Mobilitzant-nos
- David Rodríguez - Secretari tècnic del PEMB
- 25-02-2020
- 123 Lectures
Maig del 2007. En aquelles dates obria les seves portes el saló Construmat, en aquells moments la joia de la corona de Fira de Barcelona, i que havia arribat a ocupar la totalitat de l'històric recinte de Montjuïc i també el de Gran Via. També per aquelles dates, s'anunciava que el Bread&Butter s'assentaria definitivament a Barcelona, desbancant a Berlín, fet que es va considerar un èxit. I poques setmanes abans havia tancat l'edició anual del 3GSM Barcelona, un congrés que feia poc havia aterrat procedent de Cannes, on havia quedat petit, i del qual ja s'estimava que deixava prop de 150 milions d'euros a la ciutat.
Una dècada després, les coses havien canviat radicalment. Com a conseqüència de la forta crisi de la construcció, el Construmat es va haver de redimensionar i ha esdevingut el Barcelona Building, amb una superfície expositiva vuit vegades inferior a la del 2007. El Bread&Butter, que va marxar a Berlín l'any 2009, ja forma part de la història. En canvi, el Barcelona 3GSM, que ja havia mutat en el Mobile World Congress, havia esdevingut no només el vaixell insígnia del recinte firal, sinó una de les icones de la vida econòmica d'una ciutat que, després de molts anys de cercar-ho, respirava globalitat.
I precisament ha estat la globalització la que ha generat la tan temuda cancel·lació de l'esdeveniment, una cosa que ni les vagues de metro, ni els problemes amb els taxis i els VTC, les incerteses polítiques, o qüestions de seguretat havien pogut aconseguir. Un virus de grip concentrat a una regió de la Xina, o potser millor dit, el virus de la por, va activar les alarmes de nombrosos expositors, temorosos d'enviar delegacions que poguessin acabar infectades per una hipotètica extensió del brot. El degoteig de baixes feia inviable poder desenvolupar un congrés amb les mínimes condicions, i feien inevitable la cancel·lació, fet que es va produir el passat dimecres 12 de febrer al vespre.
És indubtable l'efecte econòmic negatiu que tindrà aquesta cancel·lació a curt termini. El MWC és l'esdeveniment firal més important que desenvolupa Fira de Barcelona al llarg de l'any, representant prop d'un 30% de la seva facturació. Si tenim en compte de què l'impacte econòmic del conjunt de l'activitat de Fira de Barcelona representa el 1,5% de l'economia de la ciutat, tant per l'activitat directa, com la despesa indirecta o induïda, ja podem intuir que no estem parlant de xifres menors.
Segons estimacions dels organitzadors, el MWC genera un impacte directe i indirecte proper als 500 milions d'euros, dels quals 209 ho són de manera indirecta, afectant sobretot a hostaleria, restauració i transport. Així mateix, i de manera gens menyspreable, el Mobile genera temporalment al voltant de 13.000 llocs de treball addicionals.
A més de les xifres absolutes, cal tenir també present l'impacte qualitatiu. Situat en un mes on no hi havia tradicionalment activitat firal destacable, i en temporada baixa turística, havia estat el principal motor de la tan desitjada desestacionalització de l'activitat. L'any 2019, l'ingrés mitjà per habitació disponible als hotels del Barcelonès se situà en gairebé 100 euros, enfront dels 90 del mes de març i els pocs més de 62 euros del gener.
Finalment, i no menys important, és el desigual repartiment dels costos derivats de la cancel·lació. Es previsible que una part important acabin suportats per petits proveïdors (directes o indirectes) o persones en cerca de feina, els quals es veuran totalment perjudicats pel fet de no poder facturar o no haver entrat en vigor els seus contractes.
Els efectes a llarg termini d'aquesta decisió, però poden acabar essent neutrals i fins i tot positius, depenent de l'estratègia que es vulgui seguir.
El 3GSM va començar com una fira important, però amb un nivell d'interacció amb la ciutat relativament baix, més enllà de les clàssiques activitats associades als congressos. Aquest fet la feia especialment deslocalitzable si els serveis oferts a la ciutat es considerava que no estaven a l'alçada, o si alguna altra ciutat feia alguna oferta irresistible a l'entitat organitzadora.
Afortunadament per a Barcelona, el cost de canvi (switching costs) ha augmentat de manera exponencial durant aquests anys. Cada cop més el Mobile forma part de la vida de les ciutats de Barcelona i de L'Hospitalet de Llobregat, i alhora cada cop es més difícil que s'accepti un canvi de destinació si no és per una raó de pes. Hi ha qui vincula el declivi del Bread and Butter precisament al fet d'haver marxat de Barcelona, malgrat que l'arrelament d'aquest esdeveniment no era, ni de lluny, el que té actualment el MWC.
Els esdeveniments o congressos satèl·lit han estat un punt de connexió amb l'entorn local, tant o més important que el propi congrés. El primer d'ells, creat l'any 2014, fou el 4YFN, orientat a oferir una plataforma d'activació i acceleració d'idees de negoci i del qual se'n beneficia en bona part el teixit emprenedor local. De celebrar-se de manera independent, el 4YFN seria un saló de gamma mitjana dels que celebra la Fira, amb 25.000 assistents, i 800 exhibidors/startups. També més recentment ha llençat un projecte conjunt amb el Sonar, anomenat Xside, que pretén unir el món de l'emprenedoria digital amb les arts i la creativitat. Finalment, també compta amb un esdeveniment orientat a joves interessats en les ciències, la tecnologia o el disseny (Yomo).
Aquesta capilarització de les activitats del Mobile també s'ha estès a la ciutadania, mitjançant el Mobile Week, un programa d'activitats diverses per connectar (mai millor dit) a la ciutadania amb els nous reptes i oportunitats que brinda la revolució digital. Des del PEMB hem donat suport a aquesta iniciativa des del primer dia, impulsant la seva descentralització, i oferint diverses mirades a aquests reptes.
Tampoc cal oblidar que durant aquests anys, i amb el Mobile de fons, ha arrelat un potent ecosistema tecnològic a la ciutat, i que sota l'aixopluc de la Barcelona Tech City, una iniciativa sorgida a principis de la passada dècada, pot acabar generant esdeveniments amb vida pròpia i amb un impacte més enllà de les nostres fronteres. Precisament ha estat aquesta organització la impulsora, en un temps rècord, de la Tech Spirit Barcelona, un esdeveniment que substitueix una part important del 4YFN.
Finalment, una apreciació: els riscos que podrien existir de què una ciutat acabés fent una oferta econòmica difícil de seguir (com ha passat, per exemple, en esdeveniments esportius) s'han reduït dràsticament amb una cancel·lació per causes exògenes que, a més, és previsible que vagin in crescendo en els propers anys, tant per l'emergència climàtica com també per la globalització dels fluxos de persones i de mercaderies. El col·lapse del trànsit aeri europeu durant algunes setmanes com a conseqüència de les erupcions del volcà islandès Eyjafjallajökull la primavera del 2010 és un exemple a retenir.
Les lliçons apreses (o recordades)
El shock derivat per la cancel·lació del MWC d'enguany és el segon que tenim en pocs anys, després de l'atemptat terrorista de l'agost del 2017. Tots dos han posat a prova la resiliència econòmica d'una metròpoli on sovint hi ha hagut la crítica a un suposat monoconreu de les activitats turístiques i assimilades.
És evident que cal evitar en la mesura del possible dependre en excés d'un sector o activitat, i que en determinats moments, el MWC ha tingut un pes anormalment elevat en la vida econòmica de la ciutat, amb els riscos i hipoteques que comporta. Ara bé, també cal recordar que aquest debat no existiria si el Mobile no hagués acabat de recalar a Barcelona. I si ho va fer fou tant pel fet d'existir unes infraestructures (firals, però també hoteleres i aeroportuàries) que en permetien la celebració, però també perquè hi van haver uns equips professionals que van detectar l'oportunitat que brindava l'esdeveniment, i van fer tot el possible perquè aquest s'instal·lés a Barcelona i s'hi acabés quedant.
Evitar excessives dependències passa per un procés de renovació continua, on en força casos cal prendre decisions sentimentalment difícils, i on la probabilitat de fracàs és elevada. Anys enrere, per exemple, es va voler donar un nou impuls als esdeveniments vinculats al mon de la moda, el que comportà la fi d'un esdeveniment històric, com era la Passarel·la Gaudí. Com ja s'ha esmentat, el Bread and Butter, esdeveniment que venia a representar el seu relleu, va acabar marxant a Berlin arran d'una oferta imbatible de les autoritats locals. I l'esdeveniment que el va substituir, The Brandery, va sucumbir al cap de poc temps, víctima d'una crisi que va fer impossible el seu arrelament.
L'aposta pel turisme de congressos continua essent una bona estratègia, malgrat tot. Es tracta d'un sector on Barcelona està des de fa molts anys molt ben posicionat internacionalment i on l'impacte econòmic és més que notable. En termes de despesa extrahotelera (excloent el tiquet d'accés al congrés) per visitant i dia, aquesta se situa en 188,69€/dia, segons dades del darrer informe sobre el mercat congressual a Barcelona, una xifra que dobla la despesa mitjana diària del conjunt de turistes a Barcelona. Així mateix, el gruix d'aquestes activitats es produeix fora de la temporada punta de turisme a la ciutat, el que ajuda a diversificar la demanda. Ara bé, caldrà veure si n'hi ha i quins són els efectes de la creixent conscienciació de l'escalfament global que, unit a possibles riscos sanitaris o de caire sociopolític, podria comportar un canvi de model en fires, congressos i convencions.
Finalment, aquests dies s'ha tornat a veure, ni que sigui momentàniament, un dels principals elements del “Model Barcelona”: la cerca d'amplis consensos en grans decisions. Fruit d'aquests, concretats en el Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 i posteriors, vam saber capgirar en el seu moment una tendència econòmica que ens hauria dut a la irrellevància i probablement a una ciutat menys pròspera i cohesionada. Generar consensos, però, no vol dir l'acceptació acrítica de propostes, sinó trobar punts des de les lògiques discrepàncies els punts d'unió. Partint d'aquestes dues premisses esperem ben aviat comptar amb un instrument que, amb l'experiència que brinden més de 30 anys, ens permeti fer front als grans reptes i oportunitats que ens presenta la dècada que ara comença.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.