La segona edició de Postfutura serveix per reflexionar al voltant dels diferents relats sobre el futur i la capacitat de l'ésser humà per influir-hi

La sessió dedicada a les Microutopies agrupa una cinquantena de persones a l'espai Makers of Barcelona (MOB)

  • 29-06-2018
  • Resum d'activitats
  • 61 Lectures

Què és el futur? Com hi influeix l'ésser humà? Quins són els futurs desitjables? Aquestes han estat algunes de les preguntes que han servit per reflexionar en la segona edició de Postfutura, que ha girat al voltant de les “Microutopies”, dels diferents relats sobre el futur i de la capacitat de l'ésser humà d'influir-hi. “Així com la història no és el passat sinó el relat que se'n fa i després es generalitza, el futur també ve condicionat pels relats que s'expliquen des de diferents àmbits i s'acaben imposant”, ha assegurat Elisabet Roselló de Postfuturear i organitzadora de l'acte juntament amb el PEMB, un acte que s'emmarca en la celebració dels 30 anys de l'associació. “Pel nostre aniversari hem volgut posar l'èmfasi mirant endavant per contribuir a avançar en l'estudi de la prospectiva i els futurs possibles”, ha explicat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, durant la presentació de l'acte.  

Oriol Estela dóna la benvinguda a la 2a edició de Postfutura
Oriol Estela dóna la benvinguda a la 2a edició de Postfutura

Les visions del futur han passat per diversos paradigmes, des de l'època o l'àmbit punk, en què tot es veia molt obscur i negre, fins a èpoques apocalíptiques i catastrofistes, o altres sota plantejaments de progressisme i de grans utopies però actualment, ha dit Roselló, 'la incertesa és el que predomina”. “La complexitat és tal que no sabem fer mapes de la situació actual ni del futur. L'opció és: en comptes de grans conceptes i buscar la realització de grans utopies, es busca l'aplicació de petites utopies, les “microutopies”, el tema central de la trobada d'avui”, ha afegit Roselló.

Una d'aquestes microutopies l'ha presentat Heurística, un espai de debat i realització tecnocientífica que té com a lema “En comú, saber és poder” i que mitjançant diferents espais com el Taller, el Laboratori o l'Ateneu tenen com a objectius articular discursos crítics al voltant de la ciència i la tecnologia, practicar i impulsar la investigació oberta, autònoma i participativa, potenciar una cultura de les dades comuns i d'autonomia científica i tecnològica.

Manuel Portela, de Geografias empáticas, ha parlat del concepte d'empatia des de diversos angles, com una manera de parar atenció a les necessitats dels altres per avançar. Segons Portela, el futur de les ciutats és imaginat com la conquesta d'objectes dotats d'intel·ligències (cognitiva, sensitives, emocionals i operatives). Aquests futurs, re-humanitzen el no-humà i transgredeixen l'artificial per desplaçar a l'humà en les seves funcions bàsiques, amb la finalitat que visqui en un idealisme orientat al consum i l'entreteniment.

Des d'Ideas for Change, Lucía Errandonea, ha destacat que la construcció de narratives és molt important per l'evolució dels relats del futur, per la qual cosa han impulsat el projecte #Futurosquemolan, una manera de construir els futurs desitjables conjuntament en contraposició a les narratives distòpiques dominants. “La democratització del coneixement i les tecnologies estan canalitzant una nova onada d'innovació ciutadana que proposa solucions noves i diferents, permet fer més amb menys, i posa en escac a institucions i circuits establerts”, ha assegurat.

Finalment, Adrià Garcia i Mateu, des d'Holon i la cooperativa La Borda que vol reflexionar sobre quina és l'arrel del problema amb l'habitatge a l'AMB, ha defensat que “després d'un futur postmodern, ara ja no hi ha futur, sinó que és ara que cal fer els canvis”. “Cal reflexionar sobre què som i què és avui en dia tenir una vida digna. El disseny cada vegada és més important per als futurs, per a transformar les realitats, des de la realitat del propi cos, fins a la realitat dels habitatges, i dur-ho a terme com més aviat millor”, ha assegurat.

Posteriorment, les persones participants han estat convidades a expressar situacions o elements que desitjarien trobar en la societat del futur, en  un horitzó de 30 anys i, s'han compartit en un animat debat posterior.

Amb aquestes reflexions de la segona edició del Postfutura comença una setmana dedicada a la prospectiva, i que continuarà dilluns 2 de juliol amb el curs “El futur dels futurs”, en el marc de l'Escola d'Estiu de Prospectiva Blanquerna, fonamental per abordar els temps complexos actuals.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies