Redefinit l'essència del PEMB

Els principis d'actuació, una eina útil per a construir identitat organitzativa i posicionament clar en l'ecosistema de governança metropolitana

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) és una organització que forma part de l'ecosistema de governança metropolitana. Després de més de trenta anys de vida, el PEMB comença a emprendre un nou rumb que li ha de conferir una personalitat pròpia, en un context en el qual s'han multiplicat els espais de concertació i planificació al nostre territori. Per aconseguir-ho, dotar-se d'uns principis d'actuació és clau.

Gabinet tècnic del PEMB

Governar un territori com el de la Barcelona metropolitana demana comptar amb instruments de governança “dura”, definits per llei i amb unes competències i responsabilitats acotades, combinats amb dispositius de governança “tova”, constituïts per voluntat de les parts i que tracten d'arribar allà on no poden arribar els primers. Aquest és el cas del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, una associació de dret privat impulsada per administracions públiques (l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona) i de la qual formen part tot un seguit d'actors econòmics i socials.

En el moment en què va iniciar el seu camí, el PEMB va ser un referent en matèria de concertació i de col·laboració públic-privada per fer front als reptes de futur. En aquell moment la pregunta que es volia respondre era: què serem després dels Jocs Olímpics i en l'horitzó de l'any 2000? Era l'any 1988 i constituir un espai d'aquest tipus resultava pioner, no només a casa nostra, sinó a nivell internacional, on els casos similars es podien comptar amb una mà.

Més de trenta anys després, la situació ha canviat força. El que podríem anomenar “l'ecosistema de la governança metropolitana”, és a dir, tot l'entramat d'administracions i ens que es troben al servei de govern del territori, ha esdevingut molt més complex. Durant aquests anys han proliferat les plataformes de concertació i planificació a nivell territorial i sectorial i, fins i tot, s'ha recuperat el govern metropolità amb la posada en marxa el 2010 de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

És per això, i pel fet que les organitzacions han d'anar evolucionant per adaptar-se als nous temps, que cal establir molt clarament quina és la missió de cada una d'elles. Fer-ho no només facilita el posicionament de cada organització dins l'ecosistema, sinó que també, en el vessant intern, comptar amb uns principis d'actuació és vital quan es treballa sobre realitats complexes i canviants, ja que ajuda a disposar d'una guia per a l'acció i a donar coherència a projectes i actuacions.

A partir d'aquesta reflexió, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va establir els seus principis d'actuació per a que de forma conscient impregnin tot el treball i processos que dugui a terme. I en fa difusió per al coneixement de les organitzacions de l'ecosistema metropolità, per a un millor reconeixement del PEMB i per canalitzar més fàcilment les col·laboracions.

Així doncs, més enllà de la seva missió de treballar en les estratègies de desenvolupament social, econòmic, urbanístic, cultural, tecnològic, etc., de la ciutat metropolitana, i per tant, de dedicar-se a configurar la seva visió a llarg termini (fer, en suma, el que sempre hem entès com a “plans estratègics”), el PEMB estableix 5 principis d'actuació, que són:

1.     Escala territorial: metròpoli real

Els estatuts del PEMB proposen un abast territorial d'actuació centrat en l'àrea metropolitana de Barcelona. No obstant, aquesta indicació no estableix una obligació normativa de treball, sinó que el PEMB pot aprofitar la flexibilitat de què disposa com a dispositiu “tou” per a incorporar en el seu treball el territori metropolità de fora l'AMB, que de forma creixent també és part de la ciutat real i interconnectada: la metròpoli dels cinc milions. Així doncs, partint d'aquesta realitat metropolitana ampliada i de la necessitat de col·laboració que genera, des del PEMB establim un abast preferent de treball a la regió metropolitana de Barcelona (RMB).

2.     Focus: reducció de les desigualtats

Si bé la planificació estratègica tradicionalment s'ha centrat en les infraestructures i en tots aquells elements que podien incidir en una major competitivitat econòmica del territori, actualment han sorgit altres aspectes que també afecten aquesta competitivitat i, sobretot, afecten l'habitabilitat i les condicions de vida de les persones. Destaquen especialment els efectes de l'emergència climàtica i del creixement de les desigualtats socials, que preocupen a totes les metròpolis d'arreu del planeta. Per aquest motiu, el PEMB adopta com a missió la reducció de les desigualtats i de la segregació urbana, en un context d'emergència climàtica. És per això que el marc que proporciona l'Agenda 2030 de Nacions Unides amb els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible serà una referència important per al nou procés de definició d'estratègies.

3.     Aliances: quíntuple hèlix

Havent estat un referent de la col·laboració públic-privada, el PEMB aposta avui per l'enriquiment d'aquests processos amb la incorporació de la ciència i la recerca, per tal d'informar les estratègies i polítiques, com també de les plataformes ciutadanes que obren l'opció de la col·laboració públic-privada-comunitària. És l'esquema conegut com a “quàdruple hèlix”: administració pública, acadèmia, empreses i tercer sector, al que hi afegim una cinquena: els mitjans de comunicació, com aliats imprescindibles per fer pedagogia sobre el fet metropolità i arribar de manera més informada i comprensible a tots els actors. L'objectiu és poder entendre, atendre i incorporar diferents mirades sobre el desenvolupament metropolità i les estratègies, i que poden aportar diferents visions, coneixements i interessos. I els projectes i processos experimentats fins al moment ens ratifiquen aquesta aportació polièdrica enriquidora.

4.     Enfocament: (pro)positiu

Els canvis del nostre entorn i, sobretot, les interpretacions i projeccions que se'n fan en general no solen convidar a l'optimisme: el canvi climàtic, el futur del treball o l'amenaça de nous episodis de crisi (econòmica o de salut) ens aboquen a escenaris preocupants. Tot i així, la nostra acció col·lectiva és l'única solució possible. No hi ha altra manera de convertir aquests escenaris en positius, i és per això que el PEMB ha de contribuir a identificar les transicions que vindran i poder-les treballar amb anticipació. Així doncs, considerem imprescindible que qualsevol treball de reflexió col·lectiva com és un procés de planificació estratègica es faci des de la perspectiva de poder passar a l'acció, d'acabar plantejant reptes complexos, que concebem com a “missions”, amb diferents agents interpel·lats, que a la vegada esdevinguin una oportunitat i una proposta de transformació en positiu. Per això el PEMB s'ha dotat d'un equip de treball format en tècniques de facilitació de processos de treball, de mediació i d'incubació de projectes, i s'incorpora aquesta manera de fer des de la mateixa concepció i disseny de l'estratègia metropolitana, que ha de traduir-se en l'establiment d'aquestes missions.

Gabinet tècnic del PEMB treballant en el que ha de ser el nou pla (missions) amb visió 2030

5.     Mètode de treball: 100% col·laboratiu

En la línia de la tradició de planificació estratègica a Barcelona, i d'acord amb els principis anteriors, reforcem la idea del treball col·laboratiu. El PEMB està format per organitzacions que treballen en el dia a dia de la metròpoli des de diferents vessants i, per tant, han de ser elles les protagonistes del desplegament de l'estratègia i les missions. També la ciutadania i, en aquest sentit, espais com els laboratoris ciutadans, les plataformes de ciència ciutadana o els ateneus de fabricació seran clau a l'hora d'implicar la societat. I adoptem el lema #CompromísMetropolità per significar el fet que considerem que només amb l'elaboració compartida d'estratègies i projectes es pot construir un futur equitatiu per a totes les persones. Projectes i treballs generats amb intel·ligència col·lectiva i que respectin el conjunt d'interessos diversos de la major part de la població i dels agents involucrats. Cal tenir en compte, a més, que el PEMB s'ubica actualment al Canòdrom Parc de Recerca Creativa, que esdevindrà també en el futur immediat Ateneu d'Innovació Democràtica. Per això també ens volem situar en la confluència entre la recerca creativa i la innovació democràtica.

Aquests cinc principis han d'orientar el treball de tota l'associació PEMB i, especialment, de la seva oficina de coordinació, i s'han de veure reflectits en les col·laboracions que endega i en els resultats de la seva feina. Aquesta va ser la intenció quan es van fixar, perquè crèiem que, en conjunt, suposen una forma de treballar que pot tenir més impacte en la societat metropolitana i fer palesa la utilitat per l'interès general d'un dispositiu com aquest. I, fins al moment, creiem que està sent així.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te al nostre butlletí

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +