Facilitar l'accés als bons aliments i contribuir a canviar el model de consum, factors essencials en el debat sobre el canvi d'escala i la professionalització en el cooperativisme de consum alimentari

Un centenar de persones participen en la Jornada 'Fins on pot arribar el cooperativisme alimentari?' co-organitzada pel PEMB, l'Ajuntament de Barcelona, Coòpolis i la revista Sobirania Alimentària

  • 15-03-2018
  • Resum d'activitats
  • 256 Lectures

Hi ha o no un estancament en el món cooperatiu a Barcelona? Quines són les causes i les alternatives? Augmentar l'escala implica perdre valors de l'economia  social i solidària? Com evitar que això passi? Com fer assequibles aliments ecològics i de proximitat per al conjunt de la població i a tots els barris? Han estat algunes de les qüestions que s'han abordat durant el segon dia de la jornada “Fins on pot arribar el cooperativisme alimentari?”, coorganitzada pel PEMB, l'Ajuntament de Barcelona, Coòpolis i la revista Sobirania Alimentària. Al llarg de tots els debats s'ha pogut posar de manifest que hi ha moltes persones i entitats interessades en impulsar un projecte que suposi un canvi d'escala i una professionalització del consum alimentari.

Jornades ?Fins on pot arribar el cooperativisme alimentari??
Jornades ?Fins on pot arribar el cooperativisme alimentari??

Durant la primera taula, que ha girat entorn de si és possible un canvi d'escala del cooperativisme, la Gemma Flores-Pons de la cooperativa Aresta ha posat de manifest que el model actual de cooperativa de consum ecològic basat en grups petits, amb repartiment un dia a la setmana, els horaris, la gestió i la logística són factors que dificulten el seu creixement, i es pot dir que actualment estan estancades. Altres “colls d'ampolla” que ha situat Javier Guzmán de Justícia Alimentària han estat la manca de pagesos davant d'una demanda de productes ecològics creixent. “Tenim la paradoxa que mentre augmenta la demanda, entre 2003-2013 hem perdut el 13% d'agricultors. En falten i sense ells no podem anar més enllà”, ha assegurat. A més, una altra dificultat és la manca de sistemes logístics que agreguin oferta i demanda (food hubs): de primera milla (prop dels productors) i d'última milla (prop dels consumidors) i, finalment, uns preus que són poc assequibles pel públic en general. “Ens trobem amb problemes d'accés: el preu dels productes ecològics i de qualitat són un 30-35% més cars que els productes convencionals i això deixa fora més de la meitat de la població, sense tenir en compte que hi ha d'haver punts d'accés pròxims on es puguin vendre”, ha insistit.

Precisament, per tal de trencar aquestes barreres, des de La Louve, un supermercat cooperatiu de París impulsat per Tom Boothe, director del documental sobre la cooperativa Park Slope Food Coop de Brooklyn, ha assegurat que “si volem augmentar d'escala, no és ecològic ni econòmic treballar amb cada productor quan hi ha un supermercat amb milers de socis. Si la idea és democratitzar l'accés cal simplificar la gestió i optimitzar, per exemple mutualitzant la logística; és molt difícil fer-ho en petits grups”.

Pel que fa la segona taula, que ha abordat el repte de la professionalització, el comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l'Ajuntament de Barcelona, Álvaro Porro, ha plantejat la necessitat de ser conscients de la competència que hi ha fora de les cooperatives amb gestió professional i productes a preus competitius, assequibles i fàcils de trobar. “Si volem saltar d'escala, quins reptes i problemes ens podem trobar en el sector?”, ha preguntat. Des de La Magrana Vallesana, Míriam González ha explicat que treballen amb l'objectiu de fer accessible l'alimentació ecològica per a tothom. “El canvi de model a una escala més gran ens ha permès professionalitzar, i que hi hagi persones treballant-hi a temps complet, cosa que ha fet que sigui més accessible venir a comprar a la gent que no tenia disponibilitat de temps” i, per això, ha dit, el canvi d'escala flexibilitza i fa el projecte més atractiu. Els reptes, ha assegurat, són créixer i també guanyar diners per reinvertir, trobar espais diferenciadors en un context on està de moda el concepte de productes ecològics i de proximitat als supermercats i poder aconseguir crear una xarxa comarcal per créixer més.

Per la seva banda, Valero Casasnovas, de la Cooperativa Landare ha alertat que s'estan produint canvis en el sector i les cooperatives ja no competeixen amb botigues, sinó que les grans marques ja estan començant a comprar productes ecològics de marques locals. “En el moment que les grans marques ja estan col·locant aquests productes en el supermercat, com ens fem lloc? Serà més difícil tenir pes com a consumidors i influir per un determinat model de consum. Cal avançar ràpid perquè encara hi ha temps”, ha avisat. Des de l'Economat Social de Sants, Diana Amigó, ha volgut posar deures a l'Administració per tal facilitar la professionalització del sector. En primer lloc, que facilitin l'accés a locals. “Ara mateix, tots els grups de consum som alegals. No podem ser ni botiga ni magatzem. Si fem remodelació de locals per adaptar-los a la normativa, s'enfonsa la cooperativa i més en llocs cars com Barcelona”, per això, ha proposat la “masoveria urbana” com a possible alternativa i tenir un parc de locals que puguin acollir aquest tipus de projectes i dinamitzar-los.

En definitiva, tots han coincidit que tenir certes tasques professionalitzades allibera temps, permet arribar a un públic més ampli, facilita un tipus de participació i poder oferir un servei de més qualitat. “Professionalitzar és més que contractar gent, és fer les coses millor per tal d'aportar el valor social. Aquest ha de ser el canvi substancial: tenim un nivell d'exigència superior”, ha afegit Casasnovas.

Les jornades, ha explicat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, pretenien promoure la reflexió entorn de fins on pot arribar el cooperativisme alimentari, el canvi d'escala i la professionalització perquè “el tema alimentari és un dels més estratègics i centrals del que ha de ser el futur de la metròpoli”. “Per això ens interessa donar suport i coordinar aquest tipus d'iniciatives i els moviments que existeixen en aquesta línia”, ha afegit.

Maria Solé, tècnica d'Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum de l'Ajuntament de Barcelona, ha explicat que s'han habilitat recursos per avançar cap al consum responsable i la sobirania alimentària. “Volem sumar-nos a tot el treball que ja s'està fent des de la societat” perquè, ha dit. “el consum és un potencial transformador del model que tenim. Cal posar la vida al centre i generar un model més sostenible”.

Finalment, en nom de la tercera entitat coorganitzadora de les Jornades, el Cercle de consum cooperatiu Coòpolis, que treballa per visiabilitzar i consolidar l'economia cooperativa i crear ocupació, Diana Amigó ha explicat que enguany una de les novetats és anar més enllà i considerar el consum cooperatiu no només en alimentació sinó en energia, mobilitat, habitatge, residus... “Volem potenciar que tingui fórmula cooperativa per generar ocupació i generar un mercat cooperatiu”, ha plantejat.

Les jornades han acabat amb una trobada oberta per definir el grup impulsor de la Food Coop BCN, un supermercat cooperatiu a Barcelona on per grups de treball s'ha parlat de reptes i necessitats que hauria de cobrir el projecte.

El Racó de #repensar al voltant del documental Food Coop

La prèvia de la jornada va consistir en un Racó de #repensar al voltant de la projecció del documental Food Coop  que mostra una cooperativa de consum alimentari creada el 1973 a Brooklyn (Nova York). Actualment té 17.000 socis que participen directament en la gestió del supermercat a canvi de comprar productes ecològics i de més qualitat més econòmics que en altres supermercats.

En el debat posterior moderat per Gustavo Duch de la revista Sobirania Alimentària hi han participat el director del documental i enòleg Tom Boothe i Hernán Mazzeo, membre de l'equip de producció. Segons ha explicat Tom Boothe, quan va conèixer Park Slope Food Coop va decidir no només fer el documental sinó també crear una cooperativa a París. Després d'estudiar el model novaiorquès durant cinc anys, Boothe va inaugurar el 2016 La Louve  a París, que actualment ja té 6.000 socis.  En aquests moments, Boothe fa una gira per diferents països on presenta el documental i explica també aquest model cooperatiu basat en factors d'èxit com que tothom treballi, tingui el mateix estatus i desenvolupi sentit de pertinença.

“La cooperativa no pot funcionar com una petita botiga de barri” diu Boothe. Cal augmentar l'escala per aconseguir preus més baixos i poder oferir tots els productes del mercat (fins i tot si no són de proximitat o no 100% saludables) de manera que els socis no hagin de comprar en altres supermercats i abandonin el projecte. Cal “evitar el romanticisme i fer que el negoci sigui rendible”.  Així mateix, segons ens explica, els criteris fonamentals de selecció dels productes que es compren directament als productors, sense passar per intermediaris, són que siguin orgànics, locals, de qualitat, sostenibles, assequibles per a tothom i que s'adaptin als hàbits culinaris del barri.

Una de les claus de l'èxit, han explicat, és la figura del soci treballador que mensualment hi ha de dedicar 2h45' i que contribueix a tenir un sentiment de pertinença amb el projecte. Com poder aplicar una fórmula similar a Barcelona ha centrat part del debat posterior amb el públic.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies