De mica en mica s'omple la pica
Abordar l'emergència climàtica des del PEMB
- Equip del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
- 22-10-2019
- 190 Lectures
L'emergència climàtica és un fet incontestat, com també ho és el fet que l'acció humana, mitjançant les emissions de gasos contaminants, n'és una de les seves principals causes. El risc que aquest canvi pugui arribar a un punt de no retorn a les properes dècades, amb les importants conseqüències que aquest fet pot comportar, no només a nivell meteorològic sinó també a nivell humà, està fent despertar una consciència global de la necessitat de posar-hi remei el més aviat possible. Tot i que potser aquest despertar ha estat un pèl tardà, benvingut sigui.
L'equip del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ja fa força anys que tenim en compte l'escalfament planetari i les seves conseqüències sobre el nostre entorn més immediat, com a una de les variables que condicionarà enormement la nostra societat a mig i llarg termini. Per això, hem anat plantejant possibles accions per atacar l'emissió de gasos contaminants. Així, fa temps vam fer estudis per avaluar el potencial energètic dels habitatges a Barcelona o com dissenyar-los perquè sigui més sostenibles des d'un punt de vista energètic. Més recentment hem promogut la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM) que ha incidit, entre altres, en temes com el malbaratament alimentari o la promoció dels circuïts curts de producció i comercialització. També hem col·laborat en un projecte de reflexions metropolitanes sobre la mobilitat, un dels objectius de la qual és la reducció de les emissions derivades del trànsit, i recentment hem realitzat, conjuntament amb l'Àrea de planificació estratègica de l'AMB, un informe per valorar la potencialitat per a la transició energètica als polígons d'activitat econòmica.
El nostre compromís amb la sostenibilitat ambiental no només es reflecteix en les grans polítiques o recomanacions. També hem volgut baixar-lo a un nivell del dia a dia, per dos motius. El primer, lògicament, per un motiu de coherència. El segon, perquè encaixa amb la cultura del prototipat que estem implantant com a mètode de treball: a partir d'una petita acció, valorar aquells aspectes que poden obstaculitzar-la o fer-la descarrilar, i fer les millores oportunes amb l'objectiu de poder-les escalar.
Sostenibilitat a la metropolitana
El passat divendres 27 de setembre es va celebrar arreu del món la Vaga Mundial pel Clima. Al llarg del dia, diverses entitats van anar explicant quines accions han dut o estan duent a terme per reduir la petjada ecològica. Per exemple, la Universitat Pompeu Fabra té una secció a la web on explica les accions que du a terme en àmbits com el reciclatge, la reutilització o la disminució de la generació de residus. L'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans, amb qui ens lliga una important relació, també ha explicat quines passes estan fent, en aquest cas més centrat en accions individuals que duen a terme les persones que hi treballen o hi col·laboren. Nosaltres no volem ser menys, i voldríem aprofitar aquesta entrada per compartir allò que fem des de fa temps i que, encara que no ho tinguem del tot sistematitzat, forma part d'un incipient pla de sostenibilitat.
- La primera gran mesura que vam adoptar en aquesta línia fou el trasllat de l'oficina de coordinació al coworking del CREC. La mudança, derivada de la necessitat de renovar l'espai i acomodar-nos a un nou entorn de treball, ens va permetre, entre altres coses, un estalvi energètic substanciós gràcies al fet de poder compartir nombrosos recursos que fins llavors teníem en solitari com ara la climatització, l'alimentació de fotocopiadores o la nevera, per exemple. El canvi ens va generar un doble repte. D'entrada, donar una segona vida al mobiliari que, tot i que amortitzat comptablement, encara podia tenir una certa vida útil. I el segon, ocupar-nos de les muntanyes de paper de tota classe que havíem anat acumulant al llarg dels anys aprofitant que l'antiga oficina tenia unes dimensions força generoses. En el primer cas, vam tenir la sort de poder trobar sortida a pràcticament tot al material que es trobava en bon estat, que està tenint una segona vida en una institució benèfica. Per contra, el cost del buidatge de paper de l'oficina, en temps i recursos econòmics, ens va fer veure la necessitat d'avançar a una oficina tècnica de “paper gairebé zero”. Hem reduït dràsticament l'ús de paper en les tasques diàries, així com les impressions que fem, limitant al seu torn l'ús de missatgeria. Els canvis estatutaris, que han eliminat certes obligacions de trameses en paper, ens hi ha ajudat. Les noves tecnologies, que han facilitat la impressió en tirades curtes, també ens han ajudat enormement.
- Som conscients que la mobilitat obligada de les persones treballadores o col·laboradores pot ser un factor important d'emissions. Afortunadament, la immensa majoria de nosaltres tenim la sort de poder desplaçar-nos en modes de transport de baixes o nul·les emissions, gràcies a estar situats en un lloc molt ben comunicat en transport públic. Alguns de nosaltres fins i tot podem desplaçar-nos a peu o en bicicleta. D'altres, en canvi, viuen a una distància considerable del nostre espai de treball. En aquests casos el teletreball parcial -un o dos dies a la setmana-, és una bona alternativa, no només per facilitar la conciliació o eliminar la necessitat de demanar dies de festa per atendre obligacions puntuals, sinó també per contribuir a una reducció de la mobilitat obligada. És un procés en el qual encara hi estem immersos, buscant la manera de poder-lo conjugar amb el treball en equip o d'altres obligacions que les nostres tasques tenen associades. També som curosos amb els desplaçaments que fem per motius laborals i intentem anar sempre en transport públic col·lectiu -encara que aquesta no sigui l'opció més ràpida- quan són dins l'àrea de Barcelona. I si el temps ho permet i el desplaçament és curt, el fem a peu. Amb els desplaçaments de llarga distància, la cosa es complica una mica més, ja que no sempre és possible estalviar-se l'avió i agafar el tren. Amb tot, val a dir que el passat mes de setembre el coordinador general del PEMB va viatjar de Barcelona a Brussel·les en tren, des d'on va poder treballar, compensant el temps que s'hagués estalviat si hagués anat en avió.
- També hem posat les nostres energies en la millora dels càterings que sovint acompanyen les nostres activitats. Si en una primera fase ens vam centrar en evitar el malbaratament alimentari, actualment estem treballant en reduir al màxim els residus que aquests solen generar. En el cas de càterings externs, on tenim marge de maniobra de contractació, apostem per aquells que minimitzen l'ús de plàstics d'un sol ús. També valorem que les fruites o els productes vegetals hi tinguin un pes important, o que el transport dels càterings sigui el més sostenible possible. Afortunadament, en els darrers temps han anat sorgint noves iniciatives i empreses que tenen aquests valors en el seu ADN, o bé d'altres que han sabut adaptar-se a les noves demandes i que ens han ajudat a minimitzar esforços.
Les petites grans coses
Aquests canvis han estat gràcies a la contribució de les persones que treballem al PEMB, cadascuna de les quals hi ha aportat el seu particular granet de sorra: des dels que ara es desplacen en bicicleta (i han descobert que triguen menys temps que anant en autobús), fins a aquelles que es duen l'esmorzar en un portaentrepans en comptes d'en paper d'alumini. Però si una iniciativa ha destacat, han estat els Vegan Mondays, on prop de la meitat de l'equip s'aplega per menjar un menú vegà cuinat de manera rotatòria entre les persones participants, una part important de les quals no són veganes. La iniciativa és interessant tant pel seu impacte mediambiental -menor consum de carn i menor consum energètic en la preparació-, però també en la dimensió comunitària.
No volem que aquests petits canvis estiguin confinats dins les fronteres de la nostra organització, sobretot treballant en un espai compartit. Tampoc volem, però, imposar res a ningú. Per això treballem amb el CREC en aquelles iniciatives que poden redundar en millores per al conjunt de l'espai. Així, hem substituït el consum de càpsules de cafè per una cafetera que no en necessita, generant la massa mínima perquè la seva operació sigui rendible. Actualment estem treballant en un projecte per estimular l'ús de tapers multiusos a l'hora de fer la compra del dinar en establiments de menjar per emportar, eliminant així els nombrosos envasos que sovint generen.
Som conscients que tenim temes pendents a la motxilla. Potser encara preferim massa el presencialisme en la nostra vida associativa, amb els impactes que això comporta, quan podríem fer més coses telemàticament, sense perjudicar el bon funcionament de l'activitat que fem. També tenim recorregut en trobar l'encaix perfecte al teletreball parcial, o poder optar per material reutilitzable en comptes de material reciclable. I tampoc sabem encara com podem ser més curosos en el nostre consum digital, i les repercussions que aquest té sobre el medi ambient. El que sí sabem és que tots els canvis que hem fet fins ara no només no ens han generat cap cost extra, sinó que al contrari ens han aportat beneficis, tant per a la nostra salut com també en una menor despesa. Poques inversions generen un retorn tant elevat. Si encara no us ho heu plantejat, potser seria un bon propòsit de curs nou.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.