La regió metropolitana de Barcelona compta amb 38 indicadors com a resultat d'una recerca pionera
L'associació Metropolis encarrega a LSE-Cities, de la London School of Economics, una recerca clau en indicadors per a 58 territoris metropolitans d'arreu del planeta entre els quals es troba l'RMB
- 05-07-2019
- Notícies relacionades
- 142 Lectures
La regió metropolitana de Barcelona, amb els seus 4.786.697 habitants segons dades del 2017, és una de les 58 àrees territorials que formen part de la investigació que LSE-Cities, de la London School of Economics, ha realitzat per encàrrec de Metropolis i finançat per l'AMB. Davant la necessitat d'entendre on i com viu, treballa i actua la gent a les urbs metropolitanes i amb l'objectiu de desenvolupar polítiques urbanes més efectives, LSE-Cities ha extret 38 indicadors metropolitans. Alguns són fruit de l'anàlisi de dades existents, però també hi ha noves mètriques, totes elles agrupades en sis tipologies: context i governança, desenvolupament econòmic, cohesió social, igualtat de gènere, sostenibilitat ambiental i qualitat de vida. Una iniciativa que, malgrat les dificultats i limitacions conceptuals i metodològiques, és una molt bona eina de partida i que ajudarà a que s'homogeneïtzin conceptes i formes de recollida de dades.
38 indicadors metropolitans de l'estudi de LSE-Cities, de la London School of Economics
Més de 3 bilions de persones al món viuen en àrees urbanes i la xifra no para de créixer. Aquest creixement obliga a repensar la seva governança i presenta també noves oportunitats per als territoris. Fins ara, tot i que la cimera d'Habitat III, l'Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana havien fet èmfasi en la necessitat de tenir millors indicadors a nivell metropolità, hi havia una important manca de dades a aquesta escala. Les dificultats? Per començar, el concepte d'àrea metropolitana és ambigu i resulta difícil determinar l'abast geogràfic del què treure les dades en cada cas d'una forma homogènia. Amb tot, LSE-Cities, ha aconseguit anar delimitant territoris metropolitans funcionals i extreure prop d'una quarantena d'indicadors en diferents zones urbanes del món, entre elles, la regió metropolitana de Barcelona. Nuno Ferreira Da Cruz, un dels autors per part de la LSE, va ser l'encarregat de presentar l'estudi recentment al CIDOB, en un seminari on també hi va participar la responsable de governança metropolitana i prospectiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Maria Cortada. L'experta valora molt positivament poder comptar amb aquestes dades per dissenyar millors polítiques a nivell metropolità ja que “les dades i l'evidència científica han de constituir una base important per a la definició de polítiques també en l'àmbit metropolità”. Cortada també destaca que hi ha desafiaments específics relacionats amb “la desigualtat i la segregació territorial que cal abordar per millorar la qualitat de vida de les metròpolis”, que és l'objectiu principal del PEMB per al territori de l'RMB.
Una de les tipologies destacades és la dels indicadors sobre igualtat de gènere, perquè les dades permeten “visualitzar aquestes necessitats i problemàtiques específiques”, tal i com apunta Silvia Llorente, responsable del projecte de Metropolis Women.
La regió metropolitana de Barcelona
La investigació d'LSE-Cities ha tingut en compte la regió metropolitana de Barcelona, i no només la seva àrea, per crear els 38 indicadors. En aquest sentit, es fa palesa la falta de dades pel que fa a la població estrangera, però sí que es menciona, entre altres, la taxa d'atur, que és del 12,90%; els 438 quilos de menjar que malbarata cada habitant; el fet que hi hagi un 72,3% de població urbana que viu a menys de 500 metres d'una estació de ferrocarril, una estació de metro o una parada d'autobús; i que l'índex de fragilitat de les ciutats de l'RMB és del 2,07 (d'una puntuació entre 1 i 5).
Per tant, podem afirmar que hi ha una gran necessitat de disposar de dades a escala de regió metropolitana per desenvolupar millors polítiques que creïn àrees i ciutats més fortes. Aquesta recerca suposa un punt de partida i l'analítica creuada de les dades pot ser un dels seus punts més forts. Tot i que encara queda per veure com crear un relat amb aquesta informació i com engrescar la ciutadania per a que participi d'aquest procés.
Enllaços d'interés: