Cal repensar els nous espais d'activitat econòmica adaptant-los als requeriments de la industria 4.0 i de manera integrada al territori de l'RMB, una de les conclusions extretes al segon debat preelectoral organitzat pel PEMB
Tant experts com representants polítics coincideixen en la necessitat de transformar territoris com el Besòs o l'entorn del delta del Llobregat i dotar de dimensió metropolitana el debat al voltant de l'activitat econòmica
- 17-04-2019
- Resum d'activitats
- 102 Lectures
“Cada cop som més conscients de la necessitat d'abordar molts dels reptes que se'ns plantegen (habitatge, mobilitat, medi ambient...) des de la dimensió metropolitana i és interessant veure quines propostes hi ha a aquesta escala”. Així ha obert Oriol Estela, coordinador general del PEMB, el segon dels debats preelectorals organitzats pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i Ideograma en el marc de la precampanya de les eleccions municipals, celebrat aquest dimecres a la Fàbrica Lehmann. Sota el títol: “Quina economia metropolitana?”, el debat ha comptat amb portaveus de gran part dels grups polítics amb representació a l'AMB de caràcter supramunicipal i amb la participació dels experts Jordi Berenguer, vicerector de transferència, coneixement i innovació de la UPC i Miquel Barceló, doctor enginyer industrial i economista. L'encarregada de moderar el col·loqui ha estat Ariadna Trillas, periodista de la revista Alternativas Económicas. “El PEMB es troba actualment en el procés de creació del nou Pla Estratègic Metropolità de Barcelona amb visió 2030, l'eix vertebrador del qual és la reducció de les desigualtats i la segregació urbana”, ha dit Estela, “per això és tan important tractar l'economia metropolitana i tot el que implica per a aquests dos àmbits”. Que cal descentralitzar, repensar i redefinir els espais d'activitat econòmica d'acord amb les demandes de la “4a revolució industrial” i aprofitar i redissenyar de manera integradora els recursos que ja ens ofereix la Regió Metropolitana de Barcelona, tant a nivell d'universitats i centres de recerca com pel que fa a la diversitat d'activitat econòmica en el territori són algunes de les conclusions extretes en aquesta jornada.
El coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, llança un parell de preguntes als polítics
Sobre sistemes de recerca i innovació ha parlat Jordi Berenguer durant la seva intervenció, en la que ha destacat el paper fonamental del sistema universitari, tant públic com privat, i dels parcs científics i de recerca en aquest camp: “Quan parlem de competitivitat i innovació, la universitat n'és la responsable d'una manera més o menys directa”. Berenguer ha explicat la implicació que la UPC té amb el territori i els diferents campus que té repartits per l'Àrea Metropolitana de Barcelona: Besòs, Castelldefels, Sant Cugat del Vallès i Barcelona, però ha denunciat la manca de suport per part d'empreses, administració i ciutadania en general. “Volem ser còmplices de les administracions per a que el nostre coneixement i la nostra tecnologia ens permetin avançar. Catalunya és un territori industrial i ha de continuar sent-ho”, ha dit. En aquesta direcció, l'expert ha volgut ressaltar el paper dinamitzador del Campus Besòs pel que fa al sector de l'energia i al territori comprès entre Sant Adrià del Besòs i Barcelona. “L'energia és un dels aspectes que més valorem des de la UPC, pensem que hem de liderar el model de transició energètica i hem de conscienciar no només els nostres alumnes sinó també empreses i administracions”, ha dit Berenguer, “la infraestructura energètica existent al Besòs és molt interessant, des de la universitat hi volem col·laborar i veure com pot replicar-se a la resta del territori de l'AMB”.
Miquel Barceló, al seu torn, s'ha centrat en els nous espais d'activitat econòmica i ha destacat la importància de “crear projectes integradors, que parteixin d'enfocaments sistèmics i no sectorials”. L'economista ha posat sobre la taula dos reptes. En primer lloc, el metodològic: “Tenim molts estudis però tenim un dèficit molt important pel que fa a projectes. Hi ha un problema a l'hora de posar números, avaluar, fer servir indicadors... I per això molts d'ells fracassen”, ha observat. En segon lloc, Barceló ha parlat dels espais d'activitat econòmica i l'oportunitat que suposen per a la Regió Metropolitana de Barcelona: “Cal un canvi, un procés de regeneració de l'espai d'activitat econòmica propi de l'economia industrial -el polígon industrial- a l'espai d'activitat econòmica del segle XXI”, ha dit. “A l'AMB disposem de 10.000 hectàrees de sòl industrial de les quals s'estima que prop d'un 20% estan integrades a la trama urbana, hem de pensar com podem transformar-les en nous espais d'activitat econòmica amb visió integradora i altre cop, per a fer això, calen projectes”. Segons Barceló, l'AMB hauria d'identificar tres o quatre d'aquests espais industrials integrats al municipi i utilitzar la recent creada Agència de Desenvolupament Econòmic per a la seva dinamització, però dotada de capacitat supramunicipal real, no des dels 36 municipis de manera independent. A partir d'aquí, Barceló ha fet tres propostes:
- Acord i compromís per part dels partits polítics per a que els projectes que s'impulsin tinguin un estudi cost benefici i siguin sotmesos a avaluació externa cada dos anys.
- Identificació de projectes pilot a nivell metropolità que permetin desenvolupar l'element integrador a tots els nivells.
- Pacte metropolità, més enllà de l'AMB, de cara a la transició energètica. “La transició energètica no es farà a l'àrea metropolitana perquè no disposem de sòl, cal diàleg amb la resta del territori, amb cert lideratge de l'AMB, per a que la ubicació d'infraestructures sigui beneficiosa per a tothom”.
Carles Brugarolas, regidor d'Economia i Hisenda a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès pel PdeCAT, ha posat sobre la taula la contradicció existent a Catalunya pel que fa a la riquesa generada per càpita i a la capacitat d'atracció, en contraposició amb uns ratis de pobresa que ha qualificat de “dolorosos i no comparables als d'altres economies semblants a la catalana”. Brugarolas ha responsabilitzat d'aquesta situació “als diners que marxen i no tornen mai”, és a dir, al “dèficit” pel que fa als diners que Catalunya aporta a l'Estat espanyol. A partir d'aquí, el polític ha remarcat la importància de la col·laboració a nivell de territori i entre sectors públic i privat: “Els grans reptes que tenim no es poden solucionar només amb pressupost públic ni amb la mirada posada en Barcelona o en l'AMB. Cal una estratègia alineada i col·laborativa tant des del público-privat com des del territori”, ha dit, “potser cal repensar el ‘dibuix' metropolità ja que ens trobem davant una realitat molt diferent a la dels anys 80”.
Segons Miquel Puig, nº 3 de la candidatura d'ERC per Barcelona, des de l'ajuntament cal, d'una banda, ordenar i generar l'espai per a que al voltant dels centres de recerca es pugui desenvolupar activitat econòmica, “perquè la industria 4.0 necessita uns espais diferents als polígons industrials” i, de l'altra, “ser un demandant exigent, liderar i demanar instruments punters que les empreses locals puguin utilitzar”, tot i que, ha reconegut, “és molt fàcil de dir i molt difícil de fer”. Puig ha remarcat també la importància d'abordar i repensar la dimensió metropolitana, “la ciutat és la Regió Metropolitana, incloent Sabadell i Terrassa, i és des d'aquesta escala que cal abordar moltes de les problemàtiques, per això l'AMB ha d'institucionalitzar-se, ha de tenir capacitat normativa”, ha dit, “la frontera de Barcelona ja no és el mar, són l'eix Besòs i la marina del Llobregat, territoris que necessiten transformar-se”.
La nº 2 de la Candidatura de Manuel Valls per Barcelona, Mari Luz Guilarte, ha lamentat el “desprestigi que està experimentant la marca Barcelona” i la pèrdua de posicions en diferents rànquings internacionals pel que fa a àmbits com les energies renovables, la innovació o el sistema universitari. Tot i defensar la tasca dels centres de recerca a Catalunya, ha denunciat que l'administració no afavoreix la col·laboració amb petites i mitjanes empreses. Guilarte ha defensat la col·laboració de les administracions a tots els nivells: estatal, autonòmic i local i la dotació de més competències per a l'AMB, “cal eliminar les duplicitats existents a l'administració i desviar recursos a l'AMB perquè en la situació actual no té capacitat d'actuació”. “Creiem en una administració que acompanyi, prevegi, ajudi a la col·laboració público-privada i posi les condicions per a que el mercat pugui créixer, es pugui redistribuir”, ha acabat la seva intervenció.
Per a Jordi Martí, nº 8 per Barcelona de la candidatura de Barcelona en Comú, la clau per a que els projectes funcionin és que “caiguin en terreny fèrtil” i en aquesta direcció ha destacat el Pla Director Urbanístic actualment en elaboració i l'Estratègia Llobregat (30 projectes estratègics acordats amb totes les plataformes econòmiques del Llobregat), un territori que, segons Martí, “havia estat zero escoltat a nivell metropolità”. “La ciutat metropolitana té oportunitats de desenvolupament econòmic en el que fins ara havien sigut les seves costures, el Besòs i el Llobregat, i és imprescindible que la governança local s'hi incorpori”, ha dit. El representant de Barcelona en Comú ha introduït al debat el factor del comerç de proximitat i ha defensat la intervenció per part de l'administració en l'adquisició de locals a través d'una immobiliària pública amb perspectiva metropolitana per a “garantir que segueixi existint el comerç de proximitat als nostres carrers”.
Sobre les oportunitats existents a l'AMB ha parlat Montserrat Ballarín, regidora presidenta del Consell Municipal del Districte Sants-Montjuic i representant del PSC al debat. “El 51% de l'ocupació a Catalunya es concentra als 36 municipis de l'AMB, fet que es tradueix en una gran oportunitat per a formular polítiques per al benestar de les persones a través d'un desenvolupament econòmic sostenible i inclusiu”. Ballarín ha destacat algunes de les accions que ja s'han dut a terme a l'AMB com: la creació de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, la Taula per a la reactivació econòmica i la reindustrialització i l'assentament de les bases de l'agència metropolitana de desenvolupament econòmic. Pel que fa a les propostes, la regidora ha explicat que el PSC aposta pel coneixement i el talent però “no vist des d'un punt de vista elitista sinó com a instrument. No només ens cal atreure talent sinó també establir les condicions correctes per a mantenir-lo i generar-lo”. Ballarín ha compartit també, la proposta de crear una taxa a les grans operadores de e-commerce i a les empreses de distribució online per a generar un fons aplicat a la promoció del comerç local.
Durant el debat s'han tocat algunes de les inquietuds conseqüència de les externalitats que el canvi de model econòmic provoca, com ara el procés de gentrificació que viu el territori metropolità (que ja va tractar-se durant el primer debat preelectoral sobre habitatge) o els efectes que tindria per a la metròpolis l'acolliment d'un gegant com Amazon. El “cas Amazon” ha despertat diferents punts de vista. D'una banda Miquel Puig i Jordi Martí s'han declarat en contra de la instal·lació d'una gran multinacional d'aquest calibre al nostre territori perquè, tal i com ha indicat Puig, “el rendiment és negatiu, caldria fer ús d'un sòl escassíssim en el cas de l'AMB per a una activitat econòmica que no aporta massa al territori”, però ambdós han reconegut la falta de poder de decisió per part de l'administració local en aquest aspecte. Mari Luz Guilarte al seu torn ha expressat que “vetar” una empresa d'aquesta manera és “molt greu”, ja que “una empresa com Amazon pot aportar molts beneficis al territori tot i que, evidentment, cal negociar”, ha dit, “anar en contra la globalització és un error, Amazon vindrà vulguem o no, i per això cal veure el com”.
El proper debat preelectoral tractarà sobre el model de governança metropolitana i es celebrarà el proper dijous 9 de maig. Pròximament publicarem tota la informació a l'Agenda.
- SUBSCRIURE'M A LA NEWSLETTER per a rebre informació sobre les activitats del PEMB.