Les emocions condicionen la nostra percepció de la realitat, els algoritmes poden manipular-nos, tecnologia i filosofia han d'anar de la mà... són algunes de les conclusions del racó de #Repensar
'Hem de lluitar contra la tendència d'aquest temps a no pensar simplement perquè pensar no és fàcil' ha dit l'autor de 'Good Bye veritat' Joan García del Muro
- 21-02-2019
- Resum d'activitats
- 640 Lectures
Ens agrada que ens menteixin? Poden els algoritmes condicionar les nostres opinions i decisions? És fàcil manipular les opinions dels altres? Què influeix més en nosaltres: la tecnologia o el llenguatge? Cal posar límits a la tecnologia? Com gestionar el gran volum d'informació que es genera? Quins factors influeixen en la rumorologia? Com podem saber quina informació és certa? Aquestes són algunes de les preguntes que han centrat el debat del racó de #Repensar – Ens agrada que ens menteixin? Veure el món a través dels algoritmes – que en el marc de la Mobile Week Barcelona s'ha fet a l'Espai Betúlia de Badalona i en què s'ha presentat el llibre del filòsof i professor de la URL Joan Garcia del Muro titulat “Good Bye veritat. Una aproximació a la postveritat”
“Què és veritat i què és mentida és el tema central d'aquest debat”, així ha obert la sessió el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet. Des d'una aproximació a través de la filosofia s'ha volgut debatre el tema incorporant-hi perspectives diverses. Per això s'ha convidat una experta en ciència política, Ana Sofia Cardenal; una experta en intel·ligència artificial, Laia Subirats, i un expert en comunicació, Marc Argemí.
Estela ha destacat que la tecnologia influeix en la nostra presa de decisions i que aquest és un moment especialment sensible per la proximitat de les eleccions. “Hem de prendre decisions i serem bombardejats amb molts missatges que buscaran influenciar-nos”
A continuació, el filòsof i professor de la URL, Joan García del Muro, ha presentat el seu llibre “Good Bye veritat” que tracta sobre el concepte de postveritat que – segons l'autor - sovint s'associa amb el concepte de mentira quan, de fet, no és el mateix. La diferència entre els dos termes no està en l'emissor sinó en el receptor que només dóna per bona aquella informació que li convé i s'adiu a les seves creences.
En el passat, un excés de veritat (dogmatisme) ha provocat èpoques de totalitarisme que cal evitar que es repeteixin. “Cal eliminar dogmatisme i reduir l'absolutisme de la veritat” però aquesta absència de conviccions no ens ha portat a aquest paradís que esperàvem i ha afectat negativament la democràcia ja que ara hi ha gent que no creu en res. Els processos democràtics es perverteixen si la informació que ens arriba no és veritat ja que la base de la veritat és la credibilitat. Segons Muro, només acceptem la veritat que ve dels nostres i això fa que el nostre grup sigui cada cop mes tancat i visquem en una mena de bombolla.
En el seu torn de paraula, la politòloga Ana Sofía Cardenal ha constatat que respondre a la pregunta “Ens agrada que ens enganyin?” no és fàcil. Sabem que no som racionals i que tenim biaixos i creences que condicionen la nostra percepció de la veritat. “Les nostres decisions estan mediatitzades per les emocions” destaca. Solem buscar la informació que reforça o contradiu les nostres creences tot i que no solem equivocar-nos.
Cardenal ha dit que la globalització i els canvis tecnològics han fet que passem d'un model centralitzat i filtrat per “editors professionals” a un sistema descentralitzat en què som nosaltres els que filtrem la informació que consumim. Aquest fet té dues conseqüències: ens fa més vulnerables als nostres propis biaixos i obliga les elits a buscar formes alternatives de control. Ara vivim en bombolles en què només entra la informació que volem. Consumim molta informació en línia però només la que esta alineada amb les nostres creences ja que els algoritmes funcionen d'acord amb les nostres tries anteriors.
L'expert en comunicació Marc Argemí ha plantejat com podem protegir-nos dels rumors, si podem fer una estimació de vot a través de twitter o si la gent menteix en les enquestes. ”Els algoritmes ens ensenyen només allò que entenen que ens interessa però no la resta i, per tant, ens manipulen” ha dit Argemí. I ha afegit que ens agrada transferir la responsabilitat al nostre entorn, com per exemple, a Twitter.
Segons Laia Subirats, experta en intel·ligència artificial: “els algoritmes tenen llums i ombres”. Hi ha moltes dades i es preveu que el 2020 hi haurà el doble de dades que al 2009 i per això cal analitzar-les en temps real. Més important que el volum de dades, però, és que aquestes siguin de qualitat; és a dir: completes, vàlides, exactes, unívoques i de consistència. Només d'aquesta manera, els algoritmes podran prendre decisions encertades ja que, de vegades, tendeixen a manipular-nos. “Si les dades son de qualitat es poden prendre bones decisions” ha dit.
Subirats ha destacat també la necessitat que filòsofs i tecnòcrates treballin plegats per crear sinergies. És fonamental que cada cop hi hagi més interdisciplinarietat i tenir professionals amb coneixements de filosòfics i tècnics.
En el debat posterior a la intervenció de les persones convidades s'han plantejat altres temes com: la necessitat d'educar l'esperit crític a les escoles per tal d'aconseguir “l'objectivitat” que planteja Joan García del Muro en el seu llibre; el foment de la connexió entre diferents disciplines a les escoles per treballar aquest pensament crític; una major tendència a buscar la veritat quan hi ha “costos associats”; la font de poder que suposa per a algunes companyies disposar d'un gran volum de dades i la necessitat de regular com es gestionen aquestes dades. Fins i tot es va entrar en una interessant, però no resolta, controvèrsia filosòfica sobre l'ús de la veritat com a mitjà o com a fi en ella mateixa.
Per acabar la sessió, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha llegit una cita del llibre que reivindica la necessitat d'estimular el pensament crític com a vehicle per construir una millor societat de cara als reptes del futur: “Acomiadar-se de la veritat comporta acomiadar-se, també, de la confiança en la paraula, de la possibilitat de rebel·lar-se contra la mentida i, per això, del pensament crític i, al capdavall, de l'exercici d'una política democràtica”.