En aquest marc:

Tenint en compte l'horitzó del Compromís Metropolità 2030, on l'eix central és l'impuls del progrés social i econòmic com a mecanisme per a la reducció de les desigualtats i de la segregació espacial en el territori metropolità en el context de l'emergència climàtica i en el món postpandèmia.

Tenint en compte els compromisos de les diferents agendes internacionals envers un sistema alimentari més just, sostenible i saludable. Especialment els Objectius Agenda Desenvolupament Sostenible 2030 de les Nacions Unides, Nova Agenda Urbana, Decenni de les Nacions Unides d'Acció sobre la Nutrició (2016-2025), Carta Europea de Governança Territorial i Alimentària (2011), Carta per una sobirania alimentària des dels nostres municipis (2014), Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l'Energia (2015), Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà (2015) i Estratègia d'impuls de la política alimentària de Barcelona (2016-2019).

Entitats membres de l'associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, alcaldes i alcaldesses, representants dels governs i entitats locals, productors i productores, empreses i entitats del teixit social manifestem la nostra adhesió a aquesta Carta Alimentària de la Regió Metropolitana i ens comprometem a:

• Facilitar la participació i la governança per crear una base social i institucional implicada
• Defensar un medi agrari viu que impulsi la producció local i el seu valor social i ecològic
• Prioritzar l'equitat social i econòmica davant la crisi climàtica i el món postpandèmia

 1. Facilitar la participació i la governança per crear una base social i institucional implicada 

• Repensar els sistemes alimentaris des d'un enfocament holístic que contempli l'alimentació com un dret dels territoris i de les persones, situant la cura de la vida i les persones al centre dels nostres valors i les nostres pràctiques. Aquesta visió contempla el cicle alimentari del camp al plat (producció, emmagatzematge i transport, distribució, elaboració i processat, empaquetatge, comercialització, consum i gestió de residus) i també els àmbits transversals on impacta el sistema alimentari (medi ambient, salut, cultura, patrimoni, ocupació-emprenedoria, gènere, educació, serveis socials, etc.).

• Contemplar la major diversitat i la pluralitat d'actors del sistema alimentari en clau de quíntuple hèlix: les administracions públiques, el sector primari productiu (pagesia i primera transformació alimentària) i les empreses del cicle alimentari, les universitats i la recerca, la ciutadania i les seves organitzacions, i els mitjans de comunicació.

• Identificar i transformar experiències de bones pràctiques en programes i polítiques públiques, afavorint transicions, projectes pilot-tractors i canvis d'escala, amb el suport acadèmic, d'investigació i de recursos corresponent.

• Explorar i facilitar la constitució d'espais o marcs propis de governança i transparència multinivell, que recullin i donin resposta a les necessitats expressades des dels territoris i dels actors que defineixen el subjecte polític metropolità.

• Generar coneixement, discurs i imaginari en una estratègia de comunicació i sensibilització coordinada.

Accions vinculades:

1.1   Disseny i implementació de nous indicadors, i sistemes d'informació i de generació de dades alineats amb el marc d'indicadors del Pacte de Milà que s'integrin en l'Observatori del Sistema Alimentari Metropolità. Aglutinar talent i línies de recerca per contribuir a resoldre els reptes del sistema alimentari actual. Explorar les potencialitats del big data i la ciència ciutadana.

1.2   Elaboració de diagnòstics i recomanacions integrals sobre el sistema alimentari metropolità que permetin definir estratègies alimentàries locals articulades en l'escala metropolitana a través d'espais de referència, pràctiques compartides i experiències inspiradores.

1.3   Constitució, allà on es consideri oportú, de consells agroalimentaris locals, en els quals es reconeguin els diferents interessos, es gestionin els conflictes i s'equilibrin les relacions de forces per tal d'establir acords i pactes de futur sobre una visió i confiança mútues.

2. Defensar un medi agrari viu que impulsi la producció local i el seu valor social i ecològic

• Protegir, recuperar i dinamitzar el sòl agrícola com un actiu estratègic dins del planejament territorial i urbanístic metropolità.

• Defensar la pagesia i les seves formes d'organització assegurant la viabilitat econòmica, ecològica i social de les finques, així com la producció agrària amb rendes agràries dignes; facilitant el relleu generacional i l'accés a la terra, i donant suport per a la incorporació de pràctiques agràries sostenibles amb equipaments de referència, així com recursos tècnics i econòmics per a la formació i innovació.

• Fomentar els circuits de comercialització de proximitat que reforcin els vincles directes, de col·laboració i confiança entre els diferents agents del cicle alimentari, posant en valor els productes de proximitat i construint una aliança entre el petit i el mitjà productor/a local i els comerços de proximitat.

• Incidir en els fluxos de mercaderies. Investigar i implementar sistemes logístics que facilitin la distribució conjunta dels productes agroalimentaris de proximitat, i que ajudin a dinamitzar la xarxa de mercats municipals i de comerç local que revitalitza els carrers i les places metropolitanes, afavorint la cohesió social.

• Promoure l'agricultura social, que dona suport a l'agricultura urbana, pels seus beneficis per a la cohesió social i la revitalització de la vida comunitària i l'economia del bé comú.

Accions vinculades:

2.1   Preservació, valoració i blindatge de la terra agrària i els sols fèrtils, a través de legislació específica, formes d'ordenació territorial favorables i instruments de gestió concertada, com, per exemple, els parcs agraris i els acords de custòdia participatius que quedin reflectits al PDU metropolità de Barcelona i als diferents POUMS.

2.2   Creació i suport a canals de comercialització i distribució de productes de proximitat d'aliments frescos, locals, ecològics i de temporada, especialment amb programes de referència en la xarxa de mercats i comerç local.

2.3  Posada en marxa de dispositius d'enfortiment de les relacions de col·laboració entre productor/a, consumidor/a i establiments comercials, com ara els hubs alimentaris.

3. Prioritzar l'equitat social i econòmica davant la crisi climàtica i el món postpandèmia

• Democratitzar l'alimentació en funció d'un principi de justícia social que garanteixi les condicions d'accés de tota la població a una alimentació sana, equilibrada i saborosa, basada, tant com sigui possible, en productes locals i ecològics, i que, al seu torn, reconegui la diversitat cultural de les comunitats.

• Apoderar i sensibilitzar la ciutadania respecte als reptes del sistema alimentari i envers uns models de consum i estils de vida més saludables, responsables i sostenibles.

• Posar en valor el potencial estratègic i el compromís de la indústria alimentària i del sector agrari en termes d'innovació social, economia circular i desenvolupament territorial sostenible per aportar solucions des del vessant ambiental, social i econòmic; incentivant una ocupació de qualitat i la utilització de matèria prima local, i generant sinergies amb els diversos processos d'innovació multiactor.

• Sensibilitzar en la prevenció de residus, la cultura de l'aprofitament i l'horitzó residu zero per reduir l'impacte ambiental, afavorint un ús més racional dels envasos i del plàstic, i la recuperació i la redistribució d'aliments segurs, frescos i nutritius destinats al consum humà, procedents de tot el cicle alimentari i per a tota la població.

Accions vinculades:

3.1   Intervencions sobre l'oferta per assegurar la disponibilitat i l'accés a aliments frescos, locals, ecològics i de temporada per a tota la ciutadania, en particular en els barris i per a les persones més vulnerables, mitjançant la gestió de llicències comercials, suport a mercats itinerants i sistemes de repartiment domiciliari.

3.2   Desplegament de programes d'informació i sensibilització alimentària des de la prevenció i la promoció de les dietes saludables, amb la implicació dels actors locals.

3.3   Utilització de la contractació i la compra pública responsable amb criteris ecològics i de proximitat i en clau d'economia social, solidària i sostenible en l'àmbit de la restauració col·lectiva i, específicament, en els menjadors escolars.

3.4   Incentius a les pràctiques d'economia circular i el tancament de cicles de matèria, aigua i energia en els diversos processos relacionats amb el cicle alimentari, en particular en la transformació i distribució d'aliments i el sector horeca.

La Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona es dotarà dels espais i instruments de coordinació i seguiment corresponents.

Així mateix, l'adhesió a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona suposa la vinculació de les institucions i organitzacions signants amb els principis, valors i objectius continguts en el Pacte de Milà de Polítiques Alimentàries Urbanes en una aproximació territorial integrada i la voluntat de col·laboració en el bon desenvolupament de les activitats associades a la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021.