Jose Ra,mon
- 10/05/2019 a les 19:13:44.
Si a les noves Tecnologies
Crec necesari tindrai un Pla´Estrategic de les Noves Tecnologies que estan ya presens
La necessitat de revisar de manera consensuada el model de governança metropolitana, conclusió de l'últim debat preelectoral organitzat pel PEMB
El finançament, el sistema d'elecció directa o indirecta del govern metropolità, les competències i la capacitat de lideratge, temes clau a considerar segons les expertes Mariona Tomàs i Mireia Belil
- 09-05-2019
- Resum d'activitats
- 119 Lectures
La necessitat de col·laboració entre els diferents municipis per solucionar problemes comuns com l'habitatge o el turisme, com integrar els municipis de la regió metropolitana que avui queden fora dels límits territorials de l'AMB, com adaptar el finançament, la necessitat de debatre i consensuar el model de governança i com fer-ne partícip a la ciutadania han estat algunes de les qüestions clau amb les que han coincidit tots els grups polítics que han participat en el 3er i últim debat preelectoral organitzat pel PEMB i Ideograma sobre “Com governar la metròpoli?” que ha tingut lloc a la Fàbrica Lehmann i ha estat conduït pel periodista director de CRÍTIC, Sergi Picazo.
Els representats dels grups polítics durant el debat sobre governança metropolitana
Com en els debats anteriors sobre habitatge i economia, l'acte ha comptat amb dues expertes en la matèria, Mariona Tomàs, professora del departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i Mireia Belil, geògrafa i exdirectora general de la Fundació Fòrum Universal de les Cultures, que han posat al damunt de la taula elements relacionats amb els models institucionals i les polítiques metropolitanes. ‘Els models on les competències són exclusives i amb capacitat real d'incidir són escassos i costosos d'arribar perquè requereixen de voluntat política i reorganitzacions territorials per no solapar competències', ha explicat Tomàs, que té molt clar que per resoldre problemes metropolitans cal que les competències siguin exclusives perquè sinó poden quedar en simples recomanacions. ‘Tenir capacitat d'incidir en problemàtiques d'habitatge i transport és més difícil quan les competències s'han de compartir amb altres àrees de govern', ha dit, i el mateix passa amb el finançament.
Així, Tomàs ha dit que el model de governança que es vulgui per a l'AMB vindrà condicionat pel seu finançament, per si es dota d'un sistema d'elecció directa o indirecta així com per la capacitat de lideratge dels actors que en formen part. La voluntat d'acord, independentment del marc normatiu, ‘és un nivell més soft però igual d'important per superar la rivalitat municipal i aconseguir una mirada metropolitana real', ha manifestat.
En aquesta línia, Mireia Belil, ha assegurat que el lideratge, els pactes que vagin més enllà de dos anys, i el principi de subsidiarietat són elements element clau en la governança metropolitana. ‘Cal tenir en compte l'interès general: a les cuitats es fan negocis però la ciutat NO és el negoci perquè això va en detriment de la qualitat de vida dels ciutadans', ha destacat la geògrafa que ha defensat ‘el dret a la ciutat' com a element fonamental de construcció de la governança. ‘En un món on el treball no assegura la qualitat de vida i l'estat del benestar està en retrocés hem d'assegurar que la ciutat ocupa la funció social de redistribució de la riquesa', ha conclòs Belil. Recuperant les paraules de la urbanista Jane Jacobs ha dit que ‘imaginar una ciutat de somni és fàcil, reconstruir una ciutat viva requereix imaginació, que és el que ens fa falta'.
Precisament, per incorporar aquesta imaginació ‘hi ha d'haver un canvi en la composició i governança de l'AMB perquè el funcionament actual està molt basat en executar polítiques però no sé si tenim massa clar l'objectiu final global', ha assegurat el regidor d'ERC a Barcelona, Jordi Coronas, que considera que cal anar més enllà del ‘clientelisme municipalista' i ‘la lluita entre alcaldes per veure quina part del pastís s'emporten' per avançar cap a un canvi de cultura política que camini cap a l'assoliment d'acords basats en els Objectius al Desenvolupament Sostenible. Segons Coronas, mentre no es consensuï el nou model de governança caldrà assolir acords supramunicipals sobre temes concrets.
Per la seva banda, la representant dels Comuns, Candela López, candidata a l'alcaldia de Castelldefels, ha volgut posar de manifest que, tot i que hi ha molta feina per fer, l'AMB és l'únic govern metropolità de l'estat. ‘Ha d'avançar cap al dret a la ciutat, per complir la funció social i redistributiva i superar la situació actual de prestació de serveis finalistes, i les fronteres administratives per abordar polítiques amb visió global', ha dit López, que ha mostrat la seva preocupació perquè el model actual de governança no afavoreix que la ciutadania reconegui el govern metropolità ni la seva credibilitat. ‘Hem de veure com l'apropem a la ciutadania i l'elecció directa pot ser una manera de fer-ho', ha manifestat.
La candidata del PdeCAT, Neus Munté, ha lamentat que ‘tenim un problema d'identificació, de coneixement, de pertinença a l'AMB. La gent no s'identifica com a metropolitana i això fa que el nivell d'exigència sobre el que pot fer el govern metropolità sigui molt menor del que hauria de ser'. Per això, ha dit, ‘cal reflexionar sobre com gestionarem serveis supramunicipals que tenen incidència directa en la qualitat de vida i com anem més enllà amb competències que no són exclusives com les polítiques socials'.
El socialista Xavier Marcé considera la governança metropolitana actual insuficient. ‘Cal una ampliació en tots els sentits i que l'àrea metropolitana arribi als Vallesos i al Maresme. El plantejament metropolità és per a 5 milions d'habitants no només per als de Barcelona, hem d'abandonar l'etnocentrisme barceloní', ha dit, alhora que ha afegit que ‘el debat que tenim no és tant com allarguem les fronteres de Barcelona sinó com aconseguim noves solucions a problemes que són metropolitans'.
‘Cal un debat profund que parli d'ampliar el sostre de competències, i de problemes comuns com els serveis socials o la mobilitat. Pel que fa al finançament, quin model institucional volem?', s'ha preguntat el regidor de C's a Santa Coloma de Gramenet, Salvador Tovar, que ha assegurat que l'AMB actual ‘es queda petita' i que cal veure com s'inclouen d'altres municipis de la regió metropolitana. ‘Caldrà definir si volem un ens tècnic o amb naturalesa política, reforçar els mecanismes de cooperació amb altres administracions i un marc jurídic i descentralitzat', ha assegurat, reclamant també el reconeixement del fet metropolità per part de la Unió Europea.
En definitiva, en els propers anys hi haurà tres escenaris possibles: mantenir l'status quo, un escenari de canvi progressiu allargant al màxim la llei actual o bé un escenari de canvi radical per incorporar l'elecció directa i incloure els municipis que avui en dia queden fora dels límits administratius de l'AMB.
En aquest sentit, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha tancat el debat recordant als diferents partits que el PEMB és un instrument al servei de la governança metropolitana que incorpora dos elements necessaris: la mirada de mig/llarg termini sobre els reptes clau de futur i l'estratègia compartida amb tots els actors que tenen alguna cosa a dir o a fer en el futur de la metròpoli. ‘La primera proposta que posarem sobre la taula després de les eleccions és fer un acord amb els municipis que estan fora de l'AMB per a què puguin participar dels debats i de la construcció conjunta de la governança metropolitana, per a què sigui aquella que totes i tots volem', ha conclòs.