Dansa Metropolitana

Cultural vitality

Public sector

Private sector

Citizen organizations

Supramunicipal

Active

Objectius del projecte

Dansa Metropolitana vincula diversos estils de la dansa, fent confluir disciplines d’àmbits diversos, enriquint el patrimoni cultural de les localitats i l’àrea metropolitana, facilitant el diàleg i convidant-vos a gaudir-la.

Dansa Metropolitana és un punt de trobada que busca acostar i fer accessible la dansa a tothom, inclusivament, perquè tota la ciutadania pugui gaudir-la i es construeixin vincles sòlids entre les ciutats i aquells que hi viuen.

Descripció del projecte

Dansa Metropolitana omple de dansa els teatres, els centres cívics, els carrers, les places i l’espai públic de dotze ciutats metropolitanes: Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Viladecans.

Aquestes ciutats es construeixen al voltant de comunitats humanes en evolució constant i de procedències diverses, que es mouen i conflueixen les unes amb les altres. Un tret que enriqueix les seves relacions i crea espais compartits entre totes.

La cinquena edició del Dansa Metropolitana de l’any 2022 ha presentat més de 300 activitats a 12 municipis, incloent-hi 92 espectacles, 35 pel·lícules, 34 activitats paral·leles i 35 activitats en el marc d’un nou projecte educatiu. 

En l’organització de la Dansa Metropolitana hi participa una comissió artística i els següents equipaments culturals:

Comissió artística del Dansa Metropolitana: Jordi Agelet i Maribel Picapiedra (Ajuntament de Badalona), Francesc Casadesús i Esteve Caramés (Ajuntament de Barcelona), Penélope Cañizares Bellido (Ajuntament de Cornellà de Llobregat), Núria Vidal (Ajuntament d’Esplugues de Llobregat), Josep Lluís Marcè (Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat), Maite Besora (Ajuntament del Prat de Llobregat), Gerald Fannon i Maria Farriol (Ajuntament de Sant Cugat del Vallès), David Marín (Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet), Giulia Poltronieri i Gabriel Sicilia (Ajuntament de Terrassa) i Xavier Campón (Ajuntament de Viladecans).

Municipis i administracions adherits a l’edició 2022: Ajuntament de Granollers (Laura Llamazares i Sandra Arisa), Ajuntament de Sabadell (Salut Tarruell i Mireia Llunell) i Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona (Carles Cugat).

Equipaments culturals: 

Mercat de les Flors: Àngels Margarit.
Teatre Nacional de Catalunya: Carmen Portaceli.
Teatre Lliure: Juan Carlos Martel.
La Caldera.
Antic Teatre: Semolina Tòmic.

SAT! Sant Andreu Teatre: Òscar Rodríguez i Thomas Noone.
Sala Sandaru: Pedro Barragán (El Dorado Sociedad Flamenca Barcelonesa).
Factoria Cultural Terrassa: Adrià Fornés.
IDEAL Centre d’Arts Digitals de Barcelona: Jordi Sellas.
El Graner: Sonia Fernández Lage.

MACBA: Elvira Dyangani Ose i Tonina Cerdà Ripoll.
CCCB: Judith Carrera i Susana Arias.

Àmbits d’intervenció

Cultural ecosystem and creative talent

The crises of recent years have greatly weakened the cultural sector. To revitalise it, we must focus on the local cultural, community and associative fabric, whether in neighbourhoods or municipalities. The promotion of creative talent, innovation in content and formats, the reduction of job insecurity and the attraction that large facilities have over the whole can all help to reverse the situation.

Governance and spatial planning

Supra-municipal cultural projects and travelling systems help to improve spatial planning in the metropolis, counteract the centrality of Barcelona and guarantee a more equitable spatial distribution of cultural offerings. The coordination and networking of cultural stakeholders is essential to achieve a better distribution of cultural activity and preserve the idiosyncrasy of the municipalities that make up the metropolitan region at the same time.