La cohesió social i l'habitatge protagonitzen la quarta sessió del procés participatiu al voltant de l'Avanç del PDU Metropolità a Sant Adrià del Besòs

Prop d'una vintena de representants d'administracions, àmbit privat, organitzacions i entitats s'han reunit per detectar tendències, necessitats, reptes i incerteses en aquest camp

  • 21-11-2019
  • Actualitat del PEMB
  • 137 Lectures

Cohesió social i habitatge, aquestes han estat les temàtiques al voltant de les quals ha girat la quarta sessió del procés participatiu sobre l'Avanç del Pla Director Urbanístic Metropolità (l'instrument que ha d'ordenar el territori metropolità les properes dècades) coorganitzat pel PEMB i l'Oficina del PDU i que, en aquesta ocasió, ha tingut lloc a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est al Campus Diagonal-Besòs de la UPC a Sant Adrià del Besòs. Representants de la quàdruple hèlix s'han trobat per treballar al voltant de les tendències globals i locals que afecten la cohesió social i l'habitatge i per detectar necessitats, incerteses i requeriments a fer al PDU des de sectors i actors no sempre interpel·lats directament per l'urbanisme.

4a sessió del procés participatiu sobre l?Avanç del PDU Metropolità al Campus Diagonal-Besòs
4a sessió del procés participatiu sobre l?Avanç del PDU Metropolità al Campus Diagonal-Besòs

Seguint l'estructura de trobades anteriors, Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità, ha obert la sessió de treball exposant l'estat de l'Avanç del PDU: definició, marc normatiu, situació actual, objectius, determinacions i propòsits del nou pla, que té com a funció principal “refer”, ha dit l'arquitecte, “donat el poc marge de creixement del territori metropolità”. Mariño ha volgut destacar, també, la importància de “vetllar per l'interès metropolità, ja que molts dels reptes i problemàtiques és millor abordar-los amb visió conjunta i no parcial”. “Potser no cal fomentar una identitat però sí, almenys, una consciència metropolitana”, ha afegit.

A continuació, Sandra Quesada i Mireia Peris, arquitectes i membres del Servei de Redacció del PDU, han estat les encarregades de centrar l'enfocament de la jornada en l'àmbit de la cohesió social i l'habitatge. Quesada ha situat el marc contextual i les tendències del territori, entre les que ha destacat l'envelliment de la població, unit als efectes de la immigració, i les noves formes familiars (monoparentals/monomarentals, unipersonals, altres estructures...) que no s'adeqüen a les dimensions de les llars. L'arquitecta també ha presentat una radiografia de la situació actual i les previsions pel que fa a l'habitatge assequible (protecció oficial, rendes baixes, inserció, cooperatives, etc.), situat actualment en gairebé 1,3 milions de llars a l'àrea metropolitana. El desenvolupament de les previsions del planejament vigent permetria un increment de 116.000 habitatges assequibles de nova construcció, dels quals 35.000, aproximadament, serien de protecció oficial. 'El repte del Pla territorial sectorial d'habitatge és assolir l'objectiu de solidaritat urbana en 15 anys', ha explicat Quesada, 'i que els municipis amb demanda forta i acreditada d'habitatge arribin al 15% d'habitatge assequible, el que implica unes 214.000 llars, de les quals el lloguer social hauria de representar-ne 71.200.

Pel que fa a les necessitats de la població, les arquitectes han situat dues escales, la metropolitana i la de proximitat. En el primer nivell, trobaríem requeriments pel que fa als espais oberts (espais naturals, parcs metropolitans, etc.), la fragmentació territorial, la relació entre residència i lloc de treball i l'habitatge assequible, explicat anteriorment. En referència a l'escala de proximitat, Mireia Peris ha parlat, d'una banda, de la intensitat d'usos, esmentant que “el desequilibri entre usos residencials i d'activitat econòmica provoca disfuncions en els assentaments urbans”, i de l'altra, de les dotacions socioambientals, on el repte resideix en incrementar la proximitat dels equipaments i espais lliures amb la població metropolitana i en garantir l'accés a l'habitatge amb nivells òptims d'habitabilitat, accessibilitat i qualitat. Ja que, segons algunes dades donades per l'arquitecta: el 40% de la població viu sense tots els equipaments bàsics de proximitat (a més de 8 minuts de distància); el 20% dels habitatges no disposen d'espais públics de qualitat propers; i el 15% estan sotmesos a nivells molt elevats de fluxos de vehicles. Peris ha destacat la importància de protegir els usos que estan sent expulsats de certes àrees a causa de les dinàmiques del mercat, com ara l'ús residencial al centre de Barcelona, i la necessitat d'assignar usos bàsics al territori definint els assentaments més idonis per a ser residencials, d'activitat econòmica o mixtos i ajudar a afavorir la convivència entre ells.

Després de les presentacions, els i les assistents s'han dividit en grups per treballar, en una primera dinàmica, les tendències globals i locals i els reptes i oportunitats en relació al planejament metropolità en l'àmbit de la cohesió social i l'habitatge. Tots els grups han coincidit àmpliament a posar sobre la taula la pèrdua de drets socials, l'empobriment, el creixement demogràfic, la gentrificació, la turistificació, la segregació, les dificultats d'accés a l'habitatge, la pèrdua de control polític, la inseguretat jurídica en l'àmbit immobiliari, la mercantilització de l'habitatge, el canvi climàtic i la pobresa energètica, pel que fa al context global i, en l'escala local, els problemes de manteniment del parc d'habitatge, la manca de voluntat o control polític, la falta d'inversió pública, la baixa capacitat d'innovació en la promoció immobiliària i les dificultats en el planejament. A partir d'aquí, s'han situat els següents reptes: la necessitat d'un planejament sectorial metropolità i una autoritat metropolitana que el reguli, la urgència de pensar estratègies de remodelació, de redistribució i d'equilibri territorial, el finançament i la col·laboració público-privada, els ajuts a la rehabilitació i els problemes d'accessibilitat.

En una segona dinàmica, els i les participants han definit les necessitats i incerteses entenent el PDU Metropolità com una oportunitat per unir i coordinar polítiques d'habitatge i actuacions d'urbanisme. Quines necessitats s'han detectat? Cal un millor aprofitament del sòl disponible; finançament i dotació pressupostària; governança, autoritat i capacitat executiva suficient; blindatge real de l'habitatge protegit i seguretat jurídica; nous instruments de gestió; programes de recuperació i rehabilitació d'habitatge envellit; protecció d'usos en alguns territoris i diversificació d'usos en d'altres; i un control de la política de preus. A partir d'aquí, què li demanen al PDU? Un replantejament de l'anterior PGM i de les disconformitats que va generar i amb les que encara comptem; portar a la pràctica la solidaritat metropolitana; pensar estratègies com la redensificació; millorar l'accessibilitat i la mobilitat; zones de rehabilitació en llocs estratègics; i un increment de dotacions, d'equipaments i de l'espai de socialització davant del de circulació. Al cap i a la fi, han acordat els grups, la necessitat principal és “no pensar la cohesió social i l'habitatge de forma aïllada sinó com un repte que també implica potencialitats en l'espai públic i la mobilitat”.

La cinquena i última sessió d'aquest cicle participatiu al voltant de l'Avanç del PDU Metropolità tindrà lloc el proper 12 de desembre a l'Hospitalet del Llobregat i tractarà sobre mobilitat.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies