100 plats i 1 preàmbul: La Carta Alimentària

Hi ha molt per aprendre de les formigues, en el sentit de (re)plantejar-nos què significa interaccionar amb la terra i amb la producció d'aliments. L'alimentació com a dret universal esdevé ineludiblement una qüestió política. Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) impulsem la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM), un instrument de concertació estratègica pel desenvolupament de polítiques alimentàries en clau de regió metropolitana. En aquesta entrada avancem el preàmbul de la CARM i mostrem 100 àpats que ens transporten a quan érem nens i nenes.

Fruites i verdures de debò

Quin és el teu plat preferit de la infància? Amb aquesta pregunta arrencàvem el taller ‘Sobre la taula' en el context de la trobada Fixing the Future. Un prototip d'eina participativa articulada sobre Instagram, elaborada amb el suport de Teamlabs, en la que un centenar de persones van evocar un record d'infància relacionat amb l'alimentació. La pròpia experiència personal esdevé el punt de partida per a un recorregut a través dels cinc principis metodològics que articulen el procés d'elaboració de la CARM, que són els mateixos que regiran el Nou Pla Estratègic Metropolità 2030:

-          Escala Regió Metropolitana de Barcelona

-          Alineament amb les agendes internacionals – ODS

-          100% col·laboratiu

-          Participació de la quíntuple hèlix (administració, empresa, acadèmia, ciutadania i mitjans de comunicació)

-          Relat positiu i propositiu

Podeu veure el recull fotogràfic de la intervenció al perfil d'instragram @carta_alimentaria. Observareu que els plats fets per àvies i mares tenen un paper destacat, reforçant la necessitat d'un reconeixement del paper de les dones en el cicle alimentari, tal com apuntava en l'article anterior. També s'observa la convivència de receptes locals o de proximitat i receptes més llunyanes que posen de relleu la diversitat cultural com a element de cohesió social, així com la força afectiva de la cuina tradicional en la era del fastfood. Aquestes són algunes notes qualitatives que poden reforçar o inspirar línies d'acció-investigació o projectes vinculats a la CARM, com el projecte de FoodMapping.

De la mateixa manera que en el Fixing the future, on persones de diferents àmbits sense tenir-ne el coneixement previ van poder establir lligams entre els principis metodològics del PEMB i la CARM, és clau superar la dicotomia entre les persones “que saben” i “les que no”. La gent sap el que passa al seu carrer, al seu voltant i als seus cossos, però aquests sabers no estan codificats. Cal incorporar la complexitat d'aquestes altres narratives dels agents que Antonio Lafuente, investigador del CSIC i director del Laboratorio del Pro-Común de MediaLab Prado, anomena “experts en experiències”, en relació a l'alimentació, que és també política, i que de retruc interpel·la a l'àmbit més personal de les nostres vides. D'alguna manera, revitalitzar les memòries de l'alimentació ens permet trencar amb el cicle “alineant” del model alimentari actual i re-connectar amb el territori a diferents escales. Desvetllar una “intuïció alimentària” que ens permet explicar qui som, d'on venim i cap a on anem.

L'horitzó de la CARM és una presentació pública que esperem propera, el procés d'adhesions i la constitució del grup motor per a l'elaboració d'un pla d'acció 2030. Avancem el preàmbul on estan recollits els principis marc i faltarà donar a conèixer els compromisos que ja estan treballats. Per estar al dia dels propers passos, podeu enviar un correu a cartaalimentaria@pemb.cat.

 

PREÀMBUL

En un entorn globalitzat, de canvi accelerat i grans desafiaments com la lluita contra el canvi climàtic i la preservació de la biodiversitat, o el repte de garantir la seguretat alimentària i les necessitats de recursos d'una població creixent i cada cop més concentrada a les zones urbanes, sorgeixen noves tensions i demandes a escala territorial, especialment vers les zones agrícoles i naturals. 

A Catalunya, van desaparèixer 6.800 finques agrícoles de petita i mitjana escala entre el 2006 i el 2016; la proporció de població activa agrària és només d'un 1,6% (2015) i la contribució de l'agricultura al PIB del 0,86% (2015). A la Regió Metropolitana de Barcelona entre el 1990 i el 2012 s'ha perdut entre un 30 i 50% de la superfície i la capacitat de producció agrícola, fent créixer la dependència i disminuint la resiliència del nostre sistema alimentari.

En contraposició, la indústria de productes alimentaris i begudes té un pes econòmic específic important. Així, el sector agroalimentari a la demarcació de Barcelona suposa un volum de negoci del 68,8% respecte a la facturació total a Catalunya i és on es concentren un 57,2% de les empreses del sector, la majoria a l'àrea metropolitana de Barcelona, suposant un 66,8% de l'ocupació total catalana.

Ens trobem amb el repte d'ajustar aquest decalatge entre la reducció d'espais agraris, la qualitat de l'ocupació i el creixement econòmic agroindustrial: cal establir nous vincles que facilitin la re-connexió entre el món urbà i el rural a traves de repensar com ens alimentem. Davant l'evidència que la metròpolis no és autosuficient, la pregunta de partida és com s'alimenten les ciutats?

S'estima que el 2025 la meitat de la població mundial viurà a les ciutats. Són moltes les veus que subratllen el protagonisme de les metròpolis en tant que grans nuclis de consum i per tant de transformacions. Aquesta centralitat no té perquè anar en detriment de la qualitat de vida als territoris rurals, ans al contrari. Si la ciutat cuida el camp, el camp cuida la ciutat.

La nostra relació amb l'aliment ha estat i és un principi d'ordenació fonamental dels llocs que habitem. El model alimentari també influeix en el model territorial. Davant la creixent desconnexió entre món rural i món urbà, ens cal repensar urgentment la relació entre el consum urbà i la pagesia, generant espais de confluència entre la persona que produeix i la que consumeix, per a reconèixer la persona consumidora com a ciutadania coproductora. Aquest vincle i reconeixement del valor real dels aliments reforça la nostra capacitat de decidir i d'esdevenir subjectes de canvi i benestar.

La relació entre alimentació i salut és incontestable. El concepte de salut inclou la totalitat i integritat dels sistemes vius. No es tracta només de l'absència de malaltia, sinó del manteniment del benestar físic, mental, social i ecològic dels individus i dels seus ecosistemes. 

Els desequilibris alimentaris de la població malauradament són tendència i un símptoma inequívoc d'estils de vida poc saludables i desvinculats de l'origen del producte en els que ingerim més que ens nodrim. Podríem dir que la malnutrició és la nova forma de desigualtat alimentària. Dieta, salut i cultura gastronòmica són actius que cal universalitzar en relació a l'alimentació com a dret fonamental.

En aquest sentit, la innovació tecnològica, social i mediambiental és el motor que ens permet replantejar el model alimentari actual que s'ha mostrat ineficient, amb alts costos de producció i poc valor de producte. Sobrealimentació i desnutrició en un mateix pla. L'alimentació entesa com una mercaderia més ens porta a un atzucac on les desigualtats s'eixamplen generant una situació d'emergència per a la supervivència del planeta.

L'alimentació és una necessitat primària, un dels elements bàsics per a la vida de les persones i requereix ser elevada al rang de política pública. L'alimentació és una qüestió personal i també política amb impactes significatius a nivell social, ambiental i econòmic. Es fan imprescindibles plantejaments transversals i supramunicipals per a fer valer i defensar l'alimentació com a dret fonamental. En aquest context de la planificació estratègica metropolitana:

Tenint en compte, la voluntat de proposar i promoure noves visions territorials més sistèmiques que permetin transformar els potencials riscos en oportunitat de canvi  a través de la cocreació i la cogestió des de la quíntuple hèlix.

Tenint en compte l'horitzó del Nou Pla Estratègic Metropolità Visió 2020-2030, on l'eix central és l'impuls del progrés social i econòmic, basat en la innovació i la sostenibilitat com a mecanisme per a la reducció de les desigualtats i de la segregació espacial en el territori metropolità.

Tenint en compte que un dels grans pilars del nou Pla 2030 és la metròpolis resilient, la que satisfà les necessitats bàsiques per a totes les persones, a tot arreu i en tot moment per tenir aire net, aigua de qualitat, energia sostenible, habitatge assequible i aliments sans i justos.

Tenint en compte els compromisos de les diferents agendes internacionals vers un sistema alimentari més just, sostenible i saludable. Especialment els Objectius Agenda Desenvolupament Sostenible 2030 Nacions Unides; Decenni de les Nacions Unides d'Acció sobre la Nutrició (2016-2025); Carta Europea de Governança Territorial i Alimentària (2011); Carta per una sobirania alimentària des dels nostres municipis (2014); Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l'Energia (2015); Pacte de Polítiques Alimentàries de Milà (2015); Estratègia d'impuls de la política alimentària de Barcelona (2016-2019).

La present Carta Alimentària de la Regió Metropolitana vol recolzar i reforçar els processos que s'esdevenen a nivell local per a la transició a un model de major sobirania alimentària des de la revalorització dels criteris socials, ambientals i de proximitat, amb l'elaboració d'un relat i un marc d'acció que interpel·li de manera directa les lògiques del sistema que alimenta les ciutats i els pobles de la regió metropolitana. Això significa reconèixer els processos locals com a motor de canvi i subratllar la seva vinculació a un context regional, europeu i internacional, integral i més ampli, que multiplica les seves potencialitats.

L'escala metropolitana és rellevant. La complexitat de les necessitats socials requereixen polítiques de proximitat que no tenen perquè ser localistes; s'han d'articular a escala del territoris metropolitans per a incidir en una autèntica política de reducció de les desigualtats socials i de la segregació territorial a través dels ecosistemes alimentaris.

En aquest sentit els objectius principals de la present Carta són:

  • Afavorir el consens i acompanyar la transició vers un sistema alimentari més just, sostenible i saludable en tot el cicle alimentari
  • Establir un marc de treball comú per facilitar espais de participació, acció i estratègia pel desenvolupament de polítiques alimentàries en clau de regió metropolitana amb la implicació de tots els actors de l'anomenada quíntuple hèlix: les administracions públiques, l'empresa i el sector productiu, el món acadèmic i de la recerca, la ciutadania i les seves organitzacions, i els mitjans de comunicació
  • Promoure l'elaboració d'un pla d'acció vers la capitalitat de l'Alimentació Sostenible a Barcelona (dins del període 2020-2023) amb visió metropolitana

 

Links d'interès:

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +