PRESENT
De manera molt simplificada he comentat el passat o els inicis dels parcs a Barcelona, però com veiem els parcs avui?
Nosaltres entenem els parcs científics com a ecosistemes, clústers o hubs que combinen la ciència, la tecnologia, la innovació, l'emprenedoria i el món empresarial per esdevenir un sistema productiu tant de coneixement com de negoci.
En el cas concret del Parc Científic de Barcelona, es tracta d'un ecosistema centrat en ciències de la vida on l'objectiu és generar coneixement que impacti en la millora de la qualitat i en el nivell de vida de les persones. Treballem en camps de coneixements estratègics com són la biotecnologia, la bioinformàtica, els biomaterials, la recerca de fàrmacs i de dispositius mèdics, la nutrició o la cosmètica, i en una llarga llista d'indicacions terapèutiques. És un ecosistema on actualment hi ha 100 entitats i més de 2.700 professionals, des de doctorands, postdocs o investigadors principals en els centres de recerca com l'IRB, l'IBEC o el CNAG, fins a emprenedors i emprenedores que han creat la seva pròpia start-up. I també es crea un ecosistema de proveïdors de serveis altament especialitzats, professionals dedicats a impulsar la transferència de tecnologia de les universitats al sector privat, com ara Biocat o la Fundació Bosch i Gimpera, i grans empreses del sector que focalitzen la seva R+D+i al Parc, com són Esteve, Ordesa, Enantia o Quiagen.
Què aportem a la ciutat? Es calcula que cada treballador ocupat en entitats anomenades “innovadores” com les que tenim al Parc genera cinc llocs de treball addicionals en el seu sector local de serveis, en contrast amb les manufactures tradicionals, on l'efecte multiplicador és menys de dos. Aquests cinc llocs de treball local que generen impacten directament a Barcelona creant llocs de serveis com ara cambrers, comerciants o conductors, i també altres llocs de més qualificació, com metges, professors o advocats. Per tant, l'impacte en la ciutat de la creació de llocs de treball “innovadors” és evident.
També és important tenir en compte que, en els llocs ocupats de les entitats “innovadores” del sector salut, la presència de dones és relativament alta. En concret, en el parc científic, de les 2.700 persones, un 54 % són dones i un 46 % són homes, i aquestes xifres són estables en els últims 10 anys. Per tant, s'aporta a la ciutat el creixement d'un sector on la dona té una presència important. Tot i això, és cert que quan s'analitza la proporció en càrrecs amb més responsabilitat (grups líders, emprenedores i directives), la paritat es perd i encara ara hi ha més homes en alts càrrecs. Per tant, creiem que les dades d'ocupació de les dones, en general, són envejables respecte a d'altres sectors, però encara falta millorar la seva presència en càrrecs de responsabilitat.
També entenem que la creació de hubs basats en la innovació pot tenir alguns efectes negatius per a la ciutat, com pot ser l'increment dels costos de vida, inclosos l'habitatge i la gentrificació, però entenem que els organismes adients de la ciutat, juntament amb nosaltres, hem de treballar per pal·liar aquests possibles efectes.
Què ens aporta Barcelona als hubs d'innovació? Talent. La ciutat de Barcelona, gràcies a la seva marca i la seva qualitat de vida, és un actiu que de vegades oblidem quan som dins. Des del punt de vista d'una persona que viu fora de Catalunya i que ha de decidir on fer un projecte de vida, Barcelona té un atractiu incomparable amb moltes ciutats mundials pel que fa a oportunitats per desenvolupar una carrera professional, oci, cultura, mobilitat, integració i tolerància. Un altre punt important és el transport. El Parc Científic de Barcelona es troba dins de la ciutat, i això facilita moltíssim el transport dels 2.700 professionals que hi treballen cada dia. Estar ben comunicat és essencial per fer créixer un ecosistema i, de fet, quan rebem delegacions internacionals que venen a visitar el Parc com a exemple, els aconsellem que tinguin molt present i resolt el tema de la mobilitat.
Com a conclusió, un parc científic és un clúster físic complex que genera una massa crítica de talent, de coneixement i d'infraestructures que, a través d'una mena de cercle virtuós, atrau encara més empreses, més entitats i més talent, tot retroalimentant-se. Per a una ciutat, un cop creat i consolidat un clúster, és molt complicat deslocalitzar-lo, per tant, es tracta d'un actiu d'alt valor afegit i durable en el temps però que no és estàtic i s'ha d'anar adaptant a la innovació, i per això també necessita el suport de les institucions.
Parcs científics i ciutats
En el 30è aniversari del PEMB hem volgut fer un reconeixement a un dels factors que més ha influït en el desenvolupament de la ciutat en aquest període: la recerca científica i tecnològica.
Barcelona és la cinquena ciutat europea i la dissetena a escala mundial en investigació científica i tecnològica, segons el Knowledge Cities Ranking, i ho ha aconseguit en menys de 30 anys. La regió metropolitana de Barcelona compta actualment amb una vintena de parcs científics i tecnològics, la majoria dels quals no arriben als 15 anys de vida però han ajudat al desenvolupament de la metròpoli de manera molt significativa, i han situat Catalunya com a referent europeu i mundial en aquesta matèria. En el context econòmic actual, la recerca, la ciència i la innovació tecnològica i social són clau per al desenvolupament econòmic futur. És imprescindible, per tant, explicar-ne l'origen i el recorregut, i això també passa per apropar-les a la ciutadania.
Maria Terrades
Directora del Parc Científic de Barcelona (2010-2014 / des de 2018)
PASSAT
Els parcs científics neixen aproximadament fa uns 20 anys, quan, juntament amb moltes altres iniciatives, es decideix posicionar Catalunya com a regió de referència en el camp de les ciències de la vida i, en particular, de la biotecnologia.
Catalunya, i en concret Barcelona i la seva àrea metropolitana, ja tenien en aquell moment els ingredients essencials per a la creació d'aquest clúster de referència, que, resumint, es basava en universitats referents en ensenyament i investigació en ciències de la vida, hospitals universitaris i un teixit empresarial farmacèutic local important. Amb aquesta base s'engeguen altres iniciatives per posicionar la regió, com ara:
Els parcs científics neixen aproximadament fa uns 20 anys, quan, juntament amb moltes altres iniciatives, es decideix posicionar Catalunya com a regió de referència en el camp de les ciències de la vida i, en particular, de la biotecnologia.
Catalunya, i en concret Barcelona i la seva àrea metropolitana, ja tenien en aquell moment els ingredients essencials per a la creació d'aquest clúster de referència, que, resumint, es basava en universitats referents en ensenyament i investigació en ciències de la vida, hospitals universitaris i un teixit empresarial farmacèutic local important. Amb aquesta base s'engeguen altres iniciatives per posicionar la regió, com ara:
- La creació de centres de recerca per potenciar la producció, competitiva i de qualitat, de la recerca feta a Catalunya.
- La creació de l'organització ICREA per captar talent internacional i atraure'l a Catalunya però també per recuperar talent d'aquí que havia marxat a fer una carrera científica a altres països.
- La creació de l'agència AGAUR per gestionar ajuts per a la recerca.
- I, finalment, una iniciativa basada en infraestructures, que és la creació de parcs científics associats a les universitats. En el camp de les ciències de la vida tenim el Parc Científic de Barcelona de la Universitat de Barcelona, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona de la Universitat Pompeu Fabra i el Parc de Recerca UAB de la Universitat Autònoma de Barcelona. En total hi ha uns 16 parcs científics i tecnològics a Catalunya, cada un d'ells especialitzat en un sector concret.
Aquesta especialització permet que cada parc pugui focalitzar les seves inversions i els seus esforços per tal de dotar-se d'una infraestructura científica o tecnològica d'un sector molt concret i que tota la comunitat al voltant del parc se'n pugui beneficiar.
FUTUR
I com veiem el futur dels parcs i de les ciutats?
Hi ha coses que creiem que no han de canviar. En concret, el Parc Científic de Barcelona va néixer amb l'objectiu d'apropar els mons acadèmics i empresarials i unir-los en un mateix espai físic, compartint edificis, compartint equipament científic, compartint els mateixos científics i investigadors dels centres de recerca i les universitats amb els de les empreses privades i, així, promoure la mobilitat entre el sistema de recerca i el sistema productiu. Aquesta premissa, que ja neix des del principi, continua sent clau en el present.
Mirant cap al futur, també entenem que per tal que Barcelona i la seva àrea d'influència continuï sent una ciutat capaç de competir a escala mundial amb capacitat d'atracció i de generació de riquesa, en un món on cada cop es parlarà més de ciutats i menys de regions, és imprescindible que es doni suport a la ciència, la tecnologia i la innovació, entre altres, a través del suport als hubs.
És conegut que hi ha dos grans sectors estratègics destacables a l'àrea de Barcelona, un és el sector de les TIC i l'altre el de salut. Com he comentat, a Barcelona tenim universitats referents en ciències de la vida; hospitals universitaris; centres de recerca CERCA; grans infraestructures científiques com els mateixos parcs científics, el Centre Nacional de Supercomputació o el Sincrotró Alba, i petites i grans empreses farmacèutiques i biotecnològiques que són els ingredients imprescindibles d'una ciutat per generar i transformar el coneixement en riquesa.
Per tant, creiem fermament que hi ha d'haver un suport institucional als clústers físics sectorials dotats d'una infraestructura única, ja que són clau a l'hora d'impulsar les ciutats, la seva riquesa i la qualitat de vida dels seus habitants a través del creixement d'un sector.
I com veiem el futur dels parcs i de les ciutats?
Hi ha coses que creiem que no han de canviar. En concret, el Parc Científic de Barcelona va néixer amb l'objectiu d'apropar els mons acadèmics i empresarials i unir-los en un mateix espai físic, compartint edificis, compartint equipament científic, compartint els mateixos científics i investigadors dels centres de recerca i les universitats amb els de les empreses privades i, així, promoure la mobilitat entre el sistema de recerca i el sistema productiu. Aquesta premissa, que ja neix des del principi, continua sent clau en el present.
Mirant cap al futur, també entenem que per tal que Barcelona i la seva àrea d'influència continuï sent una ciutat capaç de competir a escala mundial amb capacitat d'atracció i de generació de riquesa, en un món on cada cop es parlarà més de ciutats i menys de regions, és imprescindible que es doni suport a la ciència, la tecnologia i la innovació, entre altres, a través del suport als hubs.
És conegut que hi ha dos grans sectors estratègics destacables a l'àrea de Barcelona, un és el sector de les TIC i l'altre el de salut. Com he comentat, a Barcelona tenim universitats referents en ciències de la vida; hospitals universitaris; centres de recerca CERCA; grans infraestructures científiques com els mateixos parcs científics, el Centre Nacional de Supercomputació o el Sincrotró Alba, i petites i grans empreses farmacèutiques i biotecnològiques que són els ingredients imprescindibles d'una ciutat per generar i transformar el coneixement en riquesa.
Per tant, creiem fermament que hi ha d'haver un suport institucional als clústers físics sectorials dotats d'una infraestructura única, ja que són clau a l'hora d'impulsar les ciutats, la seva riquesa i la qualitat de vida dels seus habitants a través del creixement d'un sector.