Vés al contingut

El curs “Metròpoli i desenvolupament econòmic: estratègies per al segle XXI” posa l'èmfasi en una major col·laboració entre actors per enfortir l’economia de la ciutat dels cinc milions

El curs ha reunit veus expertes d'àmbits diversos per analitzar les tendències econòmiques i socials que marcaran el desenvolupament de la regió metropolitana de Barcelona
Imagen
Experiències europees

El curs ‘Metròpoli i desenvolupament econòmic: estratègies per al segle XXI’ organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona – Centre Ernest Lluch (CUIMPB) celebrat els dies 13 i 14 de novembre al CCCB ha aplegat representants de l'acadèmia i la recerca, l’administració pública i el sector privat per debatre sobre com transformar l’economia metropolitana fent èmfasi en la coordinació, la innovació i la capacitat d’anàlisi. 

L’alcaldessa de Rubí i presidenta delegada de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona, a més de presidenta de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona, Ana María Martínez, ha participat en la sessió inaugural del curs, juntament amb el coordinador general del PEMB i director del curs, Oriol Estela, i el gerent del CUIMPB, Ramon Jovells. Martínez ha manifestat la necessitat de tenir una estratègia compartida basada en la confiança i la cooperació i ha remarcat el paper del PEMB per mantenir una mirada a llarg termini i “concebre la planificació com una eina viva”.

Estela ha recordat que el segle XXI és el segle de les ciutats, però que el seu futur es juga en els entorns metropolitans, espais que concentren tant innovació com desigualtats. El coordinador general del PEMB, encarregat de moderar la majoria de les taules del curs ha preguntat a tothom qui ha participat com a ponent què entén per la Barcelona metropolitana.

Estratègia compartida

La primera conversa del curs ha reunit Bàrbara Pons, directora gerent de Barcelona Regional, i Xavier Vives, director acadèmic del Public-Private Sector Research Center de l’IESE, per analitzar les grans tendències i estratègies econòmiques de les metròpolis. Pons ha subratllat que, més enllà de disposar d’instruments d’anàlisi, cal tenir capacitat de resposta efectiva davant crisis com la pandèmia o la DANA de València. Això implica planificar inversions significatives —en habitatge, transport, xarxes d’energia i aigua i equipaments bàsics— amb l’objectiu de treure aquestes qüestions del debat polític i garantir una acció més àgil.

Vives, per la seva part, ha assenyalat que l’expansió urbana avui es troba en un context global complex, marcat per la competència estratègica entre estats, l’avenç de les autocràcies i el nacionalisme que limita la globalització. Aquest escenari restringeix la capacitat d’actuació de les metròpolis, que han de combinar amb pragmatisme les seves agendes locals amb les limitacions derivades de la política estatal i la necessitat d’un finançament realista.

L’economia de la ciutat dels cinc milions

Després de parlar de les tendències globals, Vittorio Galletto, director del departament d’Economia Regional i Urbana de l’Institut Metròpoli, ha explicat quina és la situació econòmica actual a Barcelona i a la regió metropolitana. Ha subratllat la concentració de la producció intensiva en coneixement i de les patents a Barcelona (productes farmacèutics, tecnologia mèdica i tecnologia informàtica, són les categories en què se’n sol·liciten més), així com les diferències productives entre el centre i la perifèria: mentre el nucli metropolità se centra en serveis, a la primera i segona corona augmenta progressivament la indústria. A més, Galletto ha destacat la importància de les exportacions, principalment del sector químic, automobilístic, farmacèutic, alimentari i tecnològic.

Davant aquesta anàlisi, Marta Ribera, jurista i economista d’Espai Zero Vuit ha emfasitzat la necessitat de planificació econòmica amb perspectiva social i ambiental. Ha defensat la transició cap a sectors amb més valor afegit i menor impacte social i climàtic, com l’industrial, farmacèutic, de cures i alimentari, deixant enrere la preponderància del turisme. També ha assenyalat la importància de la democratització de l’economia: donar a la ciutadania eines i espais reals per participar en les decisions i en l’estructura productiva.

El curs també ha servit per parlar de noves eines i mètodes d’anàlisi de l’economia i de planificació econòmica, amb Xavier Muñoz, cap del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat de l’Ajuntament de Terrassa, Mar Santamaria, fundadora del think tank urbà Trescientosmil i Marta Curto, Senior Research Engineer al Laboratori Computacional de Ciències Socials i Humanitats al Barcelona Supercomputing Center. Tots tres han coincidit que les noves tecnologies han accelerat el tractament de dades, cosa que permet dedicar més temps a la interpretació i també ofereix més oportunitats per territorialitzar polítiques públiques i decidir on i com fer intervencions, però que encara hem d’enfrontar problemes com la qualitat de les dades o la seva titularitat privada.

El primer dia del curs ha finalitzat amb una taula rodona sobre com reduir les desigualtats a la regió metropolitana. Jordi Boixader, cap de la secció d'Innovació del Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, Liliana Reyes, secretària del Barcelonès i Migracions de CCOO i Andrea Balletbó, sòcia treballadora i consultora de Tandem Social & Tandem Go, han posat damunt la taula dues preguntes: quin tipus d’economia promovem i quin tipus de polítiques públiques generem per fer que determinats territoris, determinats models d’activitat econòmica (com l’economia social) i determinats col·lectius, com el de persones nouvingudes, puguin aportar alhora que beneficiar-se de l’empenta de l’economia metropolitana.

Mirada internacional i aprenentatges compartits

El segon dia el curs ha arrencat amb la presentació de Ramon Gras, investigador en ciència urbana i CEO d’Aretian, d’un estudi que analitza cinc ciutats per comprendre’n els principals reptes metropolitans. L’informe constata l’excel·lència urbanística d’Estocolm i Barcelona, la forta diversificació econòmica de Múnic i el lideratge de Boston en innovació. A Catalunya, destaca la capacitat industrial i de recerca, però també la necessitat de millorar la transferència tecnològica i reequilibrar el pes del turisme. Gras també ha explicat que el projecte ha evolucionat amb la creació d’un digital twin de regions metropolitanes per abordar reptes pràctics com l’habitatge, i per aprendre de patrons compartits entre ciutats.

Des de la regió metropolitana d’Amsterdam, Annette Keates i Els Meines han subratllat la importància de prioritzar sectors estratègics —com la IA, les ciències de la vida o l’energia— per construir una regió policèntrica i equilibrada. Han remarcat que la planificació urbanística requereix combinar densificació, ús eficient de les infraestructures i pedagogia ciutadana, especialment en un país amb espai limitat i fortes pressions ambientals, com són els Països Baixos. També han destacat la importància d’entendre com viu i es desplaça la població per orientar millor el creixement, evitar desequilibris i assegurar que la innovació i el talent arrelin al territori.

Per la seva banda, Staffan Ingvarsson, responsable d’Stockholm Business Region, ha exposat que Estocolm treballa en una estratègia a 30 anys centrada en la densificació del centre i l’expansió metropolitana mitjançant una ciutat d’usos mixtos. Ha remarcat la rellevància del transport públic en un context climàtic exigent i la necessitat d’una coordinació estreta entre municipis per construir una regió competitiva. Ingvarsson ha destacat el paper de la innovació i la importància de connectar universitats i empreses.

Transformar el coneixement en impacte real

Parlant de formació, recerca i transferència, Neus Pons, directora de la Fundació BCN Formació Professional, Laura Arribas, directora de Consultoria Tecnològica d’EURECAT, i Núria Benítez, responsable de l’Àrea Estratègica de la Institució CERCA, han destacat que la Barcelona metropolitana és un ecosistema ampli i divers que concentra talent, recerca i activitat econòmica, però que necessita una visió més coordinada entre municipis, centres educatius, universitats i empreses.

Tant l’FP com els centres de recerca i les universitats han aportat un gran potencial: generen talent, atrauen finançament i disposen d’exemples d’èxit com l’FP Dual o el creixement de startups tecnològiques. Tot i això, les tres ponents han coincidit que la transferència de coneixement encara és insuficient i es veu dificultada per la desconnexió entre recerca i necessitats empresarials, la manca d’espais d’experimentació i una legislació que no facilita trajectòries híbrides entre acadèmia i empresa.

Per concloure el curs s’ha donat veu a quatre clústers en una taula moderada pel director gerent del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, Carles Rivera. Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Arantxa Sanz, CEO del Clúster Catalonia Bio & Health Tech, David Garriga, vicepresident del TechTourism Cluster i Josep Nadal, mànager del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya han remarcat els beneficis de treballar en xarxa per reforçar sectors estratègics i generar oportunitats compartides entre empreses i territoris.

En la cloenda, el director del curs, Oriol Estela, ha recordat que l’economia metropolitana només té sentit si es pensa des de la vida quotidiana de les persones: els espais on treballem, estudiem, ens cuidem i ens desplacem. Ha insistit que les metròpolis creixen perquè són fonts d’idees i innovació, però que aquest potencial només es desplega si hi ha connexions reals entre actors i territoris. Per això, ha reivindicat una cooperació que vagi més enllà de compartir un mateix espai físic i que garanteixi interaccions i diàleg, elements essencials perquè les aglomeracions funcionin.