Les regions metropolitanes han de ser vectors de canvi clau contra l'emergència climàtica, conclusió d'un nou esmorzar estratègic del PEMB

Auditori ple al Hub Social per escoltar les reflexions sobre el paper de les ciutats i l'escala metropolitana en la lluita contra el canvi climàtic en una nova edició dels esmorzars estratègics del PEMB

  • 09-02-2024
  • Resum d'activitats
  • 430 Lectures

La vicepresidenta de l'Àrea d'Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i regidora al consistori barceloní, Janet Sanz, l'arquitecta i comunicadora, Núria Moliner i l'investigador a Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), Rubén Martínez, han compartit taula en el que ha estat el primer esmorzar estratègic de la temporada per debatre com transformar les metròpolis davant l'emergència climàtica. La conclusió principal: les ciutats i les regions metropolitanes poden ser vectors de canvi però per això cal tenir en compte l'habitatge, la mobilitat, la biodiversitat  i com ens relacionem amb altres regions en la lluita contra el canvi climàtic. “Cal avançar cap a una transició ecosocial justa per a tothom', ha assegurat Sanz.

Núria Moliner, Janet Sanz i Rubén Martínez durant l'esmorzar estratègic
Núria Moliner, Janet Sanz i Rubén Martínez durant l'esmorzar estratègic

En aquest sentit, Martínez, ha recordat que “fa dos dies el Regne Unit deia que en la darrera dècada la seva economia havia crescut el 80% i que han reduït un 50% les seves emissions. Això només s'entén si mirem altres regions del món: ha sigut possible per la deslocalització de la indústria a la Xina, que està produint el que consumeix el Regne Unit amb treball més barat, i no ho podem oblidar”.

Davant d'una vuitantena de persones assistents a l'acte que ha tingut lloc en l'auditori del Hub Social, Sanz, Martínez i Moliner han posat de manifest que tot i que és cert que les ciutats son part del problema, ja que son les responsables del 80% de les emissions d'efecte hivernacle, i també del 70% del consum d'aigua de les conques internes (davant del 30% del mon rural), també poden ser part de la solució. “Les àrees metropolitanes poden ser actors de canvi sense oblidar les relacions entre territoris”, ha afegit Martínez.

 “Hem de consumir i generar menys. Hauríem de posicionar la rehabilitació com a present i futur de les nostres ciutats, sobretot en teixits densos com Barcelona, i en territoris envellits com Europa”, ha assegurat l'arquitecta que, a més, ha posat en valor “que és una manera de preservar el nostre patrimoni”. “Perquè les nostres ciutats siguin sostenibles i resilients, hauríem d'estar rehabilitant 12 vegades més”, ha assegurat Moliner que ha recordat que cada any s'haurien de rehabilitar 350.000 habitatges, lluny dels 30.000 que es rehabiliten actualment.

Segons Sanz, també és indispensable no oblidar com la gran Barcelona es relaciona amb la resta del territori, com pot passar a tenir una posició més secundària per potenciar el conjunt, generar nous nodes, i com es pot protegir el territori que és més divers des del punt de vista de la biodiversitat i del sòl. “Cal pensar com construïm la ciutat dels 15' no de Barcelona, que ja existeix, sinó des de la lògica de la regió sobretot tenint en compte que el 70% dels desplaçaments és donen en un espai que té cobertura de metro”, ha assegurat.

La presidenta de la comissió executiva del PEMB també ha posat de manifest que si es té en compte l'índex de vulnerabilitat urbana vinculat a l'emergència climàtica sabem que mig milió de persones, pel territori metropolità on s'ubiquen i per com s'han planificat les infraestructures, son mes vulnerables a les crisis que poden venir. Anem tard però estem a temps de canviar-ho”, ha manifestat.

Bona part del debat també ha girat sobre si la resposta a l'emergència climàtica ha de ser el decreixement. La conclusió: no hi pot haver decreixement sense tenir en compte la redistribució en sentit ampli. Segons Martínez, en el discurs del decreixement es comparen dades de manera esbiaixada. “Comparem Matadapera amb Salt. Salt: el municipi més empobrit de tot Catalunya. Matadapera: aquell municipi amb les rendes més altes. On hi a més pobresa energètica? A Salt. Els hi hem de dir que han de decréixer?”, ha preguntat. Per això, ha conclòs que “no pot haver-hi cap operació en nom de la transició energètica sense redistribució en termes amplis, no només a través del sistema fiscal, sinó en termes d'empoderament i capacitat de decidir”.

“Com afecta a la mobilitat on vivim?” ha estat la pregunta que Sanz ha portat a debat i que ha obert el segon bloc sobretot dedicat a l'habitatge. “És una peça clau. Moltes persones no tenen opció el dret de viure en lloc on treballen i això genera uns desplaçaments que sabem que són una persona per cotxe. És tan difícil accedir a un habitatge digne, assequible! De qui és la ciutat? Qui hi viu? Qui és propietària dels immobles que s'estan rehabilitant?”, s'ha preguntat Moliner que ha situat experiències d'habitatge cooperatiu com La Borda com una manera de “crear utopia a escala de barri”. “És un dels moviments que més esperança m'ha donat”, ha assegurat. Per la seva banda, Martínez ha apostat per la regulació dels preus de lloguer com a política climàtica: “La regulació de preus fa que jo no entri en contradicció amb la necessitat de decréixer perquè ja no hauré de dedicar un 50% del meu sou a l'habitatge”.

En el torn de preguntes, les persones assistents també han volgut reflexionar sobre la contradicció que suposa que projectes urbanístics que estan pendents d'executar des de fa anys on el seu pla director no parla de canvi climàtic, sobre el paper dels ajuntaments en la compra pública per l'impacte que pot tenir en la transformació i en la cobertura dels drets humans, aquí i em altres països del món, sobre la necessitat de prendre decisions en mobilitat que “no suposin un tret als peus”, i també sobre la importància de la conservació de la natura o que actualment ja s'han sobrepassat 6 dels 9 límits ecològics planetaris. En definitiva, tant Sanz, com Martínez com Moliner han estat d'acord en què la lluita contra l'emergència climàtica “és l'estratègia més inajornable com a societat i s'ha d'abordar des de tots els àmbits'

I precisament per això, el PEMB contribuirà a reflexionar-hi amb un cicle d'esmorzars estratègics dedicats a aquesta qüestió. Així ho ha explicat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, qui ha recordat que el recentment aprovat Compromís Metropolità 2030 té per “objectiu central reduir les desigualtats i això enllaça amb les idees de transició justa i resiliència tractats durant l'esmorzar estratègic”.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies