Barcelona declara l'emergència climàtica i preveu reduir dos milions de tones d'emissions de CO2 el 2030
L'Ajuntament invertirà 563 milions d'euros per tirar endavant un centenar de mesures, algunes d'elles d'abast metropolità
- 16-01-2020
- Notícies relacionades
- 129 Lectures
‘Això no és un simulacre' és l'eslògan de la declaració d'emergència climàtica que l'Ajuntament de Barcelona ha decretat al Saló de Cent acompanyat d'un paquet de més de cent propostes amb l'objectiu de reduir en un 50% en 10 anys les emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte les de 1992 , la qual cosa suposaria, en xifres absolutes, 2 milions de tones de CO2. Per assolir aquesta fita, el consistori destinarà 563 milions d'euros en diferents àmbits com model urbà, mobilitat i infraestructures, energia, model econòmic, consum i residus, model cultural i educatiu, alimentació, aigua i salut i benestar.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, declarant l'emergència climàtica
“Si no fem un gir de 180° es desencadenaran punts de no retorn que podrien convertir el planeta en un lloc inhabitable. [...] Estem destinats a passar a la història, de nosaltres depèn com”, resa el vídeo presentació de la declaració d'emergència climàtica de Barcelona. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha sentenciat “això no és un simulacre, és una emergència” i ha afegit que la declaració és un pas a l'acció i que les ciutats tenen una responsabilitat principal que no poden defugir: “Les ciutats metropolitanes d'arreu del planeta som un dels principals, sinó el principal, emissor de gasos d'efecte hivernacle i, per tant, som els que decididament hem d'actuar”.
La declaració s'ha elaborat a partir de la feina feta amb el Pla Clima de la ciutat i d'un ampli procés participatiu de 200 entitats i 300 persones i recull més d'un centenar d'actuacions entre les quals destaquen les següents, d'àmbits estratègics i prioritaris, que són les que més emissions es preveu que estalviaran:
- La Zona de Baixes Emissions (ZBE) per a la reducció del trànsit i que es traduirà en 550.000 tones menys de CO2.
- Nou model d'eficiència energètica dels edificis per estalviar 450.000 tones de CO2.
- Generació d'energia renovable per a la reducció de 200.000 tones de CO2.
- Les grans infraestructures com el Port i l'Aeroport de Barcelona hauran de disminuir les seves emissions en 178.000 tones de CO2.
- Implementació de sistemes de recollida de residus personalitzats, com el porta a porta i contenidors intel·ligents, per estalviar 153.000 tones de CO2, i que hauran d'estar implementats a tota l'àrea metropolitana de cara al 2025.
Els compromisos
El paquet de mesures es divideix per àrees i inclou un canvi en el model urbà per passar dels 3,3 quilòmetres actuals de superilles i eixos verds a un total de 15 quilòmetres; incrementar 40 hectàrees de verd públic urbà; així com protegir i transformar els espais al voltant de 200 escoles de la ciutat, entre altres.
Pel que fa a infraestructures i mobilitat, “els vianants han de ser la prioritat”, ha dit la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, i millorar la mobilitat és clau perquè “el 40% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle estan relacionats amb com ens movem a la ciutat”. També ha apel·lat al Port i l'Aeroport de Barcelona perquè facin plans de reducció d'emissions perquè emeten “quatre vegades més tones de CO2 que les que produeix la pròpia ciutat” i ha afegit que cal estudiar alternatives de transport per a distàncies de menys de 1.000 quilòmetres. “Des de l'Ajuntament apostarem pel tren en primera opció sempre que puguem”, ha assegurat.
El consistori també vol millorar el transport públic en l'àmbit metropolità i fer-ho de forma compartida amb altres administracions. Així doncs, posa el focus en l'increment de l'oferta dels autobusos i el desenvolupament de les inversions en Rodalies i Regionals i l'acceleració de les obres de finalització de la Sagrera.
Jaume Collboni, primer tinent d'alcaldia i director de l'Àrea d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, ha explicat els canvis necessaris en el model productiu posant èmfasi en el fet que “no generi desigualtats”. Així doncs, hi haurà una nova estratègia d'economia verda, blava i circular, és a dir, economia sostenible; s'implantarà el pressupost del carboni; i s'estudiarà l'impacte ambiental de la càrrega turística de Barcelona. També es reclamarà a la Generalitat el desplegament de la Llei de Canvi Climàtic.
Al seu torn, el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, ha exposat algunes de les mesures recollides en del canvi del model d'energia i de consum i residus com són aconseguir que el 50% del consum elèctric de tot Catalunya sigui d'origen renovable el 2030; desenvolupar l'Estratègia Residu Zero; impulsar la recollida selectiva individual o “treballar per eliminar els plàstics d'un sol ús”, tal i com ha apuntat.
Una de les conseqüències de la crisi climàtica són les sequeres i els episodis de pluges intenses i l'increment del nivell del mar que pot provocar la pèrdua de part de les platges de la ciutat, desbordaments a la xarxa de clavegueram i manca de recursos híbrids sostinguts a les zones mediterrànies. És per això que caldrà també tenir cura de l'aigua i definir estratègies per protegir les platges, recuperar i millorar les lleres del riu Llobregat i Besós i seguir implementant infraestructures de resiliència per a la ciutat, com ara els dipòsits d'aigües pluvials o sistemes de drenatge urbà.
“Quan parlem del model alimentari, hem de ser molt conscients que la producció alimentària genera entre un quart i un terç de les emissions amb efecte hivernacle. Aquest no és un percentatge menor”, ha començat apuntant la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa i ha insistit en que cal fomentar un model alimentari saludable, de proximitat i ecològic. En aquest sentit, es duran a terme algunes accions com l'obertura d'un centre de reaprofitament alimentari i un mercat majorista d'aliments frescos i ecològics a Mercabarna i s'implementaran dietes saludables a les escoles i els menjadors municipals amb productes de temporada, proximitat i ecològics amb una reducció del consum de carn. Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona hem promogut la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM) que ha incidit, entre altres, en temes com el malbaratament alimentari o la promoció dels circuïts curts de producció i comercialització.
Una altra de les mesures és l'activació de 100 equipaments municipals per actuar com a refugis climàtics en cas d'emergència per clima extrem perquè “la crisi climàtica té un impacte sobre la salut de les persones, la crisi climàtica mata i estem a temps de revertir-ho”, ha conclòs la regidora.
Com no podia ser d'altra manera, la plataforma Fridays for Future també ha participat en l'acte: “Les mesures reals no podran succeir sense una societat informada i conscient, ni sense una comunitat científica independent, compromesa i en diàleg amb la política. La justícia climàtica és l'únic futur possible”, ha dit la seva representant, Gemma Barricarte.
Declarada l'emergència climàtica a Barcelona, ara s'obre període d'adhesions, entre les quals es troba la del PEMB, que ja fa temps que pren mesures en aquest sentit i que treballa per fer possible la sostenibilitat metropolitana. Aquí es poden trobar algunes iniciatives engegades per l'equip, com el foment del teletreball, l'aposta per càterings de proximitat en les nostres activitats o, per exemple, anar a l'oficina i les reunions en transport públic o a peu, sempre que ens és possible, entre moltes altres.
- Declaració íntegra de l'Emergència Climàtica de Barcelona al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona (15 de gener de 2020)