Aliances per l’habitatge del futur: El PEMB present a l’International Social Housing Festival 2025 per tractar els reptes i oportunitats de l’habitatge social a escala europea
Un any més, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha participat activament en l’International Social Housing Festival 2025, organitzat per Housing Europe amb la col·laboració de l’Irish Council for Social Housing i Co-operative Housing Ireland. Aquesta cinquena edició, celebrada a la ciutat de Dublín, ha reunit prop de 2.000 participants de més de 35 països d’arreu del món (amb majoria europea) representant institucions públiques, organitzacions socials, acadèmia i entitats privades, amb l’objectiu d’esdevenir un “espai d’intercanvi i inspiració” al voltant dels reptes i oportunitats de l’habitatge social a escala europea, tal com va assenyalar James Browne, ministre d'Habitatge, Governs Locals i Patrimoni del govern irlandés.
Habitatge adequat
En aquesta ocasió, el PEMB ha coorganitzat dos tallers. Un primer sota el títol “D'Irlanda a Barcelona: Itineraris compartits per a habitatges assequibles, sostenibles i de gestió comunitària”, en col·laboració amb la Wellbeing Economy Alliance d’Irlanda, i un segon anomenat “Per unes ciutats climàticament justes: descarbonització de l'habitatge amb inclusió social”, juntament amb l’ONG croata Society for Sustainable Development Design (DOOR). Dos trobades que reafirmen el compromís del PEMB en avançar cap a la transformació de l’habitatge sota paràmetres d’equitat social i justícia climàtica, tal i com proclama la missió “Habitatge adequat” del Compromís Metropolità 2030.
Visió holística de l’habitatge com a bé comú
Durant la primera de les activitats es va reivindicar la necessitat de desmercantilitzar l’habitatge i replantejar-lo com part de l’economia del benestar. Projectes com l’ecoaldea de Cloughjordan (Irlanda) o els Community Land Trusts evidencien que la col·laboració públic-privada-comunitària és clau per mobilitzar habitatges privats del parc existent a l’habitatge assequible per garantir-ne l’accessibilitat a llarg termini. Eduard Cabré, encarregat de relacions internacionals de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) de l’Ajuntament de Barcelona, va destacar que l’adquisició d’habitatge mitjançant el dret de tempteig i retracte, i la col·laboració amb entitats promotores i gestores d’habitatge amb lucre limitat o sense ànim de lucre permet, a més d’ampliar el parc d’habitatge social i assequible, frenar la gentrificació: “Així hem pogut adquirir més de 1.600 habitatges en 10 anys, molts d’ells en zones on no teníem parc públic. Això ens ajuda a lluitar contra els processos de gentrificació que viu la ciutat de Barcelona”. Per fer això possible, segons Albert Ferré, director general de la Fundació Hàbitat 3, són fonamentals la confiança i la transparència entre actors: “Cal construir aliances sòlides i duradores en la gestió d’habitatge social i això s’aconsegueix a través de la confiança entre totes les parts, complint el que es diu, sent absolutament transparents i estant oberts a l’aprenentatge continu”.
En el taller es van identificar les barreres i les palanques per avançar cap a habitatges assequibles, amb emissions zero i liderats per la comunitat, tant des de la perspectiva urbana com rural. Les principals barreres que es van definir són la fragmentació burocràtica, la manca de coordinació interdepartamental i l’escassa tradició de models alternatius que serveixin d’inspiració. Entre les palanques més destacades es va parlar de la creació d’equips interdepartamentals i en clau quàdruple hèlix, el lideratge institucional i comunitari i els projectes pilot com a catalitzadors d’innovació i replicabilitat.
Cap a ciutats climàticament justes
El segon dels tallers va abordar la rehabilitació energètica amb perspectiva de justícia social i es van presentar projectes com HouseInc Horizon Europe Project que analitza les desigualtats en habitatge per a col·lectius vulnerables, la iniciativa d’oficines de barri Opengela del govern basc o l’Agenda compartida de descarbonització d’habitatge a la regió metropolitana de Barcelona impulsada pel PEMB i RIS3CAT 2030 (Generalitat de Catalunya). Totes les ponents van coincidir en la necessitat d’un canvi estructural amb impacte real sobre les comunitats, en especial sobre aquelles que pateixen situacions de vulnerabilitat.
Luisa Fernanda Pinto, referent de la missió d’habitatge al PEMB va destacar la necessitat d’una rehabilitació integral i estructural de l’habitatge, que superi les accions puntuals i estigui connectada amb les realitats socioeconòmiques de les llars i les condicions ambientals del territori: "Fer rehabilitacions individuals és lent i té poc impacte en la reducció d’emissions. Per això proposem una intervenció massiva i extensiva en edificis de característiques similars, que no només intervingui en elements puntuals, sinó en tot l’edifici i, especialment, en la seva estructura, que és el component que més emissions genera”. Idea que va reafirmar Cynthia Echave, assessora en ecologia urbana a RIS3CAT 2030 que va apostar, a més, per abordar la descarbonització amb “solucions senzilles, sostenibles i adaptades, que tinguin en compte la realitat socioeconòmica de la població per evitar nous impactes negatius”.
En aquesta ocasió, les principals barreres detectades van ser la identitat de titularitats, la manca de dades sobre pobresa energètica i l’excés de burocràcia, i es va subratllar la importància de les aliances amb ONG locals, les metodologies de governança compartida i la creació de fons de finançament mixtos de cara a la ciutadania que combinin en un sol paquet subvencions europees, préstecs a interès 0 % i ajuts municipals per a que la innovació no sigui una barrera i sigui accessible a tothom en termes de disponibilitat, assequibilitat, accessibilitat i acceptabilitat.
Conclusions comunes
Al llarg dels tallers, xerrades i ponències d’aquesta cinquena edició de l’International Social Housing Festival es van destil·lar una sèrie de conclusions compartides entre països i actors de diversa naturalesa:
- Integració de models: cal trencar barreres administratives i combinar parcel·les d’habitatge, energia i serveis socials.
- Projectes pilot com a prova de concepte: validen solucions i generen confiança entre tots els agents.
- Lideratge i governança: és imprescindible un lideratge transversal i comunitari que articuli actors públics, privats, tercer sector i ciutadania.
- Finançament sostenible: recursos diversos, transparents i a llarg termini —públics, privats i comunitaris— són essencials per garantir l’accessibilitat social i la reducció en l’impacte ambiental.
- Comunicació i cultura comunitària: llenguatge accessible i metodologies participatives que reforcin la implicació ciutadana.
La dimensió estructural i europea del repte de l’habitatge és innegable i les dificultats d’accés a una llar no només dificulten la vida quotidiana de les persones, sinó que posen en risc la cohesió social i, inclús, la democràcia, així ho entén Bent Madsen, president de Housing Europe. La voluntat compartida d’impulsar polítiques coordinades des de les institucions europees s’ha evidenciat amb l’impuls d’un pla europeu d’habitatge assequible i la designació d’un Comissari d’Habitatge.
El festival ha estat, en paraules de Donal McManus, CEO de l’Irish Council for Social Housing, “molt més que una conferència. És un espai per compartir solucions, crear connexions i avançar conjuntament”. En la clausura, Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, va reivindicar l’habitatge com a peça clau del nou estat del benestar, especialment per als joves: “Necessitem un pilar del benestar que doni suport a aquells que comencen el projecte de vida”. Davant les limitacions del mercat lliure, va afirmar que “podem evitar que l’habitatge estigui regulat només per les forces del mercat”. Barcelona, va dir, vol seguir l’exemple de Viena i ha assumit el compromís de gestionar 15.000 habitatges públics el 2027, regular els lloguers per llei i recuperar 10.000 habitatges d’ús turístic cap al lloguer residencial el 2028.
En aquesta direcció, el PEMB seguirà treballant per contribuir en el codisseny de polítiques d’habitatge entre diversos actors, que conjuguin justícia social i sostenibilitat climàtica amb la mirada posada en l’escala metropolitana.