Metròpoli en clau de gènere

Les ciutats i metròpolis no són espais neutres. El seu disseny i funcionament sovint reflecteixen i perpetuen desigualtats de gènere i altres sensibilitats diverses. Històricament, l’urbanisme s’ha concebut prioritzant les necessitats de les persones que ostentaven el poder, sense tenir en compte altres realitats.

Dissenyar i gestionar les ciutats amb perspectiva de gènere implica considerar les necessitats de totes les persones que hi habiten i transiten, per identificar desigualtats i barreres que limiten l’accés i el gaudi equitatiu a l’espai urbà, els equipaments i els serveis. Aquesta visió busca crear entorns més inclusius, segurs i accessibles per a tothom, amb especial atenció a les dones, les persones del col·lectiu LGTBIQ+ i altres grups sovint invisibilitzats, com les persones grans, els infants o les persones immigrades.

El projecte Metròpoli en clau de gènere, del PEMB, s’emmarca en aquesta perspectiva, i pretén repensar les ciutats i la metròpoli de manera col·laborativa, per incorporar l’equitat de gènere a totes les dimensions urbanes: des de la mobilitat i l’espai públic fins a l’habitatge, la governança, la participació ciutadana, les relacions econòmiques i la lluita contra la crisi climàtica.

Reptes actuals en el disseny i funcionament de la metròpoli

Alguns exemples de com les desigualtats de gènere es reflecteixen a les ciutats i metròpolis:

• S’exerceix molta pressió sobre els preus de l’habitatge, especialment en el cas de la ciutat central (Barcelona) i les més properes o ben comunicades (àrea metropolitana), però estenent-se com una taca d’oli a la resta de ciutats de l’RMB. I, fins ara, les dones tenen un nivell de renda mitjà significativament més baix per la coneguda bretxa salarial i altres factors, alhora que també tenen més risc de pobresa; tot això les fa més vulnerables davant la pressió immobiliària, segons apunta l’informe de l’Ajuntament de Barcelona El gènere en xifres. Condicions de vida de les dones i desigualtats de gènere a la ciutat de Barcelona (2024).
• Com constaten les diverses Enquestes de Mobilitat en dia Feiner i Mobilitat Quotidiana de l’Institut Metròpoli, tant el disseny urbanístic amb zones d’usos urbans especialitzats (que generen estacionalitat horària), com el sistema de mobilitat que hi va associat (que genera hores punta i trasllats llargs en distància i temps) generen ineficiències en el funcionament urbà i, sobretot, no responen a les necessitats del treball de cures o economia reproductiva. Aquestes funcions, per la persistència dels estereotips de gènere, recauen majoritàriament sobre les dones, per la qual cosa, el disseny urbanístic i el sistema de mobilitat preponderants són factors reproductors d’iniquitats de gènere.
• El disseny actual de les ciutats tampoc atén a qüestions de seguretat en molts espais, amb manca d’il·luminació, poca visibilitat, racons, etc., la qual cosa genera percepcions d’inseguretat entre les dones, sobretot les més joves, segons l’enquesta i informe posterior Barcelona amb mirades de dones: una ciutat feminista?, elaborat el 2020 per Àmbit Prevenció, Col·lectiu Punt 6 i Creación Positiva.
• Els horaris i formats de participació ciutadana a diversos nivells sovint no són compatibles amb les responsabilitats de cures, excloent moltes persones cuidadores, majoritàriament dones, en l’actualitat. Així ho indiquen informes com Género en la participación. Un camino por recorrer, publicat a Cuadernos Bakeaz 67 el 2005 per part de Mireia Espiau et al., o Anàlisi de la participació de dones en els espais institucionals i socials mixtos de la ciutat de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona.
• Les necessitats de les activitats de cures i l’equitat de gènere sovint no es tenen en compte en la planificació a gran escala, ni de manera transversal en el disseny de polítiques públiques, tal com mostren els diversos informes publicats i difosos per l’Observatori de la Igualtat de Gènere de la Generalitat de Catalunya.

Línies de treball del PEMB

Per incorporar i promoure la perspectiva de gènere, el PEMB treballa en tres línies principals:

• Garantir la perspectiva de gènere internament al PEMB, amb l’elaboració voluntària del Pla d’igualtat i totes les eines i protocols relacionats, o la revisió des de la perspectiva de gènere tant del marc laboral com dels manuals de benvinguda al treballador i als estudiants de pràctiques i altra documentació interna.
• Difondre la perspectiva de gènere i les seves implicacions més pràctiques entre tots els professionals i entitats que ens segueixen. Creació de l’apartat “La metròpoli en clau de gènere” al butlletí del PEMB, per divulgar projectes, estudis i polítiques relacionades. Anàlisi de la participació de dones en actes del PEMB i accions per fomentar-la.
• Garantir la mirada i l’anàlisi des de la perspectiva de gènere a tots els projectes derivats de les mesures del CM2030, desenvolupant eines específiques i ben integrades a la caixa d’eines de l’actuació del PEMB.
• Col·laborar en la incorporació de la perspectiva de gènere de manera transversal en totes les polítiques urbanes i altres iniciatives, i fer-ho amb les administracions, els centres de recerca i les organitzacions socials que vulguin desenvolupar projectes.