El Bages evidencia el paper clau de les infraestructures alimentàries en l’impuls dels circuits curts de comercialització
Aquest 28 d’abril, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha organitzat una visita tècnica a Manresa i Artés per conèixer experiències vinculades a les infraestructures alimentàries i al seu paper en l’impuls dels circuits curts de comercialització. La jornada s’ha celebrat en el marc de la comunitat pràctca de municipis adherits a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM) i ha reunit una quinzena de representants municipals i agents vinculats a les polítiques alimentàries locals.
La trobada s’ha plantejat com un espai d’aprenentatge col·lectiu entre municipis per reflexionar sobre com les administracions locals poden donar suport a sistemes alimentaris més territorials, justos i resilients. En aquest sentit, s’ha posat el focus en equipaments i estructures compartides que faciliten la connexió entre producció i consum, redueixen barreres per a la pagesia i generen noves oportunitats econòmiques al territori.
Manresa: mercat municipal, cooperativisme i transformació alimentària
La jornada ha començat al Mercat de Puigmercadal de Manresa, on Judith Saus, generent de Super Coop Manresa, ha explicat el projecte, un supermercat cooperatiu situat dins del mercat municipal que organitza la compra col·lectiva segons criteris definits per les 700 persones sòcies. Super Coop fa una aposta molt gran cap a la pagesia local, destacant que el 51,7 % dels productes que es venen son provinents de la Catalunya Central i la resta sempre de Catalunya. Es basa en el model del Park Slope Food Coop, fundat el 1973 a Brooklyn, Nova York, i el projecte germà Food Coop de Barcelona.
També hem conegut L’Obradora de la mà del pagès i membre de l’aquest obrador compartit gestionat a traves d'una cooperativa de petits productors i elaboradors que permet elaborar productes sense necessitat de disposar d’instal·lacions pròpies, facilitant així la transformació agroalimentària a petita escala.
Per la seva banda, Alba Alsina, tècnica d'Entorn Natural de l'ajuntament de Manresa, i Pol Huguet, regidor de Medi Ambient del mateix consistori, han presentat l’estratègia alimentària municipal i les persones participants han debatut sobre el paper dels municipis en el suport als circuits curts de comercialització.
La tercera parada a Manresa ha estat a Frescoop – Mengem Bages. Es tracta d’una cooperativa vinculada a la distribució de productes i gestió de projectes de proximitat, ecològics i de temporada. La iniciativa combina venda directa, gestió de menjadors escolars i col·lectivitats, així com iniciatives de promoció del consum local, tal i com han explicat Isa Álvarez, encarregada de la gerència de tot l'ecosistema que és Frescoop.
Artés: logística compartida i cooperativisme històric
A la tarda, la visita s’ha traslladat a Artés, on hem pogut conèixer els projectes La Dotzena i La Diligència. Oriol Comallonga, gerent de la primera, ha dit que estan centrats en la comercialització i la distribució conjunta d’ous ecològics de petits productors i productores. Aquestes iniciatives exemplifiquen la importància de la logística compartida per fer viables els circuits curts més enllà de la venda directa.
La jornada han finalitzat a Artium, celler cooperatiu d’Artés, amb l’acompanyament de la seva coordinadora de projectes, Anna Berenguer. És una cooperativa agrària amb gairebé 120 anys d’història que actualment impulsa, amb altres cooperatives, el projecte ‘Recoopera' per reforçar la seva base social i modernitzar les instal·lacions. Entre les actuacions destacades hi ha la creació d’un viver compartit de celleristes i la renovació integral de l’agrobotiga vinculant el cooperativisme agrari classic amb el cooperativisme de consum més agroecològic.
El Bages, un ecosistema alimentari amb alt potencial transformador
El Bages es va presentar com una comarca amb un ampli teixit d’iniciatives vinculades a la producció, transformació, distribució, consum i dinamització alimentària. Aquest ecosistema combina cooperatives històriques, projectes emergents d’economia social i iniciatives públiques de promoció del producte local, configurant una xarxa amb una elevada capacitat d’intercooperació.
Durant la jornada també es van compartir algunes dades de context sobre el sistema alimentari comarcal. El Bages compta amb una superfície agrícola utilitzada de 28.454 hectàrees, equivalent al 53% del territori, i una producció marcada pel cereal, la vinya, l’oli d’oliva i l’horta. Alhora, el territori afronta reptes estructurals com l’envelliment del sector agrari i la manca de relleu generacional, fet que reforça la necessitat de noves infraestructures de suport.
Compartir experiències per transformar els sistemes alimentaris
Amb aquesta visita, el PEMB continua promovent espais d’intercanvi entre municipis en el marc de la CARM per fer avançar el Compromís Metropolità 2030 i per identificar iniciatives replicables i avançar cap a sistemes alimentaris més sostenibles, resilients i arrelats al territori, tal i com es recull a la missió d’Alimentació saludable.
L’experiència de Manresa i Artés ha evidenciat que la cooperació entre administracions, pagesia i economia social és una eina clau per afrontar els reptes presents i futurs del sector alimentari.