La tercera sessió de participació sobre el PDU Metropolità gira al voltant del desenvolupament social i econòmic de la regió
El PEMB aplega a Barberà del Vallès més d'una dotzena de persones per detectar reptes i necessitats en aquesta matèria
- 29-10-2019
- Actualitat del PEMB
- 89 Lectures
Finalitza el tercer dels 5 tallers que coorganitza el PEMB en el marc del procés participatiu de l'Avanç del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU metropolità). El primer va tenir lloc a Sant Vicenç dels Horts i va estar dedicat a la infraestructura verda i el segon es va centrar en el metabolisme urbà -cicles de matèria, energia i dades-. Aquest darrer, celebrat a Barberà del Vallès, ha tractat sobre com influeix el PDU en el desenvolupament socioeconòmic de la metròpoli.
Un dels grups de treball explicant les incerteses del PDU metropolità en temes de desenvolupament socieconòmic
La Torre d'en Gorgs de Barberà del Vallès ha estat l'escenari de la tercera sessió del procés participatiu que coorganitza el PEMB juntament amb l'Oficina del PDU Metropolità en el marc del procés participatiu de l'Avanç del PDU Metropolità, l'instrument que ha d'ordenar el territori metropolità les properes dècades. La temàtica en aquesta ocasió ha estat el Desenvolupament Social i Econòmic.
Com és habitual en totes les jornades, el cap del Servei de Redacció del Pla, Xavier Mariño, ha fet una radiografia del moment en què es troba l'Avanç del PDU Metropolità. Ha destacat la consolidació i la complexitat de l'àrea metropolitana de Barcelona. “Aquest pla és per avançar i fer front als reptes mundials que ens afecten directament a escala local com el canvi climàtic, la disrupció tecnològica, però també en l'economia i les noves demandes de la societat”, ha assenyalat.
Joan López, de l'equip de redacció de l'Oficina del PDU, s'ha enfocat en la part social i econòmica del Pla, en l'evolució de la població i del desenvolupament del sòl del territori en els darrers 70 anys i ha destacat la relació existent entre la població i la construcció d'habitatge (oferta i demanda) i l'ocupació, així com la concentració dels llocs de treball. Ha exposat la necessitat de remodelar els espais d'activitat econòmica perquè hi ha una tendència de transformació a l'àrea metropolitana que contrasta amb el planejament urbanístic: “Ja sabem que els temps del planejament són molt més lents. Per tant, hem de partir d'unes tendències futures, considerar-les i plasmar-les al Pla”.
El seu company, Ramon Sisò, ha seguit l'explicació posant el focus en les dues grans infraestructures de l'àrea: el port i l'aeroport. Ha fet especial èmfasi en la necessitat de tenir en compte el context ambiental de la ciutat aeroportuària així com les reserves naturals del voltant i les conseqüències pel medi ambient del desenvolupament de la seva activitat. “L'aeroport té capacitat per créixer?”, ha preguntat als participants.
La connectivitat i l'accessibilitat, l'activitat als continus urbans, la millora de les dotacions com ara les xarxes energètiques i la infraestructura verda, entre altres, són altres temes que també s'han posat damunt la taula.
Després de la presentació, una tretzena de persones de diferents sectors i activitats -l'anomenada quàdruple hèlix- s'han aplegat per treballar de manera participativa en dues dinàmiques: la primera per detectar les tendències locals i globals del sector, i la segona centrada en les necessitats, oportunitats i incerteses que presenta el Pla Metropolità en aquest moment del seu desenvolupament. Els grups de treball s'han conformat amb les i els participants de centres de recerca com l'IERMB i el CityLab Cornellà; administracions públiques com la Generalitat de Catalunya, l'OTEDE de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa; entitats privades com AEBALL (Associació Empresarial de l'Hospitalet i el Baix Llobregat), Parc de l'Alba i l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya; i sindicats com CCOO.
Les tendències globals detectades han estat molt diverses i van des de la transició ecològica, la governança metropolitana, la transformació dels llocs de treball, l'accés a l'habitatge i les diferents formes d'habitar com ara l'habitatge cooperatiu, passant per l'economia circular, la mirada de gènere transversal, la necessària flexibilitat dels espais, la desindustrialització o desertificació dels barris, entre moltes altres.
Pel que fa a oportunitats i incerteses, els participants han detectat la necessitat que el PDU metropolità treballi de manera coordinada amb el Pla Director d'Infraestructures (PDI) i el Pla Sectorial d'Habitatge; establir models comercials lligats al desplaçament de les mercaderies; evitar el model econòmic de ‘Google', és a dir, aquells models que no generen relació amb l'entorn; i recuperar el model d'activitat econòmica de barri. També han reclamat que s'adapti l'habitatge a les necessitats de les persones, amb models cooperatius i de cura integrats, i han subratllat que la rehabilitació de l'habitatge no és la única solució al problema d'accés, ja que el 80% del parc és privat.
El proper 19 de novembre, Sant Adrià del Besòs acollirà la quarta sessió que abastarà la cohesió social i l'habitatge, i el cicle es tancarà a l'Hospitalet de Llobregat, el 12 de desembre, amb el taller dedicat a la mobilitat.