Per a un model metropolità de creixement: productivitat i desenvolupament territorial

9a Jornada Tècnica

  • 22-05-2014
  • Resum d'activitats
  • 1565 Lectures

El 22 de maig es va celebrar la 9a Jornada Tècnica del PEMB - Per a un model metropolità de creixement: productivitat i desenvolupament territorial -, amb la col·laboració d'UGT. Una dotzena d’experts d’àmbits diversos com la recerca, l’urbanisme, la patronal o el món sindical entre els quals destaca el professor d’Economia Urbana del Politecnico de Milano, Roberto Camagni, van analitzar el model que Barcelona i la seva àrea metropolitana han de seguir per tornar a liderar el creixement econòmic de l’Estat. Els ponents van coincidir a diagnosticar que existeixen alternatives a l’estricta recepta de devaluació interna dels països per tal de generar creixement.

Consell General 2014
Consell General 2014

RESUM DE LA JORNADA

El president de la Comissió delegada del PEMB, Joan Trullén, va afirmar que “si no hi ha entorns macroeconòmics estables i polítiques urbanes per corregir la desigualtat, aquesta segueix creixent. I és per això que la política compta i molt a l’hora de configurar els models de creixement”. En aquest sentit s'ha d'apostar perquè “les ciutats han de ser motors d’un nou creixement inclusiu”.

J. Trullén va detallar els estudis d’evolució històrica extrets l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Barcelona i Àrea Metropolitana que indiquen com entre 1986 i 2006 l’índex de Gini que mesura la desigualtat havia baixat a estàndards de països desenvolupats. I que en els cinc anys de crisi s’ha tornat a xifres d’empitjorament de la distribució de la renda de fa 20 anys sumant-hi500.000 llocs de treball destruïts en aquest territori.

Per Trullén, per tal que Barcelona torni a esdevenir motor de l’economia espanyola és important planificar les interaccions entre economia i urbanisme i vincular la construcció d’infraestructures amb la productivitat. Trullén va sintetitzar el sentir general de les intervencions de la 9a Jornada del PEMB en concloure que “sortir de la crisi amb una devaluació interna no és viable. És possible avançar amb un nou model productivitat però que distribueixi els beneficis del progrés econòmic. Perquè la distribució de beneficis no només és beneficiós socialment sinó també per la pròpia economia ja que permet als ciutadans tenir poder i capacitat de consum, entre altres potencialitats”.

 

TAULA 1: Els factors de millora de productivitat des d’una perspectiva general

Roberto Camagni (Economia Urbana del Politecnico de Milano) va exposar que una ciutat o metròpoli no en té prou amb ser gran de mida per tenir un fort creixement. La dimensió òptima de ciutats ha de guardar un equilibri entre elements connectats com ara el transport i els costos. Per Camagni el model Barcelona d'innovació és del 3r tipus europeu en què l’R+D+I pot adoptar-se de l'exterior però requereix sempre d’una vocació local d'especialització. Respecte Europa, l’expert italià en Economia urbana ha explicat que la Comissió Europea ja interlocuta directament (i més que ho farà) amb les grans ciutats i àrees metropolitanes.

Al seu torn, el catedràtic i el professor de la Universitat de València, Vicent Soler i Rafael Boix, respectivament, van parlar de la importància de les indústries creatives com a generadores de valor. En el seu estudi, Boix i Soler han analitzat 250 regions europees. Van concloure que si es dobla el percentatge de treball en serveis creatius, la productivitat s’incrementa fins un 16%.

 

TAULA 2: El paper dels agents i les polítiques públiques en la millora de la productivitat

Manuel Rosillo, president de l’Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat (AEBALL) va sintetitzar la seva intervenció amb el joc de paraules “els empresaris per servir hem de servir'. En el mateix sentit va apuntar -entre altres factors- a “la felicitat del personal i la simplificació administrativa” com dos elements importants per a la millora de la productivitat.

Per la seva banda, el cap de l’Àrea de desenvolupament empresarial de la direcció general d’Indústria del Govern de Catalunya, Joan Miquel Hernàndez, va descriure la política de clústers a Catalunya com 'un ecosistema únic al món' [http://bit.ly/CataloniaClusters].

El tercer ponent, el secretari de Política sindical de la UGT, Camil Ros, va celebrar que “ara hi hagi consens en el fet que model productiu s'ha de basar en la indústria, tal i com sempre ha defensat la Unió General de Treballadors”. En aquest sentit, però, va apuntar que al seu parer “ara toca definir els sectors econòmics específics i tractors de la indústria i no apostar a tot arreu”. També va apostar que “de l'equilibri entre la indústria i el turisme vindrà el nou model productiu que permeti superar la crisi”.

 

TAULA 3: El paper dels actors territorials en la millora de la productivitat i competitivitat

Ezequiel Baró, professor emèrit d’Economia aplicada de la Universitat de Barcelona va apuntar que des dels anys 80 el creixement del sector serveis també s'emmarca en el procés de globalització. De la mateixa manera, va explicar que “consumim més béns tangibles i serveis cada cop més personalitzats. Per tant, cada cop més consum d'inputs de serveis”. En aquest sentit, Baró va afirmar que les ciutats competitives han de disposar de les 3 ‘C's’ de Moss Kanter: Conceptes (creativitat), Competències (capacitats de producció) i Connexions (en infraestructures, per exemple). Però, a més, va afegir-ne una quarta que jutja com a imprescindible: la Cohesió (social i territorial).

L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va destacar la necessitat de “repensar creixement urbanístic que s’havia seguit en temps d’expansió per facilitar ara la implantació d'empreses”. En aquest sentit va descriure els 10 punts per a la millora de la productivitat que s’ha fixat la capital del Vallès Oriental entre les quals figuren la potenciació d’infraestructures locals com els polígons amb accés a la fibra òptica. També va defensar que els municipis prenguin la iniciativa davant del que va qualificar com “paràlisi” d'altres administracions i aposta per aprofitar la creativitat del teixit social, forjar aliances territorials amb ciutats veïnes, promoure la formació i aprofitar emplaçaments estratègics que ja hi són i estan “desaprofitats” com, en el seu cas, el circuit de Barcelona-Catalunya (antic Montmeló).

Buenaventura Guamis, director general del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma, va detallar com el Parc vol aprofitar la major concentració industrial del sud d'Europa que té l'eix de la B-30. De la mateixa manera, va explicar com el Parc Universitari ofereix al territori 4000 investigadors del campus als quals se li sumen fins a 220 grups de recerca, un fet que situa la UAB com la 1a de l'Estat.

 

Conclusions:

  • Els experts convidats a la jornada tècnica del PEMB sostenen que el desenvolupament econòmic de les grans ciutats està estretament vinculat a la interconnexió amb el territori
  • Aquest model de creixement ha de ser inclusiu: combatre la desocupació és condició indispensable. Alhora, millorar la distribució dels beneficis és positiu no només socialment sinó per al propi creixement de l’Economia
  • El professor del Politecnico de Milano, Roberto Camagni, aposta per la vocació d’especialització de les ciutats per tal de ser més competitives
  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +