Sis aprenentatges d'un any de pandèmia

Ha passat ja un any d'aquella fatídica setmana en la que el món pràcticament es va aturar a causa de la covid-19. En qüestió de pocs dies vam passar de prendre mesures simbòliques a  la paralització del país, preludi de la “primavera perduda”. El desconfinament va donar pas a un estiu atípic on unes setmanes d'una certa alegria van abocar-nos a una segona onada. El bany de realitat es va fer més palès a l'octubre, amb una nova tanda de restriccions que ens ha anat acompanyant fins la data, fent-nos abandonar tota esperança d'un ràpid retorn a la normalitat fins que la vacunació arribi a una part important de la població, amb permís de les noves soques. 

Carrer de Sants. Autor: Edu Bayer. Font: Ajuntament de Barcelona

Aquesta situació ha tingut importants conseqüències personals, econòmiques i socials, amb un impacte a curt termini que només es pot comparar amb el de la Guerra Civil. L'activitat econòmica s'ha reduït més d'un 11%,  prop de 200.000 persones tenen els contractes suspesos com a conseqüència d'un ERTO,  l'esperança de vida ha reculat un any, i la ciutat de Barcelona ha perdut en pocs mesos 13.000 habitants amb un canvi important de tendència dels fluxos migratoris.  Al mateix temps, aquesta situació ha generat una sèrie de circumstàncies que han permès analitzar nombrosos fenòmens socials i generar incomptables aprenentatges. A l'inici del confinament vaig escriure sobre alguns dels possibles efectes que podia portar-nos la covid-19, centrant-me molt en aspectes econòmics. Un any després, he volgut repassar-los.  Aquí teniu sis reflexions: 

1. La necessitat de retornar el centre de Barcelona a la ciutadania 

En qüestió de pocs dies la ciutat de Barcelona va veure com gairebé un milió de persones s'evaporaven dels seus carrers. Si el dimecres 11 de març es comptabilitzaven 2,6 milions de persones, la xifra va caure a 1,7 milions a finals d'abril. Aquesta diferència es va mantenir durant l'estiu, tradicional temporada alta turística a Barcelona, i no fou fins a finals d'any en què el diferencial es va reduir, quedant-se al voltant del quart de milió de persones. 

Aquesta caiguda poblacional ha estat especialment evident al centre de la ciutat, que durant mesos ha esdevingut una veritable zona 0 i que ha posat en evidència un procés de desaparició del teixit residencial i econòmic local que s'ha anat gestant, per motius diversos, al llarg de les darreres dècades. 

Carrer de Ferran. Autor: David Rodríguez

És probable que en pocs mesos tornem a tenir un centre vibrant i una Rambla on torni a costar caminar si no és a ritme de passejada tranquil·la.  No obstant, si volem evitar algunes de les disfuncions que ja s'havien detectat abans de la pandèmia, caldria anar pensant en com dur a terme la necessària revitalització del centre, tant de teixit residencial per a usos permanents com també d'activitat econòmica deslligada del turisme.  

En aquest sentit, cal posar en valor la proposta articulada per Barcelona Global per regenerar l'activitat econòmica al centre utilitzant espais que fa anys estan en desús. Així mateix, cobren més importància accions que  l'Ajuntament de Barcelona ja estava desenvolupant per regenerar el teixit residencial i comercial, com les restriccions a l'activitat residencial turística o la promoció de noves formes d'habitatge assequible com els Aprop.  Finalment, caldrà veure si l'impuls que havia tingut l'activitat dels coworkings en els darrers anys, que havia atret nova activitat econòmica, es consolida, o bé fou només un miratge temporal.

2. El retorn a les perifèries? 

La solitud del centre de Barcelona durant aquests mesos ha contrastat amb la vitalitat de moltes àrees perifèriques, tant la de la pròpia ciutat de Barcelona, com la de molts municipis i ciutats de l'entorn metropolità.  Per exemple, l'activitat als eixos comercials perifèrics no s'ha ressentit en excés i en alguns casos fins i tot ha crescut, malgrat les restriccions a l'activitat comercial que hi ha hagut en aquest període.  

També s'ha despertat l'interès en residir fora dels nuclis urbans més densos. La restricció d'activitats i les diferents modalitats de confinament, així com també la generalització del teletreball, han fet repensar o accelerar canvis en el lloc de residència. Aquest fet ha provocat un moviment del padró certament atípic a la ciutat de Barcelona i que té derivades espacials i socials. Analitzant la geografia de les destinacions sembla tractar-se d'un fenomen de classes mitjanes-altes en el que la tendència ha estat desplaçar-se a municipis més perifèrics de l'entorn metropolità: al Maresme, al Penedès, o als extrems dels Vallesos. En aquest sentit, la dinàmica de Barcelona no ha estat massa diferent a la d'altres metròpolis com Nova York o París. 

Font: Departament d'estadística de l'Ajuntament de Barcelona

El dubte és si aquests canvis es consolidaran un cop normalitzada la situació i com afectaran a mitjà termini. Pot perfectament passar que tinguin un impacte limitat perquè el canvi de residència hagi estat la mera formalització d'una realitat preexistent. En altres casos, pot obrir-se una nova dinàmica en la que municipis més o menys petits de la perifèria metropolitana rebin un influx de nous residents, amb les derivades que això comporta. Pot també ser una oportunitat per generar nova activitat econòmica, mantenir serveis o donar viabilitat a equipaments i serveis municipals. Però també pot ser, tot i que sembli paradoxal, un risc per a la cohesió social si acaba tensionant el mercat de l'habitatge local o l'accés a determinats serveis.

3. La metamorfosi del comerç   

Molt probablement la covid-19 hagi actuat de catalitzador d'un canvi que ja s'estava produint durant la darrera dècada: el comerç digital ha passat de ser un nínxol a ser una part important del mix del comerç minorista. Malgrat fa 25 anys que el comerç electrònic és present a casa nostra, no ha estat fins ara que ha deixat de ser un canal minoritari i comença a ser vist com una important amenaça per als actors tradicionals. En canvi, la pandèmia i alguna de les seves conseqüències han dut a l'enfortiment de segments fins llavors nínxol, basats en el comerç de proximitat. I també ha empès a la digitalització del petit comerç, d'una manera diferent a la que hom podria entreveure anys enrere. Probablement sigui aquesta darrera la taula de salvació d'un petit comerç que fins a la data no havia trobat el seu lloc al món digital. 

Al mateix temps, la digitalització està implicant també una metamorfosi a nivell territorial. Com en el cas de la banca comercial, els grans operadors estan apostant per formats basats en grans botigues en detriment d'una àmplia xarxa d'establiments, fet que està suposant una sagnia d'establiments situats en carrers principals dels eixos comercials de segon nivell.  Al seu torn, el model de centres comercials, que havia florit al voltant del canvi de segle, sembla que ja fa temps que va arribar al seu punt màxim, i molt probablement en pocs anys assistim al seu declivi, amb les implicacions urbanístiques que pot tenir atesa la seva ubicació majoritàriament periurbana. 

4. Metròpoli de fires i congressos  

La Fira de Barcelona fou la una de les primeres damnificades per la covid-19, quan es va veure obligada a suspendre l'edició del Mobile del 2020 a mitjans de febrer de l'any passat. Des de llavors, l'activitat firal ha estat sota mínims, una situació que també s'ha repetit en l'activitat de congressos i convencions que, o bé s'han transformat amb millor o pitjor fortuna en reunions virtuals, o directament s'han posposat per a una millor època. Paradoxalment, el món firal serà també qui marqui el punt d'inflexió amb el retorn de grans esdeveniments. Està previst que el mes de juny es reprengui el MWC i que uns dies abans també es celebri la primera edició de l'ISE, una fira d'electrònica de primer nivell que fins l'any passat es duia a terme a Amsterdam.  

Malgrat el fort impacte que ha representat aquesta sotragada, la pandèmia ha mostrat de manera no volguda la vigència del model de reunions presencials i la inviabilitat, com a mínim a curt i mitjà termini, de convencions totalment virtuals. En aquest sentit, ha corroborat allò que els responsables firals ja havien predit quan les primeres aplicacions de videoconferència van treure el cap: aquestes eines poden ser molt útils per estalviar reunions presencials, però reforcen fins i tot la necessitat de trobades presencials puntuals.  

I això és una molt bona notícia per a Barcelona, que des de fa dècades havia apostat fortament per un turisme de fires i convencions que l'havia catapultada als primers llocs del rànquing mundial. Es tracta d'una activitat amb un elevat ingrés per persona i dia, que facilita la connectivitat de llarga distància (que ha quedat molt tocada i que probablement costaria molt recuperar en altres condicions), i que, a més, és complementària amb la resta de l'activitat turística. 

Font: Departament d'estadística de l'Ajuntament de Barcelona

5. Continuen tenint sentit els “districtes de negocis”? 

Durant molts anys hi ha hagut una forta demanda d'espais de treball en “districtes de negocis” o parcs d'activitats. Just abans de l'esclat de la pandèmia la demanda d'espai d'oficines era tal que estava començant a generar problemes per poder atendre-la, en especial a districtes com el 22@. Aquest, concebut a finals del segle passat, oferia per primer cop una visió global, amb universitats i centres de recerca que actuaven de tractors dels diferents ecosistemes (energia, media, etc.) que s'anaven instal·lant a les rodalies. El model original va anar-se ajustant al llarg dels anys per donar cabuda a noves tendències com, per exemple, l'emergència dels espais de coworking, no contemplada als plans inicials, però que s'ha acabat adaptant fins al punt de ser un dels tractors en la contractació d'espais en aquests darrers anys. 

Durant els mesos més durs de la pandèmia va sorgir el dubte de si tenien sentit els grans edificis d'oficines corporatives en un perfil d'activitats amb alta propensió a teletreballar. La realitat és que un any de teletreball més o menys forçat ha posat de manifest les seves virtuts, però també els seus defectes i limitacions. Existeix un ampli consens en que el model laboral del futur serà menys presencial, però en cap cas es passarà a una situació de teletreball total més enllà de les ocupacions on aquest ja es produïa de manera habitual. 

La pandèmia també ha posat sobre la taula les debilitats d'un model urbanístic que encara manté una important segregació d'usos. Parcs d'activitats localitzats als afores de les ciutats o districtes com el 22@ han esdevingut barris fantasma fins i tot mesos després del desconfinament.  Si el model de les activitats vinculades a aquests districtes transiciona a un híbrid de presencial i teletreball és previsible que aquesta sensació es cronifiqui, amb els consegüents efectes sobre el teixit comercial o de serveis de suport.  

Tot sembla doncs apuntar a que, tal i com ja preveien molts urbanistes, els districtes de negocis del futur hauran de ser menys segregats i incloure una base mínima d'activitat residencial que faci que els teixits comercials siguin més resilients. Precisament, l'exercici de repensar el districte 22@ que va dur a terme recentment l'Ajuntament i que va generar una certa polèmica, incidia en aquesta línia.  

6. Una mobilitat necessàriament diferent 

La pandèmia ha tingut efectes directes, però també indirectes, en la mobilitat de la metròpoli. Per una banda vèiem un interès creixent en fer els desplaçaments no motoritzats (a peu o en bicicleta), però també vivíem l'eclosió dels patinets com a forma de desplaçament per a curtes distàncies alternativa al transport públic. Aquest fet ha posat en tensió un espai públic en competència amb els usos actuals, molt centrats en el trànsit i estacionament d'automòbils, i ha accelerat, no sense controvèrsia, el canvi d'usos mitjançat l'urbanisme tàctic.  

Precisament el transport públic col·lectiu ha estat el gran damnificat en tot aquest procés. Malgrat que l'oferta fins i tot ha augmentat per assegurar unes distàncies inexistents en l'era prepandèmia, la demanda es situa entre un 40 i un 50% per sota de la de fa un any. El factor por probablement hagi alterat força desplaçaments relativament curts, però el gruix de la caiguda correspon a l'efecte que han tingut els ERTO o el teletreball, el pas a online de la formació universitària i la pràctica desaparició de la mobilitat lligada al lleure o al turisme. És molt probable que una part important  es vagi recuperant a curt termini un cop vagin desapareixent les restriccions encara existents.  

Estació de Sants. Autor: Edu Bayer. Font: Ajuntament de Barcelona

Per contra, hi ha un important factor de risc de  transvasament entre el transport públic i el vehicle privat i que paradoxalment pot venir propiciat pel teletreball. Un creixement sostingut del teletreball híbrid pot acabar portant aquest canvi modal, especialment si la política tarifària no té en compte aquesta nova realitat. En aquest sentit, pot ser que els canvis tarifaris implementats a principis de l'any passat i que en aquells moments significaven un avenç cap a la mobilitat més sostenible hagin ja quedat obsolets.  

Per contra, la digitalització a marxes forçades d'àmplies capes de la societat obre noves possibilitats per al transport públic a la demanda, un aspecte que pot possibilitar grans millores en l'oferta a les àrees més perifèriques i, al mateix temps, contribuir a la sostenibilitat mediambiental i  econòmica.  

Tots aquests aprenentatges, i alguns més que per raons d'espai em deixo per a un futur article, han coincidit en el temps en la fase inicial de definició de reptes del procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”. Tot i que no és  previsible que alterin notablement els grans reptes i missions a plantejar-se en un horitzó 2030, sí que probablement influeixin en la granulació de les propostes que se'n derivin. En tot cas, esperem poder contrastar-ho a partir de les properes setmanes, quan s'enceti un segon nivell del procés, amb la participació de centenars d'actors de la quàdruple hèlix.  

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +