Cal definir un nou pacte social que respongui a les noves condicions del món del treball, conclusió del debat de la 6a edició de #LaMetro

Jordi Serrano i Ariadna Trillas reflexionen al voltant de les tendències en el món de l'ocupació en la segona activitat del PEMB per la Mobile Week Barcelona descentralitzada, aquest cop, a Sant Adrià de Besòs

  • 22-02-2018
  • Resum d'activitats
  • 694 Lectures

El món laboral ha canviat i canvia constantment de manera cada cop més accelerada obrint un ampli ventall d'alternatives a les formes clàssiques d'organització del treball. Davant aquesta situació es plantegen moltes preguntes encara sense respondre: on treballarem? Qui treballarà? Quan i quant treballarem? En la 6a edició de La Metropolitana: tertúlia amb espuma, ens hem preguntat ‘Com treballarem? Del lloc de treball a la plataforma'. Aquesta sessió de #LaMetro, segona del cicle ‘Treballar en la ciutat del segle XXI', ha servit per concloure que el model de les institucions intermediàries està en crisi, tal i com ha exposat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, i que cal decidir quin és el nou pacte social que permeti un millor repartiment dels fruits del progrés. 

La tertúlia de #LaMetro a Sant Adrià de Besòs
La tertúlia de #LaMetro a Sant Adrià de Besòs

 

La que ha estat la segona activitat del PEMB en el marc de la Mobile Week Barcelona, ha comptat amb la participació de Jordi Serrano, soci fundador del Future for Work Institute, Ariadna Trillas, periodista i sòcia redactora de la revista Alternativas Económicas i Carolina Costa, de Prisma Urbà, que ha moderat el debat. La trobada ha tingut lloc al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya i Joan Callau, alcalde de Sant Adrià del Besòs, ha estat l'encarregat de donar la benvinguda als assistents i ha agraït al PEMB que organitzi aquest tipus de debats a diversos municipis de la regió metropolitana. L'obrador de cervesa artesana convidat en aquesta ocasió ha estat la Cervesera del Poblenou, l'únic obrador de la ciutat de Barcelona amb certificat ecològic en el total de la seva producció, tal i com ha explicat el mestre cerveser, Jordi de Mier.

“El concepte ‘futur del treball' està de moda”, ha començat la seva intervenció Jordi Serrano, “l'escoltem a tertúlies i conferències, el llegim als diaris i inclús l'Organització de les Nacions Unides té una àrea específica d'anàlisis amb aquest nom”. La popularització d'aquest concepte es deu a la incertesa del moment actual, que el soci del Future for Work Institute ha descrit fent una analogia: “vivim una espècie de canvi climàtic amb diferents vendavals” en el món laboral. Serrano ha plantejat l'impacte de les disrupcions tecnològiques i organitzatives en la manera com les empreses incorporen el treball i hi ha identificat tres “vendavals”: la deslocalització de certes feines cap a països emergents que a l'hora estan deslocalitzant a altres zones; l'automatització en tots els sectors (intel·ligència artificial, cotxes autònoms, robots...); i les plataformes d'economia col·laborativa que ara mateix es troben en auge. Serrano ha volgut posar sobre la taula el fet que tots aquests canvis comporten avantatges i oportunitats, però també “hi ha una altra cara de la moneda” en termes d'impacte sobre el treball tal i com el coneixem.

Ariadna Trillas, al seu torn, ha centrat la seva intervenció en les condicions del treball, sigui quin sigui aquest en el futur. Segons la periodista, “no tenim massa clar el que passarà i es barregen dos debats, el de si els robots faran les feines que ara fan els humans i el de les condicions sota les quals els humans faran les seves activitats”. En aquesta direcció, Trillas ha assegurat que no ens trobem davant la fi del treball, ja que de treball n'hi haurà sempre que hi hagi necessitats per cobrir. La sòcia de la revista Alternativas Económicas s'ha centrat en el cas del treball de cura. “El treball de cures augmentarà perquè es completarà la incorporació de la dona al mercat laboral a l'hora que es produirà un envelliment de la població”, ha dit, “viurem una crisi de les cures i de treball n'hi haurà molt; el debat està en les condicions”. Serrano ha volgut afegir que “el problema no està en el treball, ja que de feina n'hi ha molta: de cura, voluntària, submergida, no retribuïda... el tema està en si hi ha ocupació i si hi haurà algú que vulgui contractar-te”. Per últim, Ariadna Trillas s'ha mostrat preocupada per l'arrelament, cada cop més fort, del “discurs de que tots som emprenedors, que la flexibilitat i l'eficiència de les empreses és el més important... Si ens posem puristes, el més eficient i flexible és ser esclaus”, ha acabat.

A partir d'aquí el debat s'ha centrat en diverses temàtiques entorn l'àmbit laboral. En relació a les plataformes d'economia col·laborativa, s'ha parlat de la precarització del treball i la disrupció de fons ens molts casos: la subcontractació i la ‘des-salarització', és a dir, el trasllat de riscos de l'empresa a la persona. L'evolució de la feina és negativa, les condicions cada vegada són pitjors i l'administració cada cop te més problemes per controlar les relacions laborals o contractuals. En aquest sentit Oriol Estela ha posat sobre la taula la crisi del model de les institucions intermediàries, governs i empreses, i la necessitat de decidir quin és el nou pacte social i, en definitiva, “la societat que volem”.

Per la seva banda, Trillas ha respost que “cal reflexionar al voltant del concepte de protecció social i com aquest s'ha de gestionar des de l'Administració” i ha destacat la importància de garantir la seguretat de la gent i no una precarietat massiva. “El trencament del pacte social de la segona meitat del segle XX ens ha deixat amb la necessitat de redefinir quina societat volem i com repartim allò que tenim incloent el treball”. “Cal arribar a un acord polític”, ha dit, “abans que hi hagi un avanç definitiu de la robotització”.

L'educació i el paper de les noves generacions ha estat una altra de les temàtiques tractades durant la tertúlia. L'acceleració dels canvis provoca incertesa, dificulta l'elecció pel que fa a la formació i obliga a desenvolupar noves habilitats, com ara la de relacionar-se amb robots. “Fins ara la figura de l'aprenent ha funcionat sempre, però el món laboral avança tant de pressa que ja no sabem què ni com aconsellar als joves”, ha exposat una participant al debat. Per això, una altra de les conclusions ha estat que la formació ja no s'entén en termes només d'accés a l'ocupació, i cal formar-se al llarg de tota la vida.

Les noves habilitats, la gestió dels excedents (per exemple a partir de la renda mínima garantida), el treball com a satisfacció, la competència i els drets humans com ara el de la privacitat o els drets relacionats amb les nostres dades, són algunes de les altres qüestions que han sorgit durant el debat de la 6a edició de #LaMetro. 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +