Més de la meitat de les escoles de l’AMB presenten entorns crítics per a la salut dels infants

L’estudi “Millorar els entorns escolars – Metodologia d’anàlisi i estat actual en l’àmbit metropolità de Barcelona”, desenvolupat per l’arquitecte urbanista professor de l’UPC, Xavier Matilla, i Helena Cruz, geògrafa de TerritorisXLM, ha analitzat 916 centres de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (497 públics, 332 concertats i 87 privats) i conclou que millorar els entorns escolars és una palanca ràpida i visible de regeneració urbana i salut pública.

L'anàlisi mostra quina és la realitat de les escoles de l'àrea metropolitana per contribuir a identificar i impulsar polítiques que millorin aquestes condicions d'entorn, en consonància amb les missions 'Emergència ambiental i climàtica' i de 'Cohesió territorial' del Compromís Metropolità 2030. Es tracta d’una “qüestió d’emergència climàtica i de salut pública”, ha destacat la presidenta de la comissió executiva del PEMB i vicepresidenta de l’Àrea d’Acció Climàtica de l’AMB, Janet Sanz. També ha insistit en la importància d’abordar aquest fenomen des de l’escala metropolitana: “Començar per les escoles és la manera més directa i justa de guanyar aire net, seguretat i convivència als barris, i no ens podem permetre retrocedir.”

57% dels centres tenen entorns deficients

L’estudi proposa un índex sintètic de valoració (0 a 28 punts) que combina indicadors de mobilitat, medi ambient, seguretat viària, vulnerabilitat climàtica i característiques dels centres. Com més alta és la puntuació de l’indicador, pitjors són les condicions de l’entorn escolar.

Segons això, més de la meitat de les escoles de l’AMB es troben en entorns crítics. Concretament, un 57% dels centres analitzats (528 escoles) se situen en la franja amb pitjors condicions (amb una puntuació superior a 15), i un preocupant 13% (118 escoles) assoleixen el pitjor rang possible, amb valors entre 21 i 25 punts. D’aquestes, concretament 6 escoles arriben a la puntuació màxima registrada de 25 punts sobre 28. En canvi, els centres que gaudeixen d’un entorn escolar favorable només representen el 7% dels centres (63 escoles).

Un de cada tres centres té patis insuficients

Un de cada tres centres educatius de l’àrea metropolitana disposa de patis insuficients segons la normativa vigent, és a dir, inferiors a 1.056 m2. La situació és especialment greu a les escoles concertades i privades, on gairebé la meitat no arriben als estàndards mínims establerts. Municipis com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet concentren els percentatges més elevats de dèficit d’espais de joc i lleure per a l’alumnat.

La manca de verd també és una constant. En 12 municipis, més del 80% de les escoles es troben en entorns amb menys de 15 m² de verd per habitant en un radi de 700 metres, un indicador clau de confort i ombra. Alhora, la qualitat de l’aire presenta uns resultats molt preocupants: cap centre assoleix els nivells recomanats per l’OMS i gairebé 9 de cada 10 superaran els futurs límits europeus de NO₂ i partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) que s’han d’assolir com a molt tard abans del 2030.

Finalment, l’estudi evidencia que, sovint, en diversos àmbits del continu urbà central —Besòs–Glòries–Eixample i l’eix litoral— els centres amb pitjors entorns coincideixen amb exposició elevada a contaminació i calor, i que aquesta realitat se superposa amb nivells alts de vulnerabilitat social (IVU). Un fet que reforça la necessitat de prioritzar actuacions en clau de justícia urbana i equitat. L’arquitecte urbanista Xavier Matilla, que ha coordinat l’estudi, ha subratllat que “els entorns escolars poden esdevenir el motor d’un nou model urbà més segur, verd i saludable per a tothom”.

L’estudi assenyala que les actuacions més efectives són les que transformen directament l’espai públic davant de les escoles. Matilla ha assegurat que mesures com “recuperar asfalt per a ús exclusiu de vianants, crear espais segurs i jugables, o introduir millores puntuals —com passos elevats, voreres passant o carrils bici i bus— són actuacions de baix cost i alt impacte que permeten millorar, de manera immediata, la seguretat i el confort climàtic de l’escola”.

Millorar els entorns és una qüestió de salut pública

Millorar aquests entorns escolars és una qüestió urgent de salut pública i justícia social. Tal com ha apuntat durant la jornada de presentació de l’estudi l’Elena Codina, metgessa i membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Pediatria, “els infants passen l’equivalent a una jornada laboral en espais que no compleixen ni tenen cap normativa en termes de salut, qualitat de l’aire i prevenció d’accidentalitat”, mentre són especialment vulnerables, perquè tenen uns cossos que encara estan en formació.

Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa d’Entorns Urbans i Salut d’ISGlobal, ha defensat que transformar aquests entorns “també dignifica els barris i respon a la manca d’espai públic de molts municipis de l’AMB”. Barcelona és una de les poques ciutats que ha començat a aplicar un canvi de model a escala, amb projectes com els refugis climàtics o “Protegim les escoles”, que permeten actuar més enllà de casos puntuals, segons la investigadora. Totes dues han coincidit que cal actuar amb visió estratègica i valentia política, perquè, en paraules de Daher, protegir la salut dels infants és una de les inversions més eficients que podem fer com a societat.

Les experiències de Bilbao, València i París

A Bilbao, el consistori treballa des de fa temps per transformar els espais escolars i els seus entorns amb una mirada transversal i participativa, segons ha explicat el regidor delegat de l'Àrea de Planificació Urbana, Projectes Estratègics i Espai Públic de l'Ajuntament de Bilbao. Entre les iniciatives destacades hi ha els projectes “Reimaginant patis”, que impulsa la transformació dels patis escolars amb la implicació de tota la comunitat educativa, “Patis oberts”, que obre aquests espais fora de l’horari lectiu i crea noves oportunitats laborals per a joves i “Camins escolars que promou camins segurs i entorns pacificats mitjançant urbanisme tàctic.

En el cas de, l’arquitecte i ex-assessor d’Urbanisme de l’alcaldia de València, David Estal, ha detallat que les transformacions urbanes s’han accelerat arran de la pandèmia i episodis com la DANA, que van obligar a reubicar escoles en espais provisionals. Aquest context va suposar una oportunitat per recuperar espais d’aparcament i convertir-los en espai públic mitjançant urbanisme tàctic. Durant el període 2015–2023, l’impuls institucional va generar una dinàmica de canvi que va culminar amb la capitalitat verda europea, ha subratllat Estal. Des de la ciutat, es destaquen tres aprenentatges clau: la importància de l’apropiació ciutadana d’aquestes intervencions, el treball en xarxa i la promoció de l’autonomia dels infants a l’hora de moure’s pel seu entorn.

A París, la mobilització ciutadana ha estat clau per impulsar un nou programa polític de transformació dels entorns escolars, segons ha explicat a la jornada Andoni Briones, cap del departament Nord-Est de disseny i gestió de projectes a l’Ajuntament de París. L’objectiu inicial de pacificar 300 carrers ja s’ha superat, i s’han posat en marxa mesures com la retirada de la barrera entre vorera i calçada, la incorporació de mobiliari urbà, la gestió sostenible de l’aigua i la plantació de vegetació. Briones ha apuntat que els infants hi tenen un paper actiu, decidint com “vestir” els nous espais i aquestes actuacions han generat noves centralitats als barris i contribuint a recuperar l’espai públic per a la vida quotidiana.