30 anys del pla
El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) va néixer fa trenta anys en una Barcelona que acabava d'experimentar una llarga dècada de crisi industrial que havia cronificat els desequilibris socials. La crisi dels setanta va ser també l'evidència que el model econòmic de la ciutat, basat en la indústria manufacturera, havia tocat sostre i que calia un canvi d'activitats econòmiques. Tot això en el context del retorn de l'autogovern a Catalunya, el desenvolupament de l'estat del benestar a l'Estat espanyol i la incorporació d'Espanya a la Unió Europea.
El juny de 1987, Pasqual Maragall va ser reelegit com a alcalde de Barcelona per a un tercer mandat. Un cop guanyada la nominació per als Jocs Olímpics de 1992 mesos enrere, calia plantejar la necessitat d'un pla estratègic per a l'economia de la ciutat. La novetat i originalitat d'aquest procés va ser incloure també l'àmbit social, superant la dimensió estrictament econòmica i empresarial, i fer-ho de manera conjunta i consensuada amb les principals institucions econòmiques i socials de la ciutat. El pla tenia, doncs, una clara projecció metropolitana en uns moments en què la idea de ciutat metropolitana havia estat diluïda arran de la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB).
Els objectius que ambicionava el pla amb horitzó a l'any 2000 eren:
Una part important d'aquests objectius es va traduir en mesures encaminades a augmentar la dotació d'infraestructures, com ara l'ampliació de l'aeroport del Prat, la finalització de les rondes o la construcció de la Torre de Collserola.
La dimensió metropolitana del pla va ser cada cop més important, fins al punt que l'any 2000 es planteja la necessitat que l'àmbit de referència sigui el metropolità, en lloc de l'estrictament municipal: és el naixement del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Tres dècades després, el PEMB té una visió que engloba el conjunt de la regió metropolitana, però mantenint la mateixa filosofia: participació de tots els actors implicats, fer possible el consens entre interessos divergents, priorització de decisions i lideratge compartit.
