Qui alimenta els barris? Apunts d'alimentació i vida quotidiana

Instagram és ple de menjar: la dèria foodie que fa de l'aliment un objecte de consum en tant que fotografiable. Quins imaginaris es posen en joc quan parlem d'alimentació? Les xarxes socials també construeixen la realitat, defineixen quina és la norma, que està dins i què queda fora. En la transició vers un sistema alimentari més just, saludable i sostenible,  cal reivindicar una mirada a la quotidianitat, desigual i perifèrica més enllà del context “instagram” i del políticament correcte. 

Qui alimenta els barris?

Tot i ser reconeguda com una necessitat bàsica imprescindible per a la vida, l'alimentació no té prou visibilitat ni rellevància en els debats i les agendes polítiques. A mans de qui deixem l'alimentació? Justament perquè els mercats globals controlen el subministrament d'aliments, l'alimentació esdevé ineludiblement una qüestió política. En aquest sentit, la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona impulsada des del PEMB és una aposta per a fer valer i defensar l'alimentació com un dret, també en l'àmbit de les polítiques públiques.

Quan parlem d'alimentació parlem en un sentit integral on es tenen en compte tots els actors del cicle alimentari des del camp al plat: producció, agroindústria, distribució, comerç, restauració i consum final. Però també cal parlar d'altres àmbits més transversals com per exemple: gènere, salut, educació, emprenedoria, serveis socials, cultura, etc. Incidir en l'alimentació és incidir en aquests diversos àmbits de les nostres vides.

Mengem a diari, és un fet quotidià. L'alimentació és una finestra a la vida quotidiana de les persones i ens interessa posar les persones al centre. La vida quotidiana s'entén com totes les activitats que les persones porten a terme de manera diària per cobrir les necessitats fonamentals. Des d'una visió inclusiva, aquesta perspectiva treballa per integrar les necessitats de totes les persones i, al seu torn, busca equilibrar les desigualtats existents. Preguntar sobre alimentació és personal i sabem que el personal és polític. No només ens alimentem per a nodrir-nos, menjar també és plaer i gaudi, benestar al cap i a la fi. I d'altra part, menjar és un acte social, encara que mengem en solitud o companyia. En definitiva, reapropiar-se de la dieta no és trivial, és reapropiar-se de la vida, de les pròpies necessitats bàsiques i de com satisfer-les.

olla de llenties

Foto recurs utilitzada durant la promoció de #FoodMapping

El sistema alimentari agroindustrial proporciona aliments “econòmics”, “ràpids” i “còmodes” dins un model basat en la immediatesa i en ritmes de vida poc sostenibles: a la nostra cistella bàsica trobem els productes que es poden aconseguir però no necessàriament amb els que ens volem alimentar. Els entorns alimentaris es poden entendre com l'oferta alimentària disponible per a les persones en el seu entorn pròxim i en la seva compra quotidiana, així com la qualitat nutricional, la seguretat, el preu, la conveniència, l'etiquetatge i la promoció dels aliments (FAO, 2016).

La manera com ens alimentem genera una dieta que pot respondre o no les nostres necessitats fisiològiques i socioculturals i que en funció de la seva adequació generarà un equilibri o no en el nostre organisme; essent les condicions socials i econòmiques les que exerceixen una major influència. Arribades fins aquí, hem de ser capaces de donar-li la volta al discurs i articular-lo en positiu, on hi ha desigualtats hi ha oportunitats. Si l'entorn alimentari influeix en les nostres vides, també a l'inrevés. Les persones tenim la capacitat d'influir en els nostres entorns alimentaris, aquest és “el poder de la cistella de la compra”. Des d'aquí, cal posar de relleu com resolen les llars la seva alimentació quotidiana; tenint en compte les estratègies econòmiques i també les no econòmiques. Això suposa donar més força i veu a les narratives alimentàries dels barris i les seves comunitats.

FoodMapping

Quines són les 3 problemàtiques que més afecten el teu barri? #FoodMapping

Si el principi és incorporar l'alimentació en clau de política pública, ens interessa l'abast i els impactes. Aquestes veus que cal incorporar són veus contradictòries que manifesten certes tensions i conflictes que són oportunitats de canvi; per exemple, les persones que comprem una part de la nostra cistella als supermercats i anem amb el “tupper” de vidre per estalviar l'excés de plàstic, les que tenim beca al menjador escolar per família nombrosa, les que vam deixar la cooperativa de consum després de tenir el primer fill perquè ens era impossible conciliar preu, família i principis; en definitiva, les que queden fora dels discursos de vulnerabilitat i exclusió social però tampoc juguen a la lliga de “primera divisió agroecològica”. El propi moviment agroecològic impulsa aquest debat entorn al canvi d'escala de les seves pràctiques per arribar a més gent i garantir la sostenibilitat dels projectes; fent germinar algunes experiències rellevants com el projecte de Food Coop, supermercat cooperatiu a Barcelona. I al seu torn els supermercats convencionals incorporen productes ecològics en els lineals, pressionant els preus a la baixa.

Pel que fa als discursos d'exclusió i vulnerabilitat, algunes veus indiquen que “pot ser un error estudiar col·lectius que es consideren més afectats que d'altres per la crisi econòmica per dos motius. D'una part, encara que sigui necessari estudiar als qui es troben en situació més vulnerable, moltes de les respostes a la crisi es troben en aquells col·lectius que reaccionen a situacions complexes però no extremes. (...) D'altra part, la crisi no afecta només a unes poques persones. Estiguin o no en una situació crítica, els estudis indiquen que “les llars sense privació material també reaccionen a ella” (Molero, López, Arroyo 2018).

 

­

LES DONES ALIMENTEM EL MÓN

En aquest intent d'incorporar altres narratives alimentàries, cal fer menció especial als individus que es consideren “no organitzats”. Les persones s'organitzen però no totes estan en organitzacions formalitzades ni visibilitzades que requereixen un temps que cal veure en mans de qui està. El temps de treball productiu i remunerat s'ha pres com a vertebrador dels horaris urbans, i quan considerem les tasques domèstiques, de cura o d'oci, observem que aquestes activitats tenen una lògica temporal sincrònica i quotidiana molt diferent de la lògica diacrònica del treball-ocupació (Teresa Torns, 2003) .

L'alimentació en la mesura que es situa en l'esfera de les cures, ha sigut històricament una responsabilitat feminitzada. Avui en dia, en els informes de tasques de la llar, les activitats relacionades amb l'alimentació són realitzades, de mitjana, en un 70% per les dones (Camas García F., 2016). Tot i això, les dones som la darrera baula del sistema alimentari. Cal un reconeixement de tots els treballs que sostenen el cicle alimentari, donant visibilitat i importància a les economies de les cures. La gestió de la vida quotidiana no es produeix solament a l'interior dels habitatges. Hi ha una part d'aquesta gestió que es desenvolupa a l'espai públic, espai fins fa poc considerat masculí. És necessari socialitzar i visualitzar les tasques d'atenció i cures tradicionalment assignades a les dones adaptant els espais i les activitats de la ciutat (Bofill, A. 2005).  

FoodMapping

Algunes de les participants durant l'experiència #FoodMapping

Les meves companyes, Irene Navarro, Nel·la Saborit i Paula Salvatella, apuntaven en un article anterior al blog la potencialitat de les marxes exploratòries de vida quotidiana com a eina metodològica en l'estudi de les mobilitats urbanes. Les marxes exploratòries són rutes a peu i debats ens les que la ciutadania analitza l'entorn urbà i detecta necessitats. Són elements de diagnosi que permeten fer auditories de l'espai urbà i la vida quotidiana a partir de l'observació, l'experiència directa i la participació de les dones; i per tant, incorporar la perspectiva de gènere en el disseny de l'espai urbà i les diferents veus rellevants en la seva construcció. De quina manera la metodologia de les marxes exploratòries nascudes des de l'urbanisme pot inspirar l'exploració dels entorns alimentaris? Quins principis i quines pràctiques poden estimular la vitalitat social i econòmica de les ciutats en clau alimentària?

­Cal promoure iniciatives que no es limitin a ser consumidores de coneixement, sinó que també siguin productores de saber. On la ciutadania participa en el procés de recerca científica, més enllà de la recol·lecció de dades, incloent el dret dels agents no científics a ser informats, a deliberar, a co-decidir. Davant la visió elitista, confrontar la democratització de la ciència entesa com una tasca col·lectiva, on es reconeix d'entrada a tothom la capacitat de participar, ser i fer ciència (Ecos de transformació #5, 2018).

FoodMapping, projecte pilot de ciència ciutadana impulsat des del PEMB per al mapatge col·laboratiu d'entorns i hàbits alimentaris, té aquest esperit i és la primera fase del Big D(ie)ta, una intervenció més ambiciosa que consisteix en el disseny participatiu d'indicadors relacionats amb l'alimentació que puguin incorporar-se als sistemes d'indicadors de qualitat de vida de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. FoodMapping vol ser una pedra llançada per a remoure les aigües d'aquest riu que és el sistema alimentari i que se'ns presenta tot sovint inabastable. Qui s'apunta a llançar pedres al riu?

FoodMapping

Mapatge col·laboratiu d'entorns alimentaris. #FoodMapping

Per a una metròpolis resilient, on els barris  garanteixin la satisfacció de les necessitats de tota la ciutadania, cal construir entorns i contextos que promoguin els usos equilibrats entre totes les persones que els habiten i entre les diferents esferes d'activitat, no jerarquitzades: productiva, reproductiva, comunitària i personal.

En aquest sentit, l'escala de regió metropolitana és rellevant. La complexitat de les necessitats socials requereix polítiques de proximitat que no tenen perquè ser localistes; s'han d'articular a escala dels territoris metropolitans per a incidir en una autèntica política de reducció de les desigualtats socials i de la segregació territorial que esdevé l'eix central del Nou Pla Estratègic Metropolità Visió 2020-2030

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +