La cinquena i darrera sessió del procés participatiu sobre l'Avanç del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU), coorganitzada pel PEMB i l'oficina del PDU, ha girat al voltant de la mobilitat i les infraestructures del transport, l'última de les temàtiques a tractar en aquest programa de participació ciutadana que ha servit per recollir suggeriments, idees i propostes que seran valorades per l'equip tècnic responsable, i que conclourà, pròximament, amb una trobada de retorn. El Centre d'Art Tecla Sala, a l'Hospitalet del Llobregat, ha acollit representants d'entitats, administracions, sector privat i àmbit acadèmic per detectar tendències, necessitats, incerteses i peticions entorn la mobilitat i les infraestructures de transport i el que l'urbanisme pot i ha de fer al respecte.

Javier Ortigosa durant la seva intervenció a la 5a sessió del procés participatiu sobre l'Avanç del PDU Metropolità

Seguint l'estructura de les quatre sessions anteriors, la trobada ha començat amb una exposició genèrica sobre el procés de redacció de l'Avanç del PDU Metropolità i el marc normatiu, la situació actual i les determinacions o propòsits que se'n deriven, a càrrec de Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del PDU Metropolità. L'arquitecte ha situat els 10 objectius generals que es busca assolir amb el pla: reforçar la solidaritat metropolitana; potenciar la capitalitat metropolitana; naturalitzar el territori; millorar l'eficiència del metabolisme urbà i minimitzar els impactes ambientals; articular el territori a partir d'una estructura policèntrica; fomentar una mobilitat sostenible repensant les infraestructures metropolitanes; afavorir la cohesió social per mitjà de l'habitatge, l'espai públic, els equipaments i el transport públic; rehabilitar i reciclar els teixits urbans; incrementar la complexitat i l'habitabilitat urbanes; i impulsar la competitivitat i la sostenibilitat de l'economia metropolitana.

L'encarregat de centrar la sessió al voltant de la mobilitat i les infraestructures del transport ha estat Javier Ortigosa, enginyer de camins, canals i ports i membre del Servei de Redacció del PDU Metropolità. “En mobilitat partim de lògiques molt diverses. En el cas de Barcelona, ens trobem davant una lògica global on la ciutat és un node internacional creixent de mercaderies, persones i infraestructures a causa de la seva situació, del turisme o dels congressos entre d'altres”, ha començat Ortigosa, “però més creixement vol dir més impacte i aquest, és un paradigma molt difícil de canviar”. “Com podem compaginar-ho? Com podem créixer o mantenir-nos d'una manera adequada?”, s'ha preguntat l'enginyer, “la clau és reduir l'impacte i augmentar la biocapacitat del territori”, ha respost.

Ortigosa ha plantejat la mobilitat com la suma del planejament territorial/urbanístic i de la planificació de la mobilitat, dues disciplines que, tradicionalment, no estaven tan integrades. “Ara, des de la part urbanística, ens volem proposar la mobilitat en base a tres principis: accessibilitat, integració i eficiència”, ha explicat l'expert, “és a dir, un model de desenvolupament que promogui la proximitat a activitats i serveis, una metròpolis més habitable amb una estructura urbana vertebradora i una mobilitat sostenible i equitativa a l'altura dels reptes del territori”. A partir d'aquí, quina és la proposta? La primera és acomodar els nous desenvolupaments segons l'accessibilitat al transport públic en un model policèntric basat en centralitats, i lligar el model d'activitats a les infraestructures. La segona gran proposta, i “el plat fort” del PDU, és una nova xarxa viària estructuradora a escala humana formada per uns carrers i avingudes metropolitanes basada en: canviar les prioritats (vianant i mobilitat sostenible primer), recollir les diferents xarxes de transport, promoure la cohesió urbana i l'habitabilitat promovent la intensitat urbana, i maximitzar els fluxos de persones. Finalment, Ortigosa ha explicat l'aposta plantejada a l'Avanç del PDU pel que fa a la xarxa segregada d'infraestructures de transport (ferroviàries i viàries). El PDU aposta per un transport públic vertebrador a nivell regional, amb menys radialitat, que maximitzi els fluxos i promogui la integració urbana. Això es tradueix en uns corredors ferroviaris reforçats, el plantejament de noves infraestructures futures, i el repensar el rol de la xarxa viària segregada per convertir-la en un suport del transport públic d'altes prestacions.

Un cop dutes a terme les presentacions, el públic assistent ha treballat al voltant de dues dinàmiques participatives: una primera per a detectar les tendències globals i locals al voltant de la mobilitat i les infraestructures de transport i una segona per a posar sobre la taula necessitats en aquest àmbit i els requeriments a fer-li al nou Pla Director Urbanístic Metropolità. Les tendències globals més destacades han estat: el creixement i la internacionalització de la mobilitat, la accessibilitat global a preus més baixos, la digitalització tant d'aquest sector com d'altres que hi impacten directament (e-commerce), la creixent consciència ambiental, la micromobilitat, o la mobilitat com a servei amb tot el que se'n deriva (mobilitat a demanda, interconnectivitat, mobilitat compartida, etc.). A nivell local, les tendències observades han sigut: l'expulsió del comerç de proximitat, els VTC (vehicles de transport amb conductor), l'increment en l'ús de la bicicleta i els VMP (vehicles de mobilitat personal), la zona de baixes emissions, la creixent recuperació de l'espai públic amb projectes com les superilles, la flexibilitat de la xarxa d'autobusos versus la inèrcia de la xarxa ferroviària, o la divergència entre municipis, per la que cal una visió metropolitana.

Per acabar, l'última de les dinàmiques s'ha centrat en les necessitats i les peticions al nou pla, entre les que han destacat la redefinició de les “portes” de Barcelona respecte l'AMB i de les “portes” de l'AMB respecte l'RMB; la reducció en general de les barreres; una major integració de la bicicleta en un planejament que no pot ignorar els VMP; més qualitat i capacitat del transport públic; la millora de la intermodalitat; la recuperació de l'espai públic per a la ciutadania; la reducció o eliminació d'estacionament de vehicles privats en l'espai públic; la millora de l'accessibilitat i la “caminabilitat”; l'augment de les mesures dissuasòries per l'ús de vehicle privat; l'optimització del transport de mercaderies dins la ciutat; una ordenació comuna de les àrees logístiques; una regulació més específica de polígons i de la mobilitat dels seus treballadors i treballadores; i més coordinació i governança institucional davant d'un futur que planteja incerteses com el canvi climàtic, el teletreball o l'impacte real de l'e-commerce, que necessitaran d'una coordinació real entre urbanisme i mobilitat.

La de mobilitat i infraestructures del transport ha estat l'última de les cinc sessions coorganitzades pel PEMB i l'oficina del PDU, en les que s'ha tractat: infraestructura verda, metabolisme urbà, desenvolupament social i econòmic de la regió i cohesió social i habitatge. Tota la informació al voltant d'aquest procés participatiu podeu trobar-la a la pàgina web del PDU Metropolità i pròximament es durà a terme una sessió de retorn oberta al públic, en la que s'exposaran les conclusions extretes durant aquestes jornades i el conjunt del procés participatiu.

• Participa o segueix el debat

  1 comentari:

  Josep Ramon Arisa Clusella - 29/01/2020 a les 16:05:25.

  ------

  Estic interessat a seguir el debat. Voldria Info de les properes sessions informatives

  Deixa el teu comentari:

  Nom autor

  E-mail

  Títol del comentari

  El teu comentari

  Notificar-me noves contribucions a aquest debat Sí No

  Avís legal

  Enviar