Sector públic i teixit empresarial tenen el deure compartit de fer front a l'emergència climàtica

Una nova edició dels esmorzars estratègics del PEMB posa de manifest la necessitat d'un pla d'acció compartit 'realista i viable 'entre diferents actors per a transformar la regió metropolitana

  • 08-04-2024
  • Resum d'activitats
  • 620 Lectures

Tant les empreses com el sector públic i polític són cada vegada més conscients dels reptes que suposa l'emergència climàtica, però encara hi ha resistències i traves a l'hora d'implementar mesures concretes que haurien de ser urgents. Aquesta és la conclusió del segon esmorzar estratègic en què la vicepresidenta de l'Àrea d'Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i presidenta de la Comissió Executiva del PEMB, Janet Sanz i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, han conversat sobre la transformació de la metròpolis davant l'emergència climàtica.

Valentina Raffio, Josep Santacreu i Janet Sanz
Valentina Raffio, Josep Santacreu i Janet Sanz

El canvi que estem vivint amb la crisi climàtica “no té cap mena de precedent”, com ha assenyalat la periodista especialitzada en clima encarregada de moderar la conversa, Valentina Raffio, i per fer-hi front són necessaris tant canvis estructurals com individuals. És a dir, la ciutadania està implicada en la resposta a l'emergència climàtica, però també les institucions públiques, encarregades de legislar, i les empreses, responsables de la producció. Fent les transformacions necessàries “podem millorar les condicions de vida i construir les ciutats com un refugi climàtic”, ha subratllat Janet Sanz.

Necessitat d'un pacte i d'un pla d'acció compartit

Pel que fa al sector empresarial, el president de la Cambra de Comerç, ha explicat que “cada vegada hi ha més empreses conscients, però no tenen en els seus plans objectius concrets”. Això darrer és el més important, segons Santacreu, que considera que en un futur tothom haurà de mesurar el seu nivell d'emissions —empreses, administracions, ciutadania— per tal de ser-ne conscients i a partir d'aquí “elaborar un pla sensat, raonable i sostenible per neutralitzar-les'. Malauradament, en l'actualitat els incentius per fer-ho, reconeix Santacreu, són escassos: “es calcula que es destinen 6 bilions de dòlars en incentius per produir energia amb combustibles fòssils” quan hauria de ser al revés.

Des del sector públic, Sanz ha emfatitzat que les polítiques climàtiques varien en funció de la prioritat política i del coneixement existent sobre la matèria per poder actuar. No obstant això, “s'ha de combatre l'actitud del «no hi ha res a fer»” ha remarcat. Segons Sanz, les reformes que s'han de portar a terme han de formar part d'un pacte social i “d'un pla realista, viable, que ha de tenir uns objectius”.

En aquest sentit, la presidenta de la comissió executiva del PEMB ha posat d'exemple la Zona de Baixes Emissions (ZBE), amb la qual “ja anem per darrere de les recomanacions de l'ONU i de la Unió Europea” pel que fa a les limitacions de contaminants, perquè ampliar-les genera “resistències”. Tot i això, Sanz ha explicat que “les empreses automobilístiques no estan en contra de les ZBE” en la majoria dels casos, si no simplement demanen una planificació i aquí és quan les administracions no van en la mateixa direcció.

Consumir menys energia i renovable

La transició energètica és un dels principals reptes, segons han coincidit els dos ponents. Sobre això, el president de la Cambra ha mencionat el cas dels creuers, que no estan connectats a la xarxa elèctrica i consumeixen energia fòssil mentre estan aparcats al port de la ciutat. L'electrificació dels molls, precisament, és un dels projectes alineats amb el Compromís Metropolità 2030 amb l'objectiu que el Port de Barcelona tingui electrificats tots els seus punts d'atracada dels creuers.

Els dos ponents també han entrat al debat sobre el creixement i el model econòmic, després que la moderadora afirmés que, com a espècie, “hem sigut el problema i ara hem de ser la solució” al canvi climàtic. No obstant això, tant Santacreu com Sanz han puntualitzat que “no ha estat l'espècie humana —la causant de la crisi climàtica— sinó els humans del nord global”, ja que els països del G20 produeixen el 20% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Ambdós han coincidit a anar cap a un “nou tipus de desenvolupament”, perquè la prosperitat en termes econòmics no sempre ha comportat més benestar. “No podem relegar que l'únic descans passi per agafar avions el mes d'agost”, segons Sanz.

Tant Sanz com Santacreu també han coincidit en què un dels temes cabdals és tenir en compte l'origen i la procedència dels aliments que consumim. “Cal ruralitzar la ciutat i urbanitzar el camp amb equilibri i respectant els ecosistemes. Només des del treball conjunt es pot avançar”, ha expressat la presidenta de la Comissió Executiva del PEMB.

Durant la conversa, Sanz ha recordat que la crisi climàtica és el repte més important per la salut durant aquest segle d'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS). “Tots viurem dos anys menys a la nostra ciutat per culpa de la contaminació atmosfèrica”,  afirmava Santacreu fent referència a l'evidència que demostren diferents estudis com l'última edició de l'Índex de Qualitat de Vida de l'Aire (AQLI). Per revertir la contaminació atmosfèrica, la regidora del consistori barceloní aposta per repensar el model de mobilitat que genera l'urbanisme radial amb Barcelona al centre. “La potència econòmica que segueix tenint Barcelona s'ha de descentralitzar”, segons Sanz, i per això “necessitem infrastructures metropolitanes”.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies