El PEMB engega l'espai de governança de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana amb 75 institucions i organitzacions adherides

L'espai pretén ser fòrum de trobada i d'intercanvi per compartir i enriquir projectes i experiències, crear sinergies i vehicular col·laboracions entre els diversos actors metropolitans que han formalitzat la seva adhesió a la CARM

  • 18-03-2021
  • Actualitat del PEMB
  • 1675 Lectures

2021 és un any important en la fita d'entendre l'alimentació com a element fonamental a situar en l'agenda pública i social del territori metropolità. Barcelona és Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible; les diferents administracions, tant municipals com supramunicipals, estan treballant i desenvolupant estratègies en l'àmbit de les polítiques alimentàries; i el PEMB posa en marxa l'espai de governança de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM) amb prop de 75 institucions i organitzacions adherides i amb l'objectiu que esdevingui espai de trobada i d'intercanvi per compartir i enriquir projectes i experiències, crear sinergies i vehicular col·laboracions entre els diversos actors metropolitans que han formalitzat la seva adhesió a la CARM.

Parc Agrari del Baix Llobregat. Autor: Jordi Salinas. Drets d'explotació: AMB
Parc Agrari del Baix Llobregat. Autor: Jordi Salinas. Drets d'explotació: AMB

L'espai de governança de la CARM neix amb cinc objectius clars, tal i com ha explicat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet:

  • Generar missatges relacionats amb l'alimentació sostenible i saludable i comunicar-los a la societat
  • Fomentar l'intercanvi de coneixement i experiències entre els seus membres, identificar bones pràctiques i donar-los un reconeixement públic
  • Actuar com a espai de reflexió i aportacions a les estratègies alimentàries locals i supralocals de les diverses administracions o d'altres actors
  • Explorar possibilitats de col·laboració per a l'impuls de projectes d'abast metropolità relacionats amb l'alimentació sostenible i saludable
  • Fer el seguiment i, si s'escau, la revisió dels compromisos continguts en la CARM

I en aquesta direcció, la primera trobada de l'espai ha comptat amb la participació de diferents representants de projectes en marxa en l'àmbit de l'alimentació sostenible i saludable. Totes les aportacions han coincidit en la importància de tractar el sistema alimentari des d'una mirada integral i transversal; d'abordar la sostenibilitat des de la proximitat i la reconnexió de la ciutat amb els seus espais agraris propers; i de fomentar la col·laboració entre els diversos actors que comparteixen l'objectiu de contribuir a la transició cap a un model alimentari més just, segur, sostenible i saludable per evitar duplicitats, col·laboració que, a més, s'ha d'entendre en clau quíntuple hèlix. Només així es podrà fer front a la triple emergència que vivim actualment: socioeconòmica, ecològica i sanitària.

Espai Governança CARM

En aquesta línia, Sergio Gil, president de la delegació de Barcelona de Restaurantes Sostenibles, associació que, a més, ha presidit la sessió, ha remarcat la importància de la sostenibilitat, tant pel que fa a la producció com a la gestió, com a eina per reviure un sector, el de la restauració independent, que viu actualment un procés de “desinvenció”. Per això, des de Restaurantes Sostenibles, ofereixen formació als bars i restaurants que vulguin emprendre el camí cap a la sostenibilitat, promouen el Congrés Internacional de Restauració i Economia Circular i han posat en marxa una prova pilot en 25 restaurants de l'àrea metropolitana de Barcelona per establir estratègies de circularitat a nivell pràctic.

La sessió també ha servit per conèixer les diferents estratègies que s'estan desenvolupant des de l'àmbit públic. Sònia Callau, cap de la Unitat de Suport als Espais Agraris de la Diputació de Barcelona, ha destacat el compromís de la Diputació de Barcelona per cercar mecanismes de coordinació interna i amb la implicació de tots els departaments i per integrar totes les baules del sistema alimentari en la governança alimentària. Quina és la seva fórmula? “La creació del Consell Alimentari entès com un espai participatiu on convergeixen els diferents actors econòmics, socials i públics amb l'horitzó de dissenyar i implementar una estratègia alimentària des de la política pública local per fer front als reptes globals”, ha explicat.

Per que una carta alimentaria i un espai de governança

Amaranta Herrero, coordinadora estratègica de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021, ha presentat l'Estratègia Alimentària 2030, full de ruta a seguir en matèria de política alimentària des de l'àmbit de Barcelona ciutat, que el que pretén és: “fixar grans objectius de ciutat alineats amb els ODS, arribar a consensos amb una àmplia representació dels agents que conformen la quíntuple hèlix alimentària, generar compromís de tots els agents en la consecució dels objectius comuns, identificar possibles accions i projectes singulars, i impulsar un espai de governança de les polítiques alimentàries a la ciutat”.

Per tancar el capítol de les administracions, José Luís Haro, responsable d'economies locals emergents de l'AMB, ha explicat el Pla d'Acció per a l'Alimentació Sostenible 2020-2023 que planteja l'AMB i que neix amb la motivació d'”avançar cap a sistemes alimentaris que contribueixin a la resiliència i sostenibilitat de les societats, economies i territoris i que, al mateix temps, permetin garantir l'accés a totes les persones a una alimentació saludable”. Haro ha fet èmfasis en la necessitat de coordinar les accions desenvolupades per les diferents àrees de les administracions públiques per tal d'abordar els reptes que es plantegen en el camp de l'alimentació de manera eficient.

Pla dAccio Alimentacio Sostenible AMB

Així mateix, la sessió inaugural de l'espai de governança de la CARM ha comptat amb la presentació de tres iniciatives de l'àmbit de la distribució i la comercialització alimentària que tracten de posar a l'abast del consumidor els productes de proximitat. Carles Mencos, coordinador territorial de la Catalunya Central d'Unió de Pagesos, ha parlat sobre el Centre d'Intercanvi d'Aliments de Proximitat (CIAP), projecte que va néixer fruït d'unes sessions participatives organitzades pel PEMB, que ha estat impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i que ara gestiona Unió de Pagesos. El CIAP busca apropar els productors de Catalunya als consumidors a través de la venda directa connectant els dos extrems més febles de la cadena alimentària: el petit productor o pagès familiar i la botiga de barri o el mercat municipal.

Al seu torn, Ingrid Buera, directora de Màrqueting i Clients de Mercabarna, ha presentat el Biomarket, el primer mercat majorista bio d'Espanya. 2.568 m2 de superfície comercial que han de servir per facilitar el consum de productes ecològics a la població de Catalunya, donar resposta a l'aposta del sector majorista i de l'agricultura de proximitat pels productes ecològics i promoure la varietat d'oferta i la millor relació qualitat-preu dels productes. El Biomarket acollirà també els primers punts de venda del CIAP.

Biomarket

Finalment, Marta Pons, coordinadora general de Food Coop BCN, ha explicat aquesta iniciativa que va néixer des de la ciutadania organitzada amb el propòsit de democratitzar l'accés a l'alimentació sostenible posant productes de qualitat a l'abast de totes les famílies. En què es basa Food Coop BCN? En un model d'innovació social, “és un supermercat cooperatiu i participatiu, totes les persones que volen comprar al supermercat es fan sòcies amb una aportació de capital i es comprometen a tres hores de treball mensuals”, ha explicat Pons, “la reducció en despeses de personal permet ajustar marges i oferir bons productes a bons preus. 500 persones sòcies suposen 1.500 hores de treball cada mes, el que equivaldria a 10 persones a jornada completa”.

L'espai de governança de la CARM té previst seguir creixent i per això Oriol Estela Barnet ha animat a la difusió per assolir més adhesions a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana i dibuixar així un mapa complet d'actors i projectes que es comprometin a facilitar la participació i la governança per crear una base social i institucional implicada, defensar un medi agrari viu que impulsi la producció local i el seu valor social i ecològic, i prioritzar l'equitat social i econòmica davant la crisi climàtica i el món postpandèmia. Així mateix, Estela ha emplaçat a totes les institucions i organitzacions membres a implicar-se en el procés participatiu Barcelona Demà que conclourà en el Compromís Metropolità 2030, el nou pla estratègic de la regió metropolitana de Barcelona basat en missions. “És evident el paper de l'alimentació sostenible en tot aquest procés i per això requerim de la contribució de tots i totes per establir una missió compartida amb horitzó 2030”, ha dit.

  • Participa o segueix el debat

    3 comentaris:

    Mario Cañizal - 23/03/2021 a les 11:17:47.

    dos observaciones

    1.- Nos reiteramos en revisar el texto de la Carta en relación a las novedades que anuncia el Pacto Verde Europeo y documentos adicionales como De La Granja a la Mesa o el de Economía Circular 2.- Recordar la importancia del consumo alimentario fuera del hogar que no se atiende ni desde la alimentación colectiva ni desde la alta cocina. Nos referimos a la restauración urbana que presta servicio a la demanda pej. de los commuters que entran y salen de las grandes nucleos urbanos del AMB y que no comen en su hogar.Iniciativa que debería abordarse como continuación del esfuerzo actual que hace el Ajuntament de Barcelona con los Menus de las Estacions con motivo de la CMAS21.
    Joaquim Ros Saques - 23/03/2021 a les 19:08:41.

    Escrit

    Esta molt e que aquet 2021 parlem molt d'alimentacio, pero al gran repte es que els propers anys en continuessim parlant i treballant.
    PEMB - 19/04/2021 a les 10:59:08.

    Resposta als comentaris

    Respecte al comentari del Mario, la CARM ha començat a caminar fa poc i els canvis que calgui aplicar es decidiran en l'espai de governança, cosa no vol dir que no es tinguin en compte els aspectes que menciones. Joaquim, precisament per això s'està construint una estratègia en l'horitzó 2030, perquè el llegat de la capitalitat perduri. Gràcies pel vostre interès!

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +