El quart poder, la quíntuple hèlix
Els mitjans de comunicació després de la pandèmia de la COVID-19
- Bego F. Simón - Comunicació i continguts del PEMB
- 25-05-2020
- 178 Lectures
Molt s'ha parlat del personal sanitari, el de l'alimentació, serveis de protecció civil, salvament o extinció d'incendis —per citar-ne uns quants d'essencials—, però ben poc s'ha parlat dels/les periodistes, que en ocasions també podríem considerar herois i heroïnes. O potser molts d'ells no continuen jugant-se la salut als carrers, hospitals i als llocs on passen les coses per oferir-nos la informació que llegim i consumim dia rere dia des del nostre confinament?
Jornades interminables, rodes de premsa simultànies, contraprogramació, titulars que canvien a darrera hora per la publicació in extremis del BOE, lluita contra les fake news, ball de xifres i fonts diverses d'informació i dades. Aquesta és la batalla diària de milers de ‘plumilles', fotògrafs i ENG des de fa gairebé dos mesos. “És un orgull que el periodisme s'hagi vist com un servei essencial”, deia la Cristina Salvador mentre moderava una de les “Converses Confinades” organitzada pel Col·legi de Periodistes. Un orgull poc reconegut.
El periodisme, com moltes altres professions aquests dies, s'ha hagut de reinventar. S'han traslladat els micròfons, les càmeres, els portàtils i els platós a les llars dels treballadors/es, des d'on es fa ràdio, televisió, premsa, entrevistes i programes de tot tipus. Molts fotògrafs, càmeres i redactors, però, encara surten al carrer tapats de dalt a baix per cobrir la notícia al lloc dels fets exposant-se dia sí dia també al virus de la COVID-19. Els diaris han creat noves seccions, han reforçat la seva presència online i estan sent també un pilar per contribuir a l'entreteniment, l'acompanyament i a la participació ciutadana. El lector és més protagonista que mai, el periodisme social està prenent força a través del que s'anomenen 'murs de participació', que fins ara havien ensenyat la poteta tímidament, però que darrerament han agafat embranzida i ocupen bona part de les graelles i les pàgines del diaris. De nou, sembla que donar veu, benestar i esbarjo a la ciutadania és també un paper poc reconegut, com el que juga la cultura.
Desinformació, sobreinformació i fake news
La població té necessitat de saber, vol informació veraç, contrastada, interessant i entretinguda. “Som essencials, però paradoxalment la nostra feina és precària i més insegura que mai”, alertava la presentadora de FAQs a TV3, Cristina Puig, convidada en un dels debats anteriorment esmentats. “El periodisme és molt precari i se'n ressentirà molt, perquè és molt vocacional i els periodistes tenim molta culpa. Hem de posar en valor la feina que fem”, sentenciava. Clar i ras. La principal raó de ser dels mitjans de comunicació és la credibilitat i, per tant, han de ser crítics (i no sempre ho són), i a més a més, estar molt pendents de no caure en el parany de les fake news que ja envaïen tots els canals abans del coronavirus, però que ara sembla que s'ha agreujat. En aquesta pandèmia la batalla de la veracitat l'han guanyat els mitjans de proximitat, o així ho asseguren els seus representants, però queden moltes altres com la relació emocional amb el públic: “Que la gent del teu territori et reconegui com una part de la seva vida serà l'element clau per nosaltres (la supervivència dels mitjans locals), un cop superada la crisi de la COVID-19”, explicava Juan Cal, director executiu del Grup Segre en una conversa entre diversos mitjans del territori català.
Amb tot, la credibilitat continua sent un combat complicat i més encara quan es posen pals a les rodes a la feina de l'informador/a. El febrer del 2013, l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, va ser tot un pioner en l'art de fer rodes de premsa unilaterals des d'una pantalla sense dret a pregunta i, per descomptat, sense dret a rèplica. A l'inici de l'estat d'alarma, vam poder veure com els polítics tornaven a aplicar sense miraments aquesta pràctica tan criticada. Si no es pot preguntar, on queda l'essència del periodisme? Ens trobem en un escenari similar amb les entrevistes per videoconferència que moltes vegades van amb un cert delay, o retràs en el so, i dificulta molt repreguntar o interrompre l'entrevistat. Per altra banda, el confinament ha fet augmentar el consum mediàtic molt notablement, però la graella és pràcticament monotemàtica, cosa que provoca desinformació per sobreinformació, el que el sociòleg Pierre Bourdieu anomenava “ocultar mostrant”. És a dir, oferint un munt de dades, números, actualitzacions i rectificacions contínues que acaben per crear una nova realitat, saturant l'oient, lector i/o espectador que no sap quina informació retenir.
FOTO: EFE
Si a això li sumem la guerra contra les fake news, ja tenim tot un còctel explosiu per dilapidar l'ofici. I és que les xarxes socials són una via ràpida i directa per estar informades però, alhora, són l'espai ideal per a les notícies falses que generen confusió. És per això, que qui escapa del soroll es refugia en els mitjans de comunicació i també en els de proximitat, com bé deia Juan Cal, perquè és quan més ens interessa saber el que passa al nostre voltant més immediat. I les dades recolzen la teoria. Segons expliquen els directors dels principals diaris catalans, les audiències de les seves edicions online s'han disparat enfront una davallada de la venta en paper, que gairebé sempre es tradueix en menys ingressos. Això fa que molts estiguin replantejant-se el model de negoci amb el mur de pagament com és el cas d'El Periódico o La Vanguardia. Aquest últim, segons ComScore, va ser el diari digital més llegit a Espanya a l'abril i ara busca com treure-li partit a tots aquests fidels lectors/es. D'altres que ja havien fet una clara aposta pel digital, com el diari Ara, han obtingut resultats molt bons amb un augment del 43% de nous subscriptors, segons explicava la seva directora, Esther Vera, i per tant, n'han sortit reforçats. La qüestió és, està la ciutadania disposada a pagar per uns continguts que fins ara han obtingut de manera gratuïta? O, de la mateixa manera que ens hem acostumat a les subscripcions a plataformes digitals que ofereixen música, sèries, pel·lícules i llibres, entendrem que cal també pagar per informació de qualitat, contrastada i treballada per uns professionals que fan una feina essencial?
Sant Tornem-hi!
“11.145 periodistes acomiadats i 100 mitjans tancats: el trist balanç de set anys de crisi”, no fa pas tant d'aquest titular. És del juny de 2014 i era el recompte que feia la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE). La crisi econòmica va colpejar tots els sectors, però el periodístic, ja paupèrrim de per sí, va quedar ben ensorrat. Què passarà ara que semblava que començava a aixecar el cap de nou, no pas pels mísers sous que acostumen a cobrar els comunicadors, sinó per l'augment d'ofertes laborals, mitjans nous i d'existents que s'anaven consolidant? Què passarà un cop la COVID-19 ens doni un respir i puguem avançar cap a la mal anomenada ‘nova normalitat'? Ens omplint la boca dient que fan un servei essencial però que quan arriba l'hora d'estrènye'ns el cinturó i tancar l'aixeta és el primer que es veu obligat a apagar micros i finestres, desconnectar cables i aturar rotatives. Si bé algunes dades donen un bri d'esperança, com el fet que el 80% del consum audiovisual encara és de televisió convencional —la qual cosa pot ajudar, com a mínim, als companys de la tele—, no sembla que s'albiri un panorama molt favorable. Un dia després d'entrar en estat d'alarma, el diumenge 15 de març, es va disparar el consum televisiu fins als 343 minuts diaris a l'Estat (6 hores al dia), quan només una setmana abans la mitjana era de 244 minuts, o sigui, 100 minuts menys segons dades de l'estudi Carat Corona Report. A Catalunya, el consum de televisió va arribar a les 4 hores i 28 minuts diaris durant l'abril, un 39% més que al febrer, com apunten les dades del Butlletí d'informació del CAC. Amb la desescalada passem menys hores davant el televisor i probablement també dels ordinadors i telèfons. Hauran de plegar veles els mitjans, doncs, quan s'aixequi el confinament? Ja no estaran fent un servei bàsic? Pensem-hi.
FONT: Carat Corona Report
El cinquè element
Doncs si de veritat ens creiem i recolzem el fet que els mitjans de comunicació fan un servei essencial, que són un altaveu de i per a la ciutadania i que informen, entretenen i, fins i tot, poden ajudar a fer cohesió dins d'un territori, no podem deixar de tenir-los en compte des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. L'associació està impulsant un nou pla amb horitzó 2030 per dibuixar i crear una regió metropolitana resilient, pròspera i cohesionada per fer front a les desigualtats i la segregació territorial. I ho vol fer amb un procés compartit que es coneix com a quàdruple hèlix i que comprèn l'administració pública, el sector privat, el món acadèmic i de la recerca, juntament amb la ciutadania i les seves plataformes.
Però, com hem dit, no volem quedar-nos només aquí, volem que tot aquest canvi sigui possible i s'expliqui als mitjans, però també desitgem la seva implicació. Volem que la cinquena pota la formin uns mitjans forts, independents, crítics i que enforteixin la democràcia amb la participació ciutadana. És per això que hem ampliat la quàdruple hèlix i l'hem fet quíntuple. L'objectiu principal? Incorporar diferents mirades, coneixements i interessos sobre el desenvolupament metropolità per ajudar-nos a cocrear i confeccionar el Nou Pla Estratègic Metropolità 2030. Però, sobretot, pensem que els mitjans de comunicació han de ser el motor que faci pedagogia a la ciutadania sobre el fet i compromís metropolità que impulsem des del PEMB. Conscients que no sempre és fàcil d'explicar, confiem en la capacitat dels/les periodistes per copsar la rellevància de la cooperació i coordinació entre els diferents municipis de la regió metropolitana i de la necessitat de crear identitat territorial. A més d'herois i heroïnes, els hem de començar a veure com aliats i com aquest quart poder real que són, amb capacitat d'influència en els afers socials i polítics de la nostra societat. El quart poder, el cinquè element de la quíntuple hèlix.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.