'A Catalunya hi ha 400.000 usuaris de menjadors escolars de primària i en 10 anys només hem aconseguit que 20.000 passessin a un menú ecològic', Nani Moré, cuinera i membre de l'Associació Menjadors Ecològics
El PEMB organitza un cinefòrum sobre menjadors escolars al voltant del documental 'El plat o la vida' en la Setmana del Consum Responsable i Segur
- 13-03-2019
- Resum d'activitats
- 88 Lectures
Què passa amb l'alimentació? És una necessitat vital i bàsica però és invisible en els espais públics de debat o en les agendes polítiques. Per això, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona en el marc de la Setmana del Consum Responsable i Segur, ha organitzat el cinefòrum Menjadors escolars: omplir panxes o alimentar persones? on s'ha projectat el documental “El plat o la vida”. Aquest film, rodat fa 7 anys, planteja la necessitat d'una mirada transformadora als menjadors escolars, permet reprendre i nodrir el debat, avui encara vigent, a través de la vivència d'una cuinera, la Nani Moré, que va deixar la seva feina en un geriàtric perquè la seva consciència no li permetia seguir oferint aliments de mala qualitat als usuaris del centre. Va ser aleshores quan va decidir fer el salt a les escoles i educar en la bona alimentació dels infants amb producte ecològic.
El Racó de #Repensar. Menjadors escolars: Omplir panxes o alimentar persones?
Quan parlem d'alimentació suposa parlar de tot el cicle, del camp al plat: la producció, la recollida, la distribució, però també hem de parlar de gènere, cultura, educació, salut, en definitiva, de temes més transversals que ens afecten a tots. Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, considerem que l'alimentació és un dret i cal defensar les polítiques públiques en aquest àmbit i que “té sentit plantejar una mirada metropolitana al sistema alimentari, en particular, a alguns elements com els menjadors escolars, i veure la necessitat d'un nou vincle entre el que és un consum urbà i la pagesia”, segons la moderadora del debat Marta Pons, tècnica en polítiques alimentàries del PEMB.
Malauradament, la problemàtica presentada al documental no ha quedat obsoleta, però alguna cosa sí que ha canviat. Durant el debat s'han fet una radiografia revisant el passat, analitzant on som ara i apuntant alguns dels reptes de futur dels menjadors escolars que interpel·len, al mateix temps, altres col·lectivitats com les presons, hospitals o els menjadors socials, tan públics com privats.
Amb més d'una dècada de treball a les esquenes, la Nani Moré, cuinera i membre de l'Associació Menjadors Ecològics, ha demostrat que és possible oferir un servei de menjador ecològic, amb aliments de proximitat, temporada i qualitat. “A Catalunya hi ha 400.000 usuaris de menjadors escolars de primària i en 10 anys només hem aconseguit que 20.000 passessin a un menú ecològic. Queda molt per fer”, ha assegurat la protagonista del documental. Miquel Riera, pagès d'Horta Pla de Munt i proveïdor d'aliments dels menjadors on treballa la Nani, es lamenta que amb els anys que porten dedicats a impulsar menjadors ecològics, la xifra de beneficiats sigui tan baixa i demana protecció i recolzament per part de l'administració en un sector clau com el seu: “Els pagesos, el sector agrari, només representem el 2% de la població activa. Hem de tenir en compte que si no hi ha la base, que som nosaltres, aquesta història (l'alimentació) s'ha acabat”. També s'ha mostrat així de contundent Joan Maria Ribas, de l'empresa Ecomenja, que gestiona el menjador de set escoles, ubicades a les comarques del Vallès Oriental, el Vallès Occidental, Barcelonès i Maresme i dóna servei a 2.000 persones. A més de demanar la implicació de les administracions, Joan Maria Ribas també ha reivindicat la necessitat de les auditories per evitar falses etiquetes ecològiques als menús: “És un sector molt especulatiu i cal posar eines per incentivar l'aparició de l'aliment ecològic a la cuina però caldria que s'afavorissin les auditories. S'han desenvolupat estratègies per posar en alguns menús l'etiqueta ‘eco' perquè hi ha algun ingredient al menú. Si apareix el nom, les famílies estan tranquil·les i ja els hi va bé. Però no vol dir que ho sigui”.
Francesc Magrinyà, director de planificació estratègica de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha apuntat els reptes a afrontar per poder avançar cap a un canvi de model. El primer és que a l'AMB hi ha 3.200.000 habitants i l'agricultura que tenim actualment dóna per alimentar només un 3% de la població. El segon repte és que la demanada de producte ecològic als menjadors és molt baixa i, per fomentar-la, cal que l'administració acompanyi i faci assessorament a les AMPES/AFES per tal que siguin elles les gestionin els menjadors: “Si no hi ha una AMPA/AFA pel mig, no hi ha possibilitat, perquè el centre dona prioritat al preu”, ha explicat.
NO AL MALBARATAMENT
Al debat també s'ha parlat sobre el malbaratament alimentari i és que, segons la FAO, un de cada tres aliments s'acaben perdent o malbaratant. Com a experta en aquesta matèria hi ha participat la investigadora del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) i guanyadora del premi IND+I Science amb el seu projecte per a reduir i prevenir el malbaratament alimentari en menjadors escolars de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Berta Vidal. Considera que el malbaratament és una falta de respecte cap a les persones que cuinen, també per les que no tenen menjar, i és un reflex de l'una pèrdua de valors: “En aquest projecte el que estem intentant fer és portar la ciència a la realitat i la realitat a la ciència, volem desenvolupar eines que es puguin portar a les escoles perquè el que més es llença és verdura i peix. Aquest indicador pot servir per sensibilitzar les famílies”. La Nani Moré ha afegit que hi ha molt malbaratament perquè el producte està molt menystingut, que si l'aliment té un valor i la cuina està professionalitzada, no es malbarata: “Els aliments de qualitat redueixen dràsticament el malbaratament”, ha sentenciat.
Enllaços relacionats: