Un nou relat per un nou pla: resiliència, prosperitat i cohesió, en temps complexos i incerts

La pandèmia de la COVID-19 ens està encarant de ple amb els límits del nostre sistema i de nosaltres mateixes. El sistema sanitari, òbviament, però també l'econòmic, el polític, l'alimentari, el cultural, el social, el personal... Realitats individuals i col·lectives, escales locals i globals, terminis curts i llargs es barregen en una crisi d'abast mundial i d'una incertesa que fa trontollar tot allò que donàvem per fet.

Foto: Fotomovimiento. Bru Aguilo. Barcelona durant el confinament

Tot plegat ens genera preguntes a molt diferent nivell. Preguntes dirigides a l'endemà, com ara “com reaccionarà Europa per recuperar els sistemes econòmics dels països?”, o bé, “podrem recuperar els plans allà on els van deixar en stand-by, o alguna cosa haurà canviat per sempre?”. Preguntes per l'avui i l'ara, com “quantes UCI extra ens calen per suportar el proper brot?” o “com deu estar la veïna del quart primera, que en té 75 i viu sola?”. Deixeu-me pensar que poques vegades ens plantegem tant i tant seguit preguntes a tan diferent escala, temporalitat i incidència, des de “com arribarem a fi de mes?” fins a “això és la fi del món?”, si em permeteu l'exageració.

Abans de l'esclat de la pandèmia, al PEMB ens trobàvem treballant de ple en la definició del que serà el nou pla estratègic amb horitzó 2030 i que té com a eix central l'impuls del progrés social i econòmic, basat en la innovació i la sostenibilitat, com a mecanisme per a la reducció de les desigualtats i de la segregació urbana en el territori metropolità i en un context d'emergència climàtica. Un eix central que hem començat a desenvolupar justament fent-nos moltes i molt variades preguntes des de sis mirades a la metròpoli:

  • La metròpoli resilient: una metròpoli amb els recursos bàsics garantits, més saludable i adaptable davant les incerteses
  • La metròpoli pròspera: una metròpoli que posa la innovació i la creativitat al centre per garantir oportunitats per a tothom
  • La metròpoli cohesionada: una metròpoli accessible i col·laborativa, i que garanteix un repartiment de recursos equitatiu
  • La metròpoli sapient: una metròpoli vital i diversa, que posa en relleu la recerca i la cultura com a eixos fonamentals pel seu desenvolupament
  • La metròpoli multinivell: una metròpoli amb una governança complexa, que es cocrea amb la implicació de tots i totes
  • La metròpoli oberta: una metròpoli mediterrània, europea i global que crea xarxa i dona resposta als reptes comuns
Foto: Fotomovimiento. Pedro Mata. Barcelona durant el confinament

Una de les primeres preguntes que ens fem és per què les persones escullen preferentment les metròpolis per viure o per desenvolupar la seva activitat. Cobrir les seves necessitats bàsiques, tenir oportunitats per prosperar econòmicament i culturalment, i sentir-se part d'una comunitat, n'acostumen a ser, en essència, les motivacions. Aquestes qualitats, tanmateix, no sempre estan garantides de la mateixa manera per a tothom o a tot arreu, de fet, sovint el sistema urbà presenta vulnerabilitats que acaben generant desigualtats entre persones i entre territoris. Així per tant, també cal que ens preguntem, quines desigualtats es generen i com afecten? Com seguim fent de les ciutats llocs atractors, garantint el tan anomenat dret a la ciutat (metropolitana)?

Un exemple l'estem començant a intuir -tot i que encara és molt d'hora per afirmar res- amb la diferent incidència de contagis del nou coronavirus al territori. Sembla haver-hi més afectació en barris considerats vulnerables segons els primers mapes publicats per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) a partir del registre COVID-19, o al treball de seguiment que n'està fent 300.000 Km/s amb els #geografiesdelconfinament. Hi ha relació entre la renda del barri on es viu i els contagis de coronavirus? Hi pot tenir alguna cosa a veure l'urbanisme? Caldrà analitzar-ho molt més a fons, de ben segur, però les preguntes sempre son pertinents.

Foto: Fotomovimiento. Pedro Mata. Barcelona durant el confinament

L'acord entre SEAT, Leitat, el Consorci de la Zona Franca i HP per produir amb tecnologia 3D i materials de la pròpia SEAT (amb la seva producció habitual parada), respiradors, suplint així la mancança per l'elevada demanda, és un altre exemple d'aquests dies que ens fa pensar en la metròpoli pròspera. Intuïm doncs que la prosperitat a la metròpoli futura passarà molt segurament per la innovació, entesa com l'ús de noves tècniques productives més flexibles i adaptables, la circularitat de processos i recursos i la generació d'espais de col·laboració per dur a terme projectes que segurament partiran de necessitats concretes de la societat. I a aquesta iniciativa més de caire empresarial es suma la quantitat d'iniciatives socials: des de petits tallers que s'ofereixen per cosir material sanitari, passant per ateneus de fabricació i makers posant a l'abast impressores 3D, talladores i programari, fins a les xarxes de suport veïnal o els mapes interactius com Frena la Curva on publicar i trobar tota mena de recursos, ajudes, suports, col·laboracions, i un llarg etcètera. Tot plegat ens farà preguntar-nos si la metròpoli pròspera, només ho podrà ser si està ben cohesionada.

Foto: Fotomovimiento. Pedro Mata. Barcelona durant el confinament

Així mateix, i ara més evident que mai, també ens cal incorporar la gestió de la complexitat i de la incertesa. Tal i com expressen molt gràficament les companyes de Teamlabs: “The unknown is coming”. De nou, la COVID-19, aquesta pandèmia inesperada, està resultant ser la plasmació tangible de la incertesa. Un repte global sorgit de cop, que està tensionant sistemes i persones a totes les escales. Està fent palesa la gran complexitat del món on vivim, posant en relleu aspectes sovint relegats a altres esferes de pensament, com les cures, la comunitat, la cultura, la ciència i la recerca. No puc evitar fer un paral·lelisme, amb la crisi climàtica, aquella amenaça tant intangible i, segons alguns, a tant llarg termini, però de la que rebem alertes com ara els efectes del temporal Glòria no fa tants mesos.

En aquest sentit dues intuïcions: seguirem ometent la incertesa? Seguirem amb un model business as usual? O aprofitarem l'experiència i l'incorporarem a la planificació? Fa pocs dies, un fil de Twitter de l'Anna Pérez Català, posava de manifest el risc de parar i fer passos enrere amb la lluita contra l'emergència climàtica, citant la relaxació en la legislació ambiental o fins i tot l'estímul per tornar a l'ús de combustibles fòssils per part d'Europa, els EUA o China, en pro de la recuperació ràpida de l'economia. Això, al meu entendre seria també fer passos enrere en la comprensió de la complexitat i, evidentment, tornar al curterminisme negant l'amenaça del canvi climàtic.

Font: Mapes de qualitat de laire. Generalitat de Catalunya

D'altra banda, per a mostra un botó, darrerament fins i tot els informatius meteorològics ens mostren com de net està l'aire que respirem des de que s'ha decretat el confinament, evidenciant com la circulació de vehicles per la metròpoli és la principal causa de la presència de CO2, NO2 i partícules a l'atmosfera. Podem aprendre de la situació i aprofitar i gestionar millor els nostres desplaçaments per mantenir aquest aire net? Moltes ara estem teletreballant, i a la vegada assistim a jornades, classes, webinars, fins i tot congressos en línia. Ens queda camí per  a que aquesta transició sigui plenament funcional, però segurament ja intuïm que una metròpoli resilient ha de ser aquella que permeti un funcionament total dels sistemes, sense seguir tensionant el planeta, per tant la connexió a internet i les TIC obertes i per a tothom, segurament hi jugaran un paper clau.

Aquests dies estem reflexionant, segurament més a fons que mai, sobre les fragilitats i les virtuts de la metròpoli. Sistema, persones, territoris, parts d'un tot complex i incert, sobre el qual, des del PEMB ens seguirem fent preguntes i plantejant reptes per l'avui i per l'endemà per garantir una metròpoli més resilient, pròspera i cohesionada.

 

* Totes les fotografies pertanyen al compte de Flickr de Fotomovimiento

** El mapa de qualitat de l'aire (Font: Generalitat de Catalunya) correspon als nivells existents el dilluns 6 d'abril a les 9h

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +