El PEMB, l’Ajuntament de Barcelona i el Canòdrom impulsen un programa públic d’activitats al voltant de l’exposició “Com dissenyar una revolució: la via xilena al disseny”

"Com dissenyar una revolució: la via xilena al disseny" es va exhibir al Centre Cultural La Moneda de Santiago de Xile en el marc de la commemoració dels 50 anys del cop d'estat d'Augusto Pinochet i ara arriba a Barcelona de la mà del PEMB, l'Ajuntament de Barcelona i el DHub.

L'exposició, comissariada per Hugo Palmarola, Eden Medina i Pedro Ignacio Alonso, recupera el llegat d'un moment històric en què el país sud-americà es va situar a l'avantguarda mundial no només en el pla polític –Xile va ser pioner a l'hora de desenvolupar una revolució socialista pacífica que es va iniciar amb unes eleccions democràtiques i que va mantenir en tot moment el respecte a les institucions democràtiques existents– sinó també en l'àmbit del disseny. Un llegat que la dictadura d'Augusto Pinochet es va encarregar de destruir.

En aquest sentit, proposa una relectura del període del govern de la Unitat Popular que, més enllà del debat polític, destaca la creativitat, l'optimisme i la idea d'usar el disseny per abordar problemàtiques que afectaven la societat.

Els visitants a la mostra es trobaran amb 250 peces de disseny industrial i de disseny gràfic que posen en evidència una creativitat diversa i l'existència d'una multiplicitat de formes de fer disseny. La mostra inclou tant peces originals d'aquells anys com reconstruccions de dissenys que perseguien objectius com la democratització de la lectura o la música popular, la reducció de la dependència tecnològica o la superació de la desnutrició infantil. Aquesta exposició és fruit d'una investigació d'anys. S'han utilitzat les reconstruccions a partir de prototips com una forma d'investigar per tal de tenir un coneixement més profund de l'objecte i el seu funcionament.
 

La reconstrucció del Cybersyn

L’exposició també convida a reflexionar sobre l’actualitat a través d’un dels seus principals atractius: la primera reconstrucció integral i funcional de la sala d’operacions Cybersyn (o Synco). La reproducció, validada pels dissenyadors originals, és una sala hexagonal de 72 m2 que ofereix a qui la visita un exemple visual i vivencial d’una de les majors contribucions a la història de la informàtica que permetia conèixer ràpidament grans volums de dades i sistematitzar-les per prendre decisions polítiques i econòmiques. 

El projecte Cybersyn anticipava debats que avui són centrals, com la interacció entre la tecnologia, la gestió de dades i la democràcia. Amb la seva visió d'un sistema tecnològic descentralitzat i públic, pot servir per reflexionar sobre el paper de la intel·ligència artificial en les societats modernes i en un context en què les dades són clau per a la presa de decisions.

Imagen

El projecte mostra com un ús tecnològic ètic, descentralitzat i transparent pot contribuir al benestar social i com les infraestructures públiques són claus per a l'enfortiment democràtic. La proposta del Cybersyn de gestió en temps real i la seva sala d'operacions participativa són idees que poden inspirar nous mecanismes per enfortir la democràcia i garantir que la tecnologia serveixi als interessos col·lectius. En aquest sentit, l'exposició vincula passat, present i futur, oferint eines per repensar els desafiaments contemporanis de manera crítica i creativa.

Aquesta sala d' operacions està situada al centre de l'espai expositiu i es podrà veure des de l'exterior, a través de dues portes. A més, els visitants podran accedir a la instal·lació els dijous i divendres d'11 h a 14 h i de 17 h a 20 h, en grups de 10 persones. En aquestes franges es podran veure les pantalles funcionant de manera automàtica i seure en un dels seients de la sala.
 

Un disseny amb objectius socials

La mostra es divideix en set àmbits que busquen explicar com es va projectar visualment i materialment el programa de la Unitat Popular de Salvador Allende. Objectius que anaven des de com administrar una economia a com nodrir la infància, passant per com cridar a l'acció col·lectiva, com promoure la música popular, com reduir la dependència tecnològica, com construir una societat lectora o com fomentar una coexistència pacífica.

A través d'aquesta proposta museogràfica, l'exposició convida a reflexionar sobre com el disseny democràtic, la planificació estratègica i les mirades interdisciplinàries poden ser catalitzador de transformacions socials profundes, així com sobre quines utopies hem d'imaginar avui.

Programa públic d'activitats

Per la seva banda, l’aposta per un programa d’activitats convida a imaginar el futur des de la força transformadora del pensament col·lectiu. Amb una mirada oberta i col·lectiva, es proposen espais de debat, reflexió i experimentació per repensar els reptes actuals i imaginar nous horitzons compartits a la metròpolis. Les activitats co-organitzades directament pel PEMB amb d’altres actors son:
 

Club de lectura: geopolítica i sobirania tecnològica en col·laboració amb l’IND+I Club i el Canòdrom

IND+I Club és una xarxa liderada per Viladecans per impulsar la reflexió i intercanvi participatiu entre persones interessades en l’àmbit de la indústria i la innovació. Als clubs de lectura, diversos membres del club i experts convidats presenten i comenten llibres que els han semblat rellevants en matèria d’innovació i transformació digital.

El club de lectura, que tindrà lloc el 9 de setembre a les 18h, comptarà amb: Joana Barbany, periodista que presenta el seu llibre Rehumanizando la tecnología. Claves para sobrevivir como especie en la era digital, David Rodríguez, economista, politòleg i secretari tècnic del PEMB parlarà de La paradoxa del benefici, de Jan Eeckhout. Liliana Arroyo, sociòloga especialista en innovació social digital, comentarà Searches: Selfhood in the Digital Age, de Vauhini Vara. Més informació.
 

Jornada: Bessons digitals metropolitans en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Canòdrom

És possible impulsar una plataforma que agrupi els bessons digitals dels municipis i permeti visualitzar i construir escenaris a escala metropolitana? Aquesta és la pregunta central que planteja un repte doble: d’una banda, a escala local, recollir dades completes i estructurades és una tasca complexa i exigent; de l’altra, escalar aquest exercici al conjunt de la metròpolis implica garantir que aquestes dades siguin comparables, obertes i accessibles entre els diferents municipis.

La jornada tindrà lloc el 29 d’octubre a les 10 h al Canòdrom. Més informació.
 

Curs: Metròpoli i desenvolupament econòmic, una proposta formativa per pensar estratègies urbanes i socials per al segle XXI en col·laboració amb el CUIMPB i el CCCB

Les àrees i regions metropolitanes han esdevingut els principals motors econòmics del segle XXI. Tot i que solen ser diverses en termes de dimensions físiques i densitat de població, la característica comuna és que concentren activitat productiva, talent, innovació i oportunitats. Al mateix temps, però, han de fer front a reptes complexos com les desigualtats socials i territorials, l’accés a l’habitatge, la mobilitat sostenible, la digitalització o l’adaptació al canvi climàtic. En aquest context, resulta fonamental entendre com es dissenyen i implementen avui en dia estratègies de desenvolupament econòmic que tinguin en compte aquesta dimensió territorial i siguin més inclusives i sostenibles.

Aquest curs, que tindrà lloc els dies 13 i 14 de novembre al CCCB, ofereix una anàlisi aprofundida dels conceptes, estratègies i eines al servei del desenvolupament econòmic en entorns metropolitans, amb un èmfasi especial en l’àrea de Barcelona. A través de casos pràctics, ponències expertes i debats, s’exploraran models de governança, instruments de planificació i polítiques públiques que busquen articular creixement econòmic amb cohesió social i territorial. Més informació.

L’exposició es podrà visitar del 2 de juliol al 16 de novembre al DHub. Per veure el programa públic d’activitats complet, cliqueu aquí.