La necessitat d'adaptar el model educatiu al context marcat per l'aparició de feines robotitzades, una de les conclusions del debat de #LaMetro

Una vintena de persones reflexionen al voltant de qui treballarà a les ciutats del segle XXI: persones o robots? al cèntric Gastrobar del Prat de Llobregat

  • 31-05-2018
  • Resum d'activitats
  • 377 Lectures

Quines són les perspectives de la Ciència, la Tecnologia, l'Enginyeria, les Matemàtiques i les Humanitats davant els canvis que s'albiren en el mercat laboral i en la societat en general? Quines mesures concretes es poden prendre avui al respecte? Aquestes són algunes de les qüestions que es plantejaven en la setena edició de #LaMetro, tertúlia amb espuma, la tercera del cicle “Treballar en la ciutat del segle XXI” que, després de l'On treballarem? i Com treballarem?, s'ha centrat en el “Qui treballarà? Persones o robots?” i ha comptat amb la participació de Conxi Pérez Andreu, enginyera informàtica i vicedegana de rols professionals TIC i CIO a l'empresa del Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya i de l'enginyer i filòsof Gabriel Fernández, professor de la Universitat Internacional de Catalunya on dóna classes sobre les implicacions antropològiques de la tecnologia. Una de les conclusions del debat ha estat la necessitat d'adaptar el model educatiu al nou context marcat per l'aparició de més feines robotitzades.

 

La Metro. Qui treballarà? Persones o robots?
La Metro. Qui treballarà? Persones o robots?

Durant la trobada, que ha tingut lloc al Cèntric Gastrobar i que ha estat acompanyada per la cervesa artesana de Cornellà de Llobregat, Cornèlia, Conxi Pérez ha fet un repàs històric sobre l'evolució tecnològica al llarg dels anys, des de la revolució agrícola fins avui en dia, i ha assegurat que en 5-10 anys vista tecnologies com la Intel·ligència Artificial i els Ordinadors Quàntics, la impressió 3D que fins i tot permetrà la construcció de cases, la nanotecnologia que permetrà administrar medicació, el món del Big Data o el 5G encara evolucionaran més. Què impliquen ara i implicaran més endavant el desenvolupament d'aquestes tecnologies en el binomi persona-robot? Segons Pérez, a curt termini, haurà de canviar el concepte treball com l'entenem avui i, en conseqüència, també el model educatiu i en definitiva, l'adequació de les institucions al nou context.

“Cal que no perdem de vista que la tecnologia hi és per ajudar a les persones, no al revés”, ha assegurat, perquè les persones “seguirem estant en el centre”. “A les empreses, caldrà evolucionar a entorns de treball molt més col·laboratius”, ha explicat, alhora que ha posat com a exemple les figures de “mentoria creuada” que estan aplicant a la seva empresa: “els joves ensenyen als grans i viceversa”. “Ens recolzarem més en màquines i robots però no hem de perdre l'essència i col·laborar més en el futur. La tecnologia ens hauria d'ajudar a tenir més temps per nosaltres”, ha assegurat Pérez, que ha volgut finalitzar la seva intervenció amb un missatge positiu: “totes podem fer petits canvis perquè les coses vagin millor, si no ens agrada que la gent jove estigui tot el dia al sofà jugant potser haurem de tenir nosaltres també més curiositat cap a ells per despertar la seva”.

Per la seva banda, Gabriel Fernández ha aportat una mirada més humanista però ha coincidit amb Pérez amb que “venen canvis profunds que requeriran ajustos socials importants” i ha afegit que per avançar en la comprensió “el rol de les Humanitats serà fonamental”. “Caldrà que promoguin l'aprofundiment en l'experiència humana perquè en això les màquines no ens podran guiar”, ha assegurat, alhora que considera que el repte és construir una nova relació entre la ment (que és la que crea la tecnologia) i la resta de dimensions de l'ésser humà. Per això, Fernández creu que no és el treball el que estarà en crisi sinó el salari com a mitjà de repartiment de riquesa. “Caldrà generar nous consensos socials i nous pactes sobre els mecanismes de repartiment d'aquesta riquesa. El perill més gran no és la desaparició de llocs de treball sinó la concentració de poder”, ha remarcat, perquè “els canvis socials demanaran no només una nova cultura del treball sinó també una nova cultura com a consumidors, centrada en l'experiència més que en el consum de bens o la propietat”.

En aquest sentit, durant el debat han sorgit més preguntes que respostes: com fer que la tecnologia sigui cohesionadora enlloc de fracturar encara més la societat? Quines són les competències necessàries en aquest nou món laboral? La societat està preparant bé la gent jove? Com gestionarem democràcia, tecnologia i poder? Quins límits hi ha en les feines que poden fer els robots? Qui en serà el propietari?

Durant el debat, la sociòloga de Prisma Urbà moderadora de #LaMetro, Carolina Costa, ha recollit el conjunt d'intervencions assegurant que estem assistint en una crisi filosòfica del “qui som, qui volem ser, cap on anem i què ens espera al futur”. “Hem parlat de qui controla els robots, quin és l'accés que tenim a la tecnologia, qui pren les decisions, hem parlat de l'organització col·lectiva i de la influència de la tecnologia en el treball i en la societat, i el paper que pot tenir en la fragmentació de la societat. Hem intentar recuperar una visió humanista del sentit comú, per admetre que ens necessitem”, ha conclòs.

  • Participa o segueix el debat

    1 comentari:

    juanjo catalan - 04/06/2018 a les 17:19:44.

    Distribuir les avatges qu´ens portin els robots

    Cal que la sustitució de feines que fan personas per robots, beneficie a la societat en general i no a una minoria d´empreses tecnologiques com Amazon, Google....

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +