i no en un escenari passiu dels canvis. Ens hi juguem el benestar i la llibertat dels nostres ciutadans i ciutadanes. En un món que s'urbanitza en gran part sense projecte de ciutat, Barcelona ha de seguir sent bon referent de projecte construït col·lectivament.
Xavier Trias
Alcalde de Barcelona, president de l'AMB i president del Consell General del PEMB (2011-2015)
El PEMB ha estat l'eina fonamental per al desenvolupament metropolità de Barcelona. Quan l'AMB encara no estava constituïda, va servir per orientar accions amb visió supramunicipal que atenien a una realitat territorial, econòmica i social que superava els límits administratius dels diferents ajuntaments. Posteriorment, el PEMB ha esdevingut el pal de paller de les polítiques impulsades des de l'AMB com a administració ja constituïda. El PEMB va fer-nos avançar en una direcció i per un camí que, avui, ja no té retorn: el de la col·laboració de tots els agents polítics, econòmics i socials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per definir estratègies i orientar accions conjuntes.
L'AMB necessita més que mai una eina que li permeti fixar-se objectius a curt, mitjà i llarg termini, sempre des del consens, com més ampli millor, de tots els municipis implicats. Les àrees metropolitanes estan cridades a guanyar pes i protagonisme a l'hora de definir polítiques públiques en temes que tenen afectació directa sobre les persones. L'habitatge n'és un bon exemple. La visió metropolitana de les polítiques s'anirà imposant i cal, per tant, un nou pla estratègic que, sota el paraigua del consens, ens ajudi a definir els nostres reptes i objectius de futur.
Ada Colau
Alcaldessa de Barcelona, presidenta de l'AMB i presidenta del Consell General del PEMB (des de 2015)
Les ciutats, i els territoris metropolitans que articulen, tenim una gran responsabilitat per donar una resposta efectiva als nous reptes globals que els estats, per si sols, s'han mostrat incapaços de resoldre. El creixement de les desigualtats, el canvi climàtic, els desplaçaments massius de població a conseqüència de les guerres, la fam i les catàstrofes naturals, i la crisi de legitimitat de les institucions democràtiques requereixen nous lideratges. És per aquest motiu que allí on es pensa i planifica el futur de les ciutats, és també on es pensa i es planifica el futur del planeta.
Des de 1988, Barcelona s'ha situat a l'avantguarda d'aquesta línia de pensament, la primera fita de la qual fou el Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000.
Trenta anys després, aquesta línia de reflexió té la seva continuïtat en el PEMB, amb una clara vocació metropolitana. Des d'aquesta associació, on som presents les administracions públiques impulsores i els altres membres que formen part dels seus òrgans de govern, volem continuar aquesta tasca de reflexió i planificació adaptant-nos als canvis globals i obrint-nos cada cop més a nous actors metropolitans; conscients que els debats sobre el futur de la Barcelona metropolitana han d'incloure també aquells municipis que conformen la “ciutat real” que s'estén més enllà dels límits de l'àrea metropolitana de Barcelona.